Construir un aparcament subterrani a Es Born o a la plaça des Pins podria afegir places d’estacionament en una zona cèntrica de Ciutadella. Però també podria atreure més vehicles cap al nucli històric, incrementar la pressió sobre els accessos i agreujar els problemes de circulació que qualsevol política de mobilitat sostenible hauria de contribuir a reduir. La qüestió no és només si es pot excavar sota dues de les places més emblemàtiques de la ciutat, sinó si aquesta és realment la millor resposta a les necessitats d’estacionament.
Una infraestructura d’aquest tipus convertiria Es Born en un nou punt d’atracció de vehicles. Els conductors haurien d’arribar fins a la plaça per estacionar-hi i tornar a circular pels carrers del centre quan en sortissin. Si una part dels desplaçaments que avui es dirigeixen a altres zones acabàs concentrant-se en aquest punt, el resultat podria ser un augment del trànsit dins una trama urbana amb una capacitat limitada per absorbir-lo.
Afegir places d’aparcament al centre no significa necessàriament millorar la mobilitat. També pot incentivar l’ús del cotxe i generar nous recorreguts en una zona on es pretén reduir-ne la presència. El col·lapse dels accessos no es pot donar per fet sense un estudi específic, però el risc de concentrar més circulació en el nucli històric és una qüestió que s’hauria de valorar abans d’impulsar una obra d’aquesta magnitud.
Per això, el debat no s’hauria de limitar a determinar si és tècnicament possible excavar sota Es Born o la plaça des Pins. Cal preguntar-se quina necessitat concreta es vol cobrir, quantes places falten realment i si una infraestructura subterrània és la resposta més eficient, tenint en compte el cost, l’impacte sobre l’entorn i les alternatives disponibles.
Una obra costosa davant alternatives més econòmiques
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) introdueix un element important en aquesta discussió: qüestiona la idoneïtat dels aparcaments subterranis quan el cost econòmic i l’impacte de les obres no justifiquen una infraestructura que podria tenir alternatives més econòmiques.
Entre aquestes opcions hi ha els aparcaments modulars, que permeten habilitar places d’estacionament sense haver d’assumir necessàriament la complexitat d’una excavació subterrània. La seva viabilitat s’hauria de comparar amb la d’un pàrquing convencional a partir de criteris concrets: la inversió total, el nombre de places disponibles, els terminis d’execució, l’impacte sobre l’entorn i els efectes sobre la circulació.
Si una solució més senzilla pot donar una resposta equivalent a les necessitats d’estacionament, una obra subterrània necessita una justificació especialment sòlida. No basta que sigui tècnicament possible: ha de demostrar que ofereix més avantatges que les alternatives.
Aquí apareix una contradicció en el plantejament municipal. El govern no es planteja aquesta opció de cara al futur a Es Born ni a la plaça des Pins pels problemes de mobilitat, els obstacles arqueològics i el cost, però no descarta estudiar-la en altres indrets. Mentrestant, el PMUS qüestiona la idoneïtat d’aquest tipus d’infraestructures davant alternatives més econòmiques.
La discussió, per tant, no és només on es podria construir un aparcament subterrani, sinó quin model d’estacionament vol impulsar Ciutadella i amb quins criteris es decidiran les inversions futures.
Mobilitat, arqueologia i cost: els obstacles d’Es Born i els Pins
Durant la seva compareixença al ple, la batlessa, Maria Josep Bagur, va descartar completament la possibilitat de construir en un futur un aparcament subterrani a Es Born i a la plaça des Pins. Els motius exposats pel govern municipal són els problemes de mobilitat que podria generar, el risc arqueològic i el cost econòmic de l’obra.
Pel que fa a Es Born, Bagur va assegurar que els arqueòlegs consideren molt probable que una excavació tregui a la llum restes arqueològiques importants. Si aquestes restes no es poguessin preservar de manera compatible amb el projecte, la construcció del pàrquing esdevindria, segons va afirmar, «totalment inviable».
La batlessa també va defensar que el cost d’una infraestructura d’aquestes característiques supera el que l’Ajuntament considera assumible. Segons va explicar, les converses amb empreses especialitzades en la construcció i explotació d’aparcaments públics tampoc no havien permès trobar operadors que considerassin viable la iniciativa.
Durant la mateixa compareixença, Bagur va reconèixer que no hi havia emperò informes tècnics específics que avalassin formalment la decisió de no estudiar amb més profunditat els dos emplaçaments. Preguntada directament sobre aquesta qüestió, va respondre que no i va remetre als arguments que ja havia exposat.
Aquesta absència d’informes específics fa especialment important distingir entre els motius exposats políticament per descartar els projectes i una avaluació tècnica formal que en compari els costos, els riscos i les alternatives. La decisió de no impulsar una infraestructura pot respondre a criteris raonables, però la transparència exigeix que els arguments es puguin contrastar amb dades i estudis.
Les 600 places que el govern assegura haver creat
La compareixença també va servir per defensar la política municipal d’estacionament i les actuacions efectuades durant els darrers mesos. Bagur va afirmar que l’Ajuntament ha creat aproximadament 600 places noves a Ciutadella, davant les 130 que hi havia a Es Born.
Entre les actuacions enumerades hi ha l’adquisició i adequació dels antics terrenys de les pistes de tennis, l’ampliació i millora de l’aparcament de sa Quintana, l’espai de l’antic cementeri, el condicionament de l’aparcament de sa Coma —en règim de lloguer— i la zona situada devora la parada d’autobús de l’avinguda de Mascaró Passarius.
Aquestes places formen part de l’argumentació del govern per defensar que la retirada dels vehicles d’Es Born no va suposar renunciar a l’estacionament, sinó redistribuir-lo en altres punts. La qüestió és si aquesta oferta respon adequadament a la demanda i si les futures actuacions s’han de plantejar d’acord amb els criteris de mobilitat sostenible i eficiència econòmica del PMUS.
Per valorar-ho, no basta sumar places. També cal tenir en compte la seva localització, la distància fins als principals punts d’activitat, la rotació dels vehicles i els desplaçaments que generen. Una plaça situada fora del centre pot complir una funció diferent d’una plaça a Es Born, però aquesta diferència no justifica automàticament construir-ne de noves sota terra.
La batlessa reivindica els catorze mesos sense cotxes
La compareixença, sol·licitada per l’oposició, va servir perquè Bagur tornàs a defensar la reordenació del trànsit a Es Born i els catorze mesos durant els quals la plaça va estar sense cotxes. La batlessa va reivindicar aquell període com un avanç per a Ciutadella: segons va explicar, es va recuperar espai públic per als vianants i els infants, es va ampliar l’espai disponible per a les terrasses i es van millorar qüestions pràctiques com la càrrega i descàrrega i l’organització de les parades de taxi.
Bagur va assegurar que les reaccions que havia rebut dels residents eren «majoritàriament positives» i que, al seu parer, fins i tot algunes persones que inicialment s’havien mostrat reticents havien acabat canviant d’opinió.
La batlessa també va expressar el seu malestar pel retorn dels vehicles a la plaça: «L’únic que m’apenedeix és que, per culpa d’uns pocs, ara la plaça del Born torni a ser un garatge, un focus de renou i contaminació i un embús constant de vehicles que tornen a donar voltes per trobar un aparcament».
Les declaracions reflecteixen la valoració política que fa el govern de l’experiència de vianalització. Aquesta valoració, però, s’ha de distingir de la situació jurídica que va motivar el retorn dels vehicles.
La resolució judicial i el futur de la plaça
La compareixença també va abordar els aspectes jurídics de la reordenació del trànsit. Bagur va afirmar que cap dels vuit informes que, segons va dir, constaven a l’expedient advertia que fos necessari un acord d’un òrgan col·legiat específic ni assenyalava que la decisió fos il·legal. La batlessa va defensar que l’Ajuntament tenia competències en matèria de mobilitat i que l’actuació a Es Born s’emmarcava en aquestes atribucions.
Aquesta defensa s’ha de distingir de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que va estimar parcialment el recurs dels demandants i va ordenar deixar sense efecte cautelarment les actuacions relatives a la vianalització d’Es Born i restituir la situació anterior pel que fa a la plaça. La resolució no va estimar, en canvi, la mesura sol·licitada en relació amb el trasllat de la parada d’autobús.
Es tracta d’una decisió cautelar adoptada dins un procediment judicial, no d’una resolució definitiva sobre el fons de la controvèrsia. La discussió sobre la base jurídica de l’actuació municipal, per tant, no s’ha de confondre amb una decisió definitiva sobre la legalitat de totes les mesures adoptades.
Pel que fa al futur de la plaça, Bagur va explicar que l’Ajuntament ha signat un acord amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes per convocar un concurs d’idees per a la seva reforma. Les bases tècniques ja s’havien revisat amb els serveis municipals, mentre que les bases administratives s’estaven acabant de preparar amb la intenció de publicar la convocatòria tan aviat com fos possible. En el mateix ple es va aprovar una modificació pressupostària per incorporar-hi els recursos necessaris.
El debat sobre els aparcaments subterrani s’ha de situar, en definitiva, dins una discussió més àmplia sobre el model de ciutat. La decisió no hauria de dependre únicament de la possibilitat de guanyar places d’estacionament, sinó de la capacitat de resoldre les necessitats reals sense agreujar el trànsit, comprometre el patrimoni arqueològic o assumir una inversió que alternatives més econòmiques podrien fer innecessària.
