El debat sobre la mobilitat a Ciutadella no s’acaba a la plaça des Born. Ni en si es Born ha de ser un espai per a les persones i no per als vehicles —una orientació assumida en qualsevol planificació moderna de mobilitat urbana— ni en si, per arribar-hi, s’han comès errors en el procediment administratiu que obliguen a revisar o desfer determinades actuacions mentre no es resolgui la situació jurídica.
Aquesta discussió té el seu propi recorregut legal i administratiu. Però també deixa damunt la taula una paradoxa: l’excés de zel aplicat en aquesta ocasió, amb una exigència màxima de pulcritud administrativa, no sempre es reclama amb la mateixa intensitat davant altres actuacions municipals. Ni per part dels mateixos demandants ni per part de la ciutadania en general.
Més enllà d’aquesta controvèrsia, però, hi ha una qüestió de fons que continua pendent: com vol Ciutadella gestionar l’aparcament i repartir un espai públic que no pot donar cabuda, en les mateixes condicions, a tots els vehicles?
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) ofereix una resposta molt més àmplia que qualsevol debat sobre es Born. El document planteja un nou sistema de regulació de l’estacionament per al conjunt del municipi, amb diferents tipus de places, tarifes adaptades al tipus d’usuari i a l’època de l’any i una protecció específica per als residents.
La proposta no consisteix simplement a fer més aparcament ni a convertir determinades zones en gratuïtes. El PMUS planteja ordenar qui pot aparcar, on, durant quant de temps i en quines condicions.
El problema no és només trobar una plaça
La diagnosi del PMUS parteix d’un desequilibri important entre els vehicles existents i l’espai disponible per estacionar. En l’àmbit estudiat es van estimar unes 9.419 places d’aparcament i uns 14.229 turismes associats al nucli urbà.
A partir d’aquestes dades, el document calcula un dèficit residencial teòric de 3.166 places i estima que prop de 9.998 vehicles haurien de recórrer a l’estacionament en calçada. El mateix PMUS adverteix que es tracta d’estimacions elaborades a partir de les dades disponibles i d’unes determinades hipòtesis sobre els vehicles censats i l’ocupació dels aparcaments privats.
El diagnòstic és clar: l’ocupació de la calçada és elevada i l’oferta fora de la via pública no dona prou cobertura a la demanda residencial. A l’estiu, amb l’arribada de vehicles de fora, aquesta pressió augmenta i els residents tenen més dificultats per trobar estacionament.
Però el pla no proposa respondre a aquesta situació únicament construint més places. La seva proposta passa també per gestionar les que ja existeixen i determinar a qui han de donar servei.
Quatre zones per regular l’aparcament
El PMUS proposa aplicar una zonificació al conjunt del municipi i distingir tres categories d’usuaris: el resident empadronat a la zona on estaciona, la resta de residents empadronats a Ciutadella i els forans.
A partir d’aquesta classificació, el document planteja quatre tipus de places. La zona vermella seria la de màxima rotació: tots els usuaris hi serien considerats forans, l’estacionament seria de pagament i el temps màxim seria de dues hores.
La zona blava també estaria destinada a estades curtes, amb un màxim de dues hores. Tots els usuaris haurien de pagar, excepte les persones amb targeta PMR, però les tarifes podrien diferenciar entre forans i residents de Ciutadella.
La zona taronja permetria estades de fins a quatre hores als forans i als residents del municipi, amb una tarifa inferior a la zona blava. Els residents de la zona hi podrien estacionar sense límit de temps, amb la condició proposada que el vehicle es mogui cada quinze dies per evitar que una plaça pública quedi ocupada indefinidament.
La zona verda quedaria reservada als residents de la zona degudament autoritzats. Seria gratuïta i sense límit temporal, amb la mateixa previsió de moure el vehicle cada quinze dies. El PMUS situa aquest tipus de places dins el centre històric.
La distribució proposada concreta aquest model: zona vermella a l’actual zona vermella i l’Escola de Música; zona blava a l’actual zona blava i el passeig de Sant Nicolau; zona taronja al carrer del Príncep, OAR i passeig de Sant Nicolau, i zona verda als estacionaments del centre històric.
Una tarifa diferent segons qui aparca
El sistema tampoc no tindria una tarifa única durant tot l’any. El PMUS planteja un model flexible, amb diferències entre l’estiu i l’hivern i entre forans, residents de Ciutadella i residents de la zona.
La taula econòmica del document és conceptual i parteix d’un preu base, identificat com a X euros. A partir d’aquesta referència, les tarifes variarien segons el tipus de plaça, l’època de l’any i el perfil de l’usuari. També es contempla aplicar reduccions en funció del distintiu ambiental del vehicle.
La regulació es planteja, a més, amb eines tecnològiques: parquímetres que permetin introduir la matrícula, una aplicació i una web amb informació actualitzada i pagament, i sistemes que permetin conèixer en temps real l’ocupació dels aparcaments dissuasius. També es proposen senyals de missatge variable als accessos a la ciutat.
L’objectiu és integrar l’aparcament dins la mateixa gestió de la mobilitat, juntament amb els aparcaments dissuasius, l’accés al centre i la distribució urbana de mercaderies.
El resident, al centre de la proposta
La protecció del resident és un dels principals elements del model. El PMUS recomana limitar especialment l’accés dels vehicles forans al nucli urbà durant la temporada alta i dirigir-los cap als aparcaments dissuasius, mentre es protegeix l’estacionament dels residents.
Aquesta protecció, però, no equival a considerar que una plaça pública sigui propietat permanent de qui hi estaciona. El mateix document planteja mecanismes de rotació, fins i tot en les zones reservades als residents, per evitar una ocupació indefinida de l’espai públic.
La qüestió, per tant, no és només quantes places hi ha, sinó qui ha de tenir prioritat quan les places són limitades.
En aquesta discussió també hi apareixen els comerços i les activitats del centre. Durant el procés participatiu, representants de Ciutadella Antiga i del sector empresarial varen coincidir en la necessitat de protegir els residents, però varen reclamar que el sistema permetés també l’accés al centre per a compres i gestions de curta durada i que tengués en compte la distribució de mercaderies.
Aparcar abans d’arribar al centre
Perquè aquesta regulació funcioni, el PMUS considera imprescindible reforçar els aparcaments dissuasius. El pla planteja ampliar-ne l’oferta, millorar-ne la senyalització i oferir informació en temps real sobre les places disponibles.
La diagnosi detecta mancances en aquest punt: hi ha aparcaments que no estan prou ben senyalitzats i itineraris que no mantenen la indicació fins a arribar-hi.
La proposta és que el conductor que arriba a Ciutadella pugui saber abans d’entrar al centre on té alternatives i quantes places hi ha disponibles. D’aquesta manera, l’aparcament dissuasiu passa a formar part de la mateixa xarxa de gestió de l’estacionament.
El plantejament és que no tots els vehicles que arriben a Ciutadella necessiten arribar fins al mateix centre i que els que hi necessiten aparcar no tenen per què disposar de les mateixes condicions que un resident que hi viu.
Es Born és una peça, no tot el tauler
Es Born forma part d’aquest problema. El PMUS hi va fer un estudi específic mitjançant cinc sensors Bluetooth i va estimar unes 8.000 entrades de vehicles en un dia laborable típic del període analitzat.
El mateix pla considera que la gran oferta d’aparcament d’es Born contribueix a atraure vehicles cap al centre i relaciona aquesta situació amb la necessitat de reforçar els aparcaments dissuasius i gestionar millor l’accés.
Però la resposta que planteja no és una mesura exclusiva per a es Born. El PMUS proposa intervenir sobre tot el sistema: les places, les tarifes, els residents, els vehicles forans, la rotació, els aparcaments perifèrics i la informació disponible per al conductor.
Fer gratuït un espai concret pot modificar les condicions d’ús d’aquell espai. Però no resol, per si sol, la pressió sobre l’aparcament ni determina qui ha de tenir prioritat quan les places són limitades.
La proposta del PMUS va molt més enllà: regular l’aparcament de Ciutadella perquè l’espai públic no es reparteixi simplement segons qui arriba primer.
Una proposta que encara espera
El PMUS va ser aprovat inicialment pel Ple municipal el setembre de 2024 i es va sotmetre posteriorment a informació pública entre el 7 d’octubre i el 19 de novembre d’aquell any.
El pla continua pendent de completar la seva tramitació i d’arribar a l’aprovació definitiva. En un ple de maig de 2025 ja constava el debat sobre les al·legacions presentades i la seva situació dins l’expedient.
Això significa que el sistema de zones vermella, blava, taronja i verda no és avui el nou règim d’aparcament de Ciutadella. És la proposta que el PMUS posa damunt la taula per al futur.
I és una de les qüestions que convé recuperar enmig del debat sobre es Born. Perquè mentre la discussió pública se centra en què passa amb una plaça concreta, el pla que hauria d’ordenar la mobilitat de tota la ciutat planteja una qüestió molt més àmplia: com gestionar l’aparcament quan l’espai és limitat i com garantir que els residents no quedin en desavantatge davant la pressió dels vehicles que arriben de fora.
Es Born pot ser el lloc on es concentra el debat. Però el problema de l’aparcament és Ciutadella sencera.
