El Museu de Ciutadella, a l’edifici de Can Saura, acull a partir d’aquest dissabte 20 de desembre una exposició dedicada a Marino Benejam, una figura fonamental de la cultura popular del segle XX. La mostra, titulada «Retrat d’un geni discret», s’emmarca dins els actes de l’Any Marino Benejam i es podrà visitar fins al 28 de febrer de 2026.
Lluny del simple homenatge nostàlgic, l’exposició proposa una lectura pausada i contextualitzada d’un autor que va saber explicar el seu temps amb una combinació poc habitual de finor artística, ironia i compromís amb la realitat quotidiana. Benejam no va ser un creador sorollós ni provocador; la seva força rau precisament en la capacitat d’observar i dibuixar la vida tal com era, amb totes les seves contradiccions.
De Ciutadella al cor de la cultura popular
Nascut a Ciutadella a finals del segle XIX, Benejam forma part d’una generació marcada per la migració cap a Barcelona, on molts menorquins cercaren oportunitats en un context de canvis econòmics i socials. En aquell entorn urbà, l’autor es va formar com a dibuixant i va començar a col·laborar en revistes il·lustrades, fins a consolidar una trajectòria professional vinculada a l’edició popular.
El seu nom quedaria indissolublement lligat a la revista TBO, un fenomen cultural que va marcar dècades de lectors i que va esdevenir una finestra privilegiada per entendre la societat espanyola de la postguerra. Benejam en va ser un dels pilars creatius, aportant-hi una mirada constantment atenta als petits gestos, als costums i a les aspiracions de la gent corrent.
Humor, censura i supervivència
La seva trajectòria no es pot deslligar del context polític del segle XX. La Guerra Civil i la posterior dictadura van condicionar profundament la seva feina. Com tants altres creadors, Benejam va patir les conseqüències de la repressió cultural, fet que el va obligar a adaptar-se, a signar amb pseudònims i a explorar formats aparentment menors per continuar dibuixant.
Aquest període, lluny de trencar la seva veu, la va fer més subtil i més precisa. En les seves vinyetes, l’humor es convertí en una eina de resistència quotidiana, capaç de mostrar les tensions de la vida sota el franquisme sense necessitat de grans proclames.
La família Ulises: un retrat social
Entre totes les seves creacions, La família Ulises destaca com una de les més rellevants. Publicada durant anys a la contraportada del TBO, la sèrie dibuixa amb una ironia fina el dia a dia d’una família de classe mitjana, atrapada entre l’optimisme obligat i les limitacions d’un país tancat.
Sense caricatures excessives ni discursos explícits, Benejam va construir un autèntic fresc social, que avui és una font valuosa per entendre la mentalitat, els valors i les frustracions d’una època. Altres personatges, com Melitón Pérez o Eustaquio Morcillón, completen un univers narratiu que combina humor, crítica i una profunda empatia amb els personatges.
Memòria cultural i reconeixement
Marino Benejam va morir a Barcelona el gener de 1975, després de dècades de dedicació a l’ofici del dibuix. Amb el temps, la seva figura ha anat guanyant el reconeixement que mereix, tant a Ciutadella com en l’àmbit cultural més ampli.
L’exposició de Can Saura s’inscriu en aquest procés de recuperació de la memòria cultural, reivindicant Benejam no només com a dibuixant, sinó com a cronista gràfic d’una societat. Una invitació a mirar el passat amb intel·ligència i a entendre que la cultura popular pot ser també una eina de reflexió profunda.
