Tres cacauets i un cop de sort. Els tres vuits han aparegut dues vegades en la història recent de la Grossa a Ciutadella: el 25.888, que va resultar premiat l’any 1935, i el 88.008, que va portar el primer premi a la ciutat 88 anys després, el 2023. Una coincidència numèrica que connecta dues èpoques separades per gairebé un segle.
Però el 25.888 va tenir una conseqüència molt més duradora per a Ciutadella que el premi repartit aquell any. Diego Florit Camps va destinar els doblers obtinguts amb la Grossa de Nadal de 1935 a adquirir la casa de la plaça d’Artrutx on, catorze anys després, obriria el forn que acabaria duent el seu nom.
I aquesta és la història que hi ha darrere d’aquell cop de sort. La història d’un negoci familiar que va obrir les portes el 1949, que ha travessat més de set dècades i que avui arriba a la quarta generació.
Un cop de sort per començar una nova vida
Els inicis de Can Diego, com els de tants altres negocis, no varen ser fàcils. Diego Florit Camps va trobar, però, una oportunitat inesperada en la Grossa de Nadal de 1935. Els doblers aconseguits amb aquell premi li varen permetre fer un pas que acabaria essent decisiu per al futur de la família: comprar una casa a la plaça d’Artrutx.
Encara haurien de passar catorze anys perquè aquell espai es convertís en un forn. Va ser l’any 1949 quan Diego Florit va obrir el negoci a la planta baixa de la casa.
Curiosament, als primers anys al forn no s’hi feia pa. Se’n venia, però també s’hi podien trobar altres productes tradicionals com formatjades, pastissets i coques. A poc a poc, però, el negoci va anar creixent i la producció es va incrementar any rere any.
El forn que va anar creixent
El creixement de l’activitat va fer necessari ampliar l’espai. La família va comprar la casa del costat i, l’agost de 1959, es va inaugurar la primera gran reforma del forn. L’espai que fins aleshores havia acollit el forn i el taulell de feina va passar a formar part de la botiga.
Diego Florit es va casar amb Antònia Bosch i varen tenir cinc fills. D’ells, només en Diego va continuar el negoci familiar. Ho va fer juntament amb la seva dona, Margarita Tugores, que també es va incorporar a la feina de la botiga i de l’obrador.
Durant aquesta etapa també es va incorporar al negoci Joan Moll, conegut com «en Joan es rellotger», que va treballar a l’empresa fins a la seva mort, l’any 1994.
Del forn de llenya a l’establiment actual
Com qualsevol negoci amb una història tan llarga, Can Diego també ha anat canviant amb el pas del temps. L’any 1970, el tradicional forn de llenya va ser substituït per un forn de petroli.
Gairebé tres dècades després, l’any 1998, el negoci va afrontar una nova reforma. Es va modificar la distribució dels espais i es va ampliar novament la part destinada a la botiga.
L’any 2000, el negoci va passar a denominar-se oficialment Forn Ca’n Diego, amb la constitució de la societat formada per Diego Florit Bosch i els seus dos fills, Tonyi i Diego, que havien començat a treballar des de ben joves dins el sector de la forneria.
El relleu generacional
La continuïtat del negoci també ha estat possible gràcies a les persones que, sense dur el cognom Florit, han acabat formant part essencial de la seva història.
És el cas de José Sastre, marit de Tonyi. Amb només dinou anys va aprendre l’ofici de forner de la mà del seu sogre. Amb els anys es va convertir en una peça imprescindible per a l’empresa i va assumir el relleu d’en Diego després de la seva jubilació.
Ara, més de vint anys després de la constitució de la societat, Diego pare i els seus fills han decidit deixar l’empresa per donar pas a una nova generació. El relleu recau ara en Sara i Josep, fills de Tonyi i José, que passen a formar part de la quarta generació al capdavant del forn juntament amb els seus pares.
Un nom que es manté
Hi ha, però, una cosa que no canviarà amb aquest nou relleu generacional. Encara que ja no hi hagi dins l’empresa ningú que es digui Diego, la família ha decidit mantenir el nom de Can Diego.
El nom forma part de la identitat de l’establiment i de la memòria de la família. És també la manera de mantenir present la figura del fundador, Diego Florit Camps, l’home que un dia va convertir els doblers d’un cop de sort en la possibilitat de començar una nova etapa.
Avui, aquella decisió presa després de la Grossa de 1935 continua tenint conseqüències. El forn segueix obert a la plaça d’Artrutx i el negoci familiar continua passant d’una generació a la següent.
Els sabors de sempre
Amb el pas de les dècades, Can Diego ha ampliat i adaptat la seva oferta, però manté una part important dels productes que formen part de la tradició del forn.
Entre els productes més típics hi ha el pa de pagès, el pa de Viena, els rubiols de peix i verdura, les pizzes, les diferents varietats de formatjades i les ensaïmades, a més d’altres productes de rebosteria.
Des d’aquella casa de la plaça d’Artrutx adquirida gràcies a un premi de la Grossa fins a la quarta generació que avui continua al capdavant del negoci, la història de Can Diego és també la història d’una família que ha convertit un cop de sort en més de setanta anys de feina, ofici i continuïtat.
I així, mentre els números de la Grossa poden canviar cada Nadal, el 25.888 de 1935 continua formant part de la història de Ciutadella i, d’una manera molt particular, també de la història de Can Diego.
Emblemàtics Balears · ADRBalears
