Les Festes de Sant Joan encara no han començat, però per a José Enrich Arguimbau i Sebastià Mesquida Piris fa mesos que formen part del seu dia a dia. Al Club Hípic Sa Creueta, entre entrenaments, hores de preparació i molta dedicació, tots dos es preparen per assumir dos dels càrrecs més emblemàtics de la Qualcada.
Per a José Enrich Arguimbau, que enguany serà el Caixer Casat, l’arribada de Sant Joan representa la culminació d’un somni llargament esperat. Des de fa mesos intensifica els entrenaments amb constància i compromís, envoltat del suport de la seva família i dels seus amics de sempre, conscient de la responsabilitat que implica representar un dels càrrecs més estimats de la festa.
Ben diferent és el camí de Sebastià Mesquida Piris. Vinculat professionalment al món de la mecànica i de les embarcacions, enguany afronta un repte tan inesperat com extraordinari. La designació com a Caixer Fadrí va canviar completament la seva rutina i l’ha obligat a dedicar innombrables hores a aprendre una disciplina que fins fa poc li era completament aliena.
En pocs mesos ha hagut de familiaritzar-se amb el món del cavall i adquirir la confiança necessària per afrontar una de les imatges més icòniques de Sant Joan: conduir el cavall mentre porta la bandera que representa tota una tradició. Una preparació intensa que reflecteix l’esforç que sovint queda ocult darrere la solemnitat dels dies grans.
Un compleix un somni de tota la vida. L’altre ha hagut d’aprendre des de zero. Dos camins diferents que conflueixen en una mateixa emoció: viure Sant Joan des de dins.
Les imatges enregistrades a Sa Creueta mostren precisament aquesta cara menys visible de la festa. La dels entrenaments silenciosos, les repeticions constants i les hores de dedicació que precedeixen uns dies que quedaran per sempre gravats a la memòria dels seus protagonistes.
Quan la Qualcada surti als carrers, milers de persones veuran el resultat final. Però darrere cada pas, cada gest i cada instant hi haurà mesos de preparació, sacrifici i il·lusió.
José Enrich Arguimbau i Sebastià Mesquida Piris arriben a aquest Sant Joan per camins molt diferents. Un compleix un somni que havia imaginat durant anys. L’altre ha assumit el desafiament d’aprendre des de zero per estar a l’altura d’un càrrec històric. Però tots dos comparteixen ara la mateixa responsabilitat i la mateixa il·lusió davant una experiència única.
Perquè abans dels aplaudiments, dels caragols i de l’emoció dels dies grans, hi ha centenars d’hores de feina discreta. I és precisament en aquest esforç silenciós on també comença la màgia de Sant Joan.
