Hi ha comerços que sobreviuen perquè passen de pares a fills. I n’hi ha que ho fan perquè, en el moment precís, algú decideix agafar-ne el relleu. La història de la Merceria Casasnovas, Cas Mèu, té una mica de totes dues coses. Va començar als anys cinquanta del segle passat amb Josefina Florit i, més de set dècades després, continua oberta al carrer de ses Parres. Però entre una època i l’altra hi ha una història de sabates, fils, cremalleres, modistes, brodadores, jubilacions i, sobretot, una buldrafa que va fer que Maria Antònia Torrent descobrís quin podia ser el seu projecte de vida.
Una merceria nascuda als anys cinquanta
La història de Cas Mèu comença amb Josefina Florit. Als anys cinquanta va decidir emprendre la seva pròpia aventura empresarial i obrir una merceria al carrer de ses Parres, on encara avui continua el negoci.
Els inicis no varen ser senzills. Josefina compaginava la gestió de la botiga amb la seva feina com a enfranquidora en una fàbrica de calçat. La merceria, però, tenia un avantatge: estava situada just davall de l’habitatge de Josefina i la seva família. Això permetia mantenir el negoci obert durant bona part del dia i anar atenent els clients mentre la vida familiar continuava a la mateixa casa.
A poc a poc, el negoci va anar creixent. El seu marit, Francisco Casasnovas, que era fuster, també va començar a donar un cop de mà a la botiga. I l’any 1964 s’hi va incorporar el seu fill, José Casasnovas Florit. Anys després també s’hi afegiria la seva parella, Pilar Salvador.
Cas Mèu es convertia així en un negoci familiar.
De les fàbriques de sabates a la merceria
Durant els primers anys, una part important de l’activitat de la botiga estava vinculada a la indústria del calçat, un dels motors econòmics de Ciutadella.
La merceria proveïa les fàbriques de sabates de materials com el cautxú —el curxu—, fils, cremalleres i cordons. Però al mateix temps també atenia els clients particulars, amb productes com perfums i sabons a granel, així com tota mena de fils i altres materials per a modistes i brodadores.
Era una merceria adaptada a les necessitats del seu temps.
Amb els anys, però, la indústria del calçat va començar a perdre pes i les fàbriques varen reduir la demanda dels productes que Cas Mèu els proporcionava. El negoci va haver de canviar.
La resposta va ser ampliar l’oferta destinada al públic particular. Galons decorats, tapapunts, elàstics i tota mena d’articles de merceria varen anar guanyant protagonisme. Així, Cas Mèu va anar deixant enrere la seva vinculació inicial amb les fàbriques per consolidar-se com una merceria de venda al detall.
I així va arribar fins al 2011.
I aleshores va aparèixer una buldrafa
Aquell any, Maria Antònia Torrent assistia a classes de brodat i havia començat a fer les seves pròpies peces.
El 9 de juliol de 2011, el seu cosí Marc Casasnovas va ser nomenat caixer fadrí. Maria Antònia, que ja tenia afició pel brodat, li va preparar un dels ornaments tradicionals que duen els cavalls durant les festes patronals: una buldrafa de vellut negre amb flors de colors.
Uns dies després, Marc li’n va encarregar una altra, aquesta vegada de vellut granat. I el setembre va comptar amb l’ajuda de la coneguda brodadora Nina Benejam per treballar en el disseny.
Va ser mentre parlaven d’aquell projecte que Maria Antònia va rebre una notícia inesperada.
Cas Mèu tancava per jubilació.
La merceria que havia format part de la vida comercial de Ciutadella durant dècades estava a punt de baixar la persiana. I aquella notícia li va provocar una reacció immediata.
Maria Antònia ha explicat que va deixar de sentir la conversa durant uns instants i que va pensar: «Això és el que jo vull per a mi, una merceria, i si era la més emblemàtica del poble, millor!»
La buldrafa que estava preparant per al seu cosí acabaria, d’alguna manera, canviant el seu futur.
El relleu
Maria Antònia va començar a moure fitxes, tocar portes i assessorar-se. El projecte va anar prenent forma i, després de la jubilació de José Casasnovas i Pilar Salvador, el 2012 va assumir la gestió de la merceria.
Però no va començar de zero.
La nova propietària ha explicat en la seva pròpia història que està especialment agraïda als antics propietaris per la confiança, els consells i tot el que li varen ensenyar durant aquell procés de transició.
Cas Mèu canviava de mans, però no perdia la seva essència.
Maria Antònia va continuar amb els productes tradicionals de la merceria i, al mateix temps, va anar incorporant nous articles: llana, teles i materials vinculats al món del cavall i a les festes patronals de Menorca.
I les búldrafes varen adquirir un protagonisme especial.
Aquella afició que havia començat com una activitat de lleure es convertia ara en una part del nou projecte de Cas Mèu. Maria Antònia també va incorporar el brodat de búldrafes —o gualdrapes—, les peces que protegeixen i adornen la gropa i les anques dels cavalls.
La buldrafa no només havia estat el punt de partida de la seva aventura. També acabaria formant part de la identitat del negoci.
Una merceria que també ensenya
La nova etapa de Cas Mèu no es va limitar a ampliar els productes.
Maria Antònia va voler que la botiga fos també un espai on continuar transmetent unes habilitats que, amb la industrialització de la producció, s’havien anat perdent.
Per això s’hi varen començar a fer cursos de costura creativa i brodat, i també classes de calça, ganxet i patchwork.
La merceria incorporava així una nova funció: vendre materials, però també ensenyar què se’n pot fer.
La llana, les teles, els fils i els ornaments conviuen amb els cursos i amb els projectes de les persones que hi entren per aprendre, crear o simplement continuar una activitat que forma part de la tradició de moltes famílies.
Set dècades al carrer de ses Parres
Avui Cas Mèu continua al mateix carrer on Josefina Florit va obrir la botiga als anys cinquanta.
L’edifici on es troba la merceria, a més, està protegit i compta amb elements exteriors i interiors amb valor arquitectònic reconeguts en el PEPCHA de l’Ajuntament de Ciutadella.
Més de set dècades després dels seus inicis, la botiga continua mantenint una part de la seva essència original, però també ha sabut adaptar-se als canvis.
Va començar vinculada a les fàbriques de sabates. Va passar després a centrar-se en la venda al detall. I, amb Maria Antònia Torrent, va incorporar nous productes, cursos i una especialització molt vinculada a una de les expressions més característiques de les festes de Menorca.
Potser per això la història de Cas Mèu no és només la d’una merceria que ha aconseguit resistir el pas del temps.
És també la història d’un relleu.
I, enmig d’aquest relleu, d’una buldrafa que va fer que una dona que fins aleshores brodava per afició decidís que aquella merceria que estava a punt de tancar també podia ser el seu projecte de vida.
Cas Mèu va canviar de mans.
Però no va tancar.
Emblemàtics Balears · ADRBalears
