Hi ha persones que exerceixen una professió. I n’hi ha d’altres que acaben representant una manera d’entendre-la. Sebastià Aguiló Moll era una d’aquestes. La seva mort sobtada als 68 anys deixa Ciutadella sense un dels metges més estimats de les darreres dècades, però també sense una manera d’exercir la medicina basada en la proximitat, l’escolta i el compromís amb les persones.
En una època marcada per les presses, les pantalles i la burocràcia, molts dels seus pacients recordaran sobretot una consulta on encara hi havia temps per conversar. Per escoltar abans de diagnosticar. Per entendre que darrere de cada història clínica hi havia una persona, una família i unes circumstàncies que també formaven part del tractament.
Aquesta manera d’entendre la professió el va convertir, amb els anys, en un dels metges de referència de Ciutadella. No tant pels càrrecs que va ocupar o pels títols que va obtenir, sinó per la confiança que generava en diverses generacions de ciutadellencs.
Una vocació construïda al costat dels pacients
Nascut a Ciutadella l’any 1958, va estudiar als Salesians abans de llicenciar-se en Medicina a Barcelona i especialitzar-se en Medicina Familiar i Comunitària. Més endavant ampliaria la seva formació en traumatologia esportiva, una disciplina que connectava amb una altra de les seves passions: l’activitat física com a eina de salut i prevenció.
Al llarg de més de quaranta anys va combinar l’exercici de la medicina privada amb el servei públic. Va passar pel Geriàtric Municipal, pel Centre Sociosanitari Santa Rita i, des del març de 2024, formava part de l’equip del Centre de Salut Canal Salat, on continuava atenent els seus pacients amb la mateixa dedicació que havia caracteritzat tota la seva trajectòria.
Per a molts ciutadellencs era, senzillament, «es doctor Aguiló». Una expressió que anava molt més enllà del tractament protocol·lari i que reflectia la confiança que havia construït durant dècades.
La proximitat com a manera d’entendre la medicina
La seva manera de treballar recordava aquella medicina de proximitat que posa la persona al centre. Coneixia els seus pacients, les seves famílies i, sovint, també el context vital que hi havia darrere de cada consulta.
Aquesta proximitat no substituïa el rigor professional. Al contrari. Formava part d’una manera d’entendre la pràctica mèdica en què el coneixement científic i el tracte humà caminaven plegats.
Per això moltes persones no només hi acudien buscant un diagnòstic. També hi cercaven la serenor d’algú que sabia escoltar, explicar i acompanyar.
Compromès també amb la ciutat
La seva vocació de servei no es va limitar a la consulta. Entre 1983 i 1987 va formar part de l’Ajuntament de Ciutadella com a regidor del Partit Socialista en el govern presidit per Antoni Orell, assumint responsabilitats relacionades amb la sanitat i l’Hospital Municipal.
Aquella etapa política va ser breu, però coherent amb una manera d’entendre la professió que transcendia l’àmbit estrictament assistencial. Per a ell, la salut també es construïa des de les institucions i des dels serveis públics.
Malgrat això, sempre va tornar al lloc on se sentia més útil: la consulta i el contacte directe amb els pacients.
Un llegat que perdurarà
La seva mort ha provocat una profunda commoció a Ciutadella perquè són moltes les persones que, en algun moment de la seva vida, van compartir una conversa, una visita o un diagnòstic amb ell. La millor prova del seu llegat és que resulta difícil trobar algú que no en destaqui la humanitat abans que el currículum.
Estava casat amb la mestra Margarita Triay i era pare de tres fills.
Amb la desaparició de Sebastià Aguiló, Ciutadella perd un metge excel·lent. Però, sobretot, perd una manera d’entendre la medicina que convertia cada visita en un acte de confiança i cada pacient en una persona a qui dedicar temps, escolta i respecte.
