La plaça des Born tornarà als vehicles la setmana que ve. Després de més d’un any com a espai per a vianants, els cotxes recuperaran la calçada i també les places d’aparcament. Però el Born que torna no serà exactament el mateix que va desaparèixer l’estiu de 2025.
La diferència pot semblar menor, però és fonamental: les places que es recuperen seran blanques, gratuïtes i sense limitació horària. No hi haurà, per tant, el mecanisme de rotació propi de les zones d’estacionament regulat.
Això pot convertir una aparent recuperació de places en una paradoxa: més aparcament sobre el paper, però menys possibilitats reals de trobar-ne quan un usuari el necessita.
Perquè una plaça d’aparcament no només es compta. També es compta quantes persones poden utilitzar-la al llarg del dia.
MÉS PLACES, PERÒ MENYS APARCAMENT DISPONIBLE?
El problema no és nou. El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Ciutadella ja advertia d’una greu manca de places d’aparcament, especialment durant la temporada turística, i plantejava prioritzar els residents i derivar part de la demanda cap a aparcaments perifèrics. L’estudi de mobilitat comptabilitzava 25.159 vehicles vinculats a Ciutadella, una pressió que augmenta durant els mesos de temporada.
En aquest context, les places del Born no eren simplement 144 espais físics més. Quan la plaça es va convertir en zona de vianants, es varen perdre 144 places de zona blava que el mateix Ajuntament qualificava d’“alta rotativitat”.
L’informe municipal de redistribució de la zona d’estacionament regulat, elaborat l’abril de 2025, assenyalava precisament que la desaparició d’aquestes places afectava un nombre elevat d’usuaris diaris i plantejava revisar la resta de zones blaves i verdes per mantenir places per als residents i prou estacionament rotatiu.
La qüestió, per tant, no és només recuperar aquelles places.
És com s’utilitzaran.
Una plaça que canvia de vehicle cada dues hores pot donar servei a molts usuaris durant una jornada. Una plaça sense limitació temporal pot quedar ocupada durant moltes hores pel mateix vehicle.
En una ciutat amb dèficit d’aparcament, la rotació multiplica la capacitat real d’un mateix espai.
ES BORN TORNA ALS VEHICLES, PERÒ L’ORDENANÇA JA NO ÉS LA MATEIXA
Aquí apareix una de les claus del nou escenari.
L’Annex VI de l’ordenança de trànsit aprovada el 2025 és el que determina les zones d’estacionament regulat. La zona blava de tarifa reduïda o normal té un màxim de dues hores, i també la zona blava d’alta demanda està limitada a dues hores.
Però la plaça des Born no figura en la relació concreta de carrers que formen part d’aquestes zones blaves. Tampoc apareix en la relació final de carrers que formen la zona verda d’estacionament exclusiu per a residents autoritzats.
Això és important perquè el Born que tornarà a obrir-se al trànsit ja no està subjecte a l’antic esquema de regulació que existia abans de la peatonalització.
Per convertir ara la plaça en zona blava o zona verda no basta simplement amb pintar les places d’un altre color. El règim d’estacionament regulat està definit a l’Annex VI de l’ordenança i el Born no hi figura en les relacions concretes de zones regulades.
La conseqüència immediata és que, mentre no s’hi introdueixi una regulació específica, la fórmula més directa per recuperar l’aparcament és la zona blanca: estacionament gratuït i sense un límit horari específic.
És precisament aquesta situació la que fa que la sentència que obliga a recuperar els vehicles no resolgui, per si mateixa, el problema de com s’ha d’organitzar l’aparcament del Born.
La resolució judicial obliga a restituir una situació. La política d’aparcament és una altra qüestió.
I aquesta segona qüestió queda pendent.
EL CLIENT QUE ARRIBA I NO TROBA PLAÇA
El debat sobre el Born s’ha plantejat sovint com una confrontació entre cotxes i vianants. Però hi ha una qüestió més concreta i menys ideològica: per a qui són les places d’aparcament?
Per al resident que necessita aparcar?
Per al treballador que arriba al centre?
Per a qui ha d’anar a l’Ajuntament o a Correus?
Per al client d’un comerç o d’un restaurant que necessita estacionar durant una estona?
La resposta depèn, en bona part, del model de regulació.
En una zona de rotació, l’objectiu és que una plaça no sigui propietat temporal d’un sol vehicle. El límit obliga a deixar-la lliure i permet que un altre usuari la pugui ocupar.
L’ordenança municipal ho diu expressament: l’estacionament regulat té entre les seves finalitats limitar el temps d’estacionament i garantir la rotació entre els diferents usuaris.
En canvi, una plaça blanca sense limitació horària específica no té aquest mecanisme.
No significa que un cotxe hagi d’estar-hi necessàriament dies. Significa una cosa més senzilla: no hi ha una regulació específica que obligui a alliberar la plaça al cap d’un determinat temps.
I aquí és on el nou Born pot acabar funcionant de manera molt diferent del que alguns esperen.
LA PARADOXA DEL “MÉS APARCAMENT”
Recuperar 144 places sembla, en principi, una bona notícia per les persones contraries a una plaça sense cotxes a una ciutat amb manca d’aparcament.
Però comptar places sense comptar la rotació pot resultar enganyós.
Si una mateixa plaça és utilitzada per quatre vehicles diferents al llarg del dia, aquella plaça ha prestat servei a quatre usuaris.
Si queda ocupada durant moltes hores pel mateix vehicle, en presta servei a un.
Per això una plaça ocupada no és una plaça disponible.
I aquesta diferència és especialment rellevant al centre de Ciutadella, on l’espai per estacionar és un recurs escàs.
El que sobre el plànol apareix com una recuperació de places pot tenir, en la pràctica, una capacitat d’ús molt diferent depenent del règim que s’hi apliqui.
Recuperar l’aparcament no és necessàriament recuperar l’accessibilitat.
LA SENTÈNCIA NO DECIDEIX EL MODEL D’APARCAMENT
La resolució judicial que ha provocat el retorn dels vehicles té el seu origen en la impugnació de la peatonalització i en la qüestió de la seva cobertura administrativa. El tribunal ha ordenat l’execució provisional de la resolució que obliga a restituir el trànsit i l’estacionament.
Això no significa que la resolució judicial estableixi que el Born hagi de funcionar com una zona d’aparcament lliure, gratuïta i sense rotació. Però l’ordenança de trànsit, feta i aprovada fa just un any amb la idea d’un Born peatonal, no preveu ja cap mena d’instrument per a regular una plaça des Born reoberta al trànsit i a l’estacionament.
La sentència obliga a executar la mesura cautelar.
I això és el que l’Ajuntament farà ara: recuperar el trànsit, les places d’aparcament i les zones de càrrega i descàrrega. La solució anunciada preveu que les places siguin blanques i no estiguin sotmeses a regulació horària.
El problema de fons és que la sentència restitueix l’espai físic, però no té en compte l’unic model d’estacionament ara per ara possible.
Aquest model, si es vol canviar, haurà de passar per la regulació municipal corresponent. I dificilment es pot fer realitat ja en aquesta legislatura.
I QUI HI GUANYA?
Els negocis que varen reclamar contra la peatonalització recuperaran una cosa que consideraven important: el trànsit davant els seus establiments i les places d’aparcament.
Però això no garanteix que recuperin exactament allò que probablement necessiten: clients que puguin arribar i trobar una plaça disponible.
És una diferència fonamental.
Si el problema és que un client no pot aparcar, recuperar places no és suficient. Cal que aquestes places circulin.
També per a l’Ajuntament el nou escenari té una certa ironia. El govern municipal ha d’executar una resolució judicial i retornar el Born a una situació anterior en alguns aspectes. Però la normativa municipal d’aparcament ja no és exactament la mateixa que hi havia abans de la peatonalització.
El Born torna als vehicles, però torna dins un nou marc normatiu.
I aquest marc no ofereix ara mateix una zona blava o verda específica per a la plaça.
UNA PLAÇA PÚBLICA NO ÉS UN GARAIG PRIVAT
El debat sobre el Born hauria de superar la discussió sobre si hi han de passar cotxes o no.
La qüestió és més profunda: quin ús volem donar a un espai públic escàs?
Una plaça d’aparcament al centre de Ciutadella té un valor col·lectiu perquè pot donar servei a diferents persones.
La política d’estacionament no consisteix només a crear places. Consisteix també a decidir com es reparteix el temps d’ús d’aquestes places.
Per això la rotació és tan important.
Una plaça que es va alliberant al llarg del dia és un recurs compartit. Una plaça que queda ocupada sense una limitació temporal específica s’acosta més a un ús exclusiu.
I això pot convertir el nou Born en una paradoxa difícil d’explicar: la ciutat recupera places d’aparcament però pot perdre capacitat d’aparcament efectiu.
No perquè hi hagi menys places, sinó perquè cada plaça pot donar servei a menys usuaris.
El Born tornarà a ser aparcament.
La pregunta és si tornarà a ser aparcament per a tots.
Perquè recuperar l’espai per als cotxes és una cosa.
Fer que aquest espai sigui realment accessible per als ciutadans és una altra.
