Més per Menorca ha exigit la dimissió del conseller Joan Pons Torres per la polèmica generada amb la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca, una reforma que el partit considera un greu retrocés en la defensa de la llengua catalana i un atac frontal a la llengua pròpia de l’illa.
La formació menorquinista ha presentat al·legacions contra el nou text, impulsat pel Partit Popular amb el suport de l’exconsellera de Vox, i responsabilitza directament Pons Torres d’una iniciativa que, segons denuncia, ha generat una oposició social àmplia i transversal.
Rebuig social i institucional
La modificació del reglament ha estat rebutjada per nombroses entitats cíviques i culturals de Menorca, per la Universitat de les Illes Balears i fins i tot per un organisme dependent del mateix Consell Insular, l’Institut Menorquí d’Estudis.
Aquestes veus han alertat de la manca de rigor tècnic, jurídic i sociolingüístic del text i del risc que suposa reobrir un debat lingüístic que, segons Més per Menorca, feia anys que estava superat a l’illa.
“Una agenda ideològica, no una necessitat real”
El coordinador general de Més per Menorca, Esteve Barceló, ha assegurat que “aquesta reforma no respon a cap necessitat real de la ciutadania, sinó a una agenda ideològica que utilitza la llengua com a arma política”.
Barceló ha remarcat que “ignorar el consens social i els informes d’experts és una irresponsabilitat greu” i ha afegit que “quan una decisió genera el rebuig de la comunitat científica, del teixit cultural i dels propis òrgans assessors del Consell, algú ha d’assumir responsabilitats”.
Exigència de dimissió o cessament
En aquest context, Més per Menorca considera que la polèmica generada és motiu suficient perquè Joan Pons Torres presenti la seva dimissió o perquè el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca, el cessi immediatament del càrrec.
“Menorca no pot permetre que idees pròpies de la ultradreta tornin a convertir la llengua catalana en una guerra política”, ha conclòs Barceló, reafirmant el compromís del partit amb la defensa del català com a llengua de cohesió, convivència i identitat col·lectiva de l’illa.
