Va ser una vetlada preciosa, una nit de nostàlgia, record i estima. La cantautora Maria Àngels Gornés va presentar el nou disc «De bat a bat», un treball amb dotze temes basats en dotze poemes de l’enyorat Joan F. López Casasnovas, el seu cosí poeta, traspassat ara fa poc més de dos anys. L’organització del 52è Festival de Música d’Estiu, impulsat per Joventuts Musicals de Ciutadella, va acollir amb el cor obert el concert de presentació, tal com va explicar la presidenta de l’entitat, Pilar Carreras, que amb un to emocionat va recordar el lligam de veïnatge i familiaritat que els unia amb el poeta.
El Claustre del Seminari es va omplir per aplaudir una veu admirada des de fa gairebé cinc dècades i per no perdre’s l’homenatge que l’artista ciutadellenca ha dedicat a l’obra poètica del qui signava també com a Pere Xerxa. La veu que ha musicat els poetes insulars va sonar tendra i sensible, neta i clara, com quan s’inicià en aquells llunyans anys setanta. Entre el públic hi havia moltes de les persones que van conèixer bé Joan López, així com familiars, mentre Gornés comptava amb l’acompanyament del seu fill, Guiem Soldevila —responsable també de la producció i els arranjaments—, i del violoncel·lista Pau Cardona.
El disc recull versos que mostren bona part de la humanitat del poeta, des de la intimitat més personal fins a la rebel·lia davant les injustícies, passant per l’amor incondicional a l’illa que sempre va poetitzar amb el cor. La nit s’obrí amb «Nocturn», una balada suau que introduí els compassos tranquils amb què està musicat el treball. Gornés va explicar que, tot i haver cantat sempre les lletres del seu cosí, aquest disc és íntegrament seu i que es tracta d’un projecte molt especial del qual se sent profundament satisfeta.
La proposta va anar alternant les diferents temàtiques. «Margarides en primavera» esdevingué un cant als contorns de l’illa i a la contemplació dels seus espais, igual que «Pont d’en Gil» o «Sonet tardoral», mostrant la mirada més idíl·lica de López vestida del seu llenguatge líric. «Geografies urbanes», un poema de 1989, va ser una abraçada somrient a la infantesa, amb uns acords delicats que conduïen lleugerament pels carrers antics de Ciutadella. Moments especialment tendres arribaren amb «Raó d’amor», on la conjunció entre lletra i música fluïa amb naturalitat, i amb «Cançó d’Estiu», interpretada juntament amb Guiem Soldevila, una altra joia de la creació compartida Gornés-López.
La sensibilitat vocal i musical de Maria Àngels Gornés acabà de donar textura i profunditat a peces com «L’etern retorn», que féu brollar emocions contingudes. La cantautora té un do especial per llegir la música amagada dins les paraules i convertir-la en interpretacions rodones, amb una elegància serena que elevà cada poema. Un goig escoltar-la en directe.
La selecció dels poemes del disc va ser acurada i diversa. «La casa», interpretada a l’inici, és un preciós cant d’amor domèstic, d’una senzillesa colpidora, que parla de la llar i de l’estimació als seus. La generositat es fa present a «De bat a bat», tema que dona títol al disc i que obre simbòlicament les portes del cor del poeta, amb uns versos que resumeixen la seua manera d’entendre la vida i l’acollida.
El vessant més combatiu de Joan López també va tenir el seu espai. «Oració per fer que torni el Quixot» és una de les cançons rebels del disc, entonada com un càntic de protesta alegre i pacífica, mentre que «Ni un pam de net» esdevingué un clam en defensa del territori, molt celebrat pel públic, contra l’especulació que amenaça els valors col·lectius.
En diversos moments, Gornés va sortir del disc per mirar enrere i recuperar clàssics. «Mariners sense barca», un himne de la poesia musicada menorquina, va arrencar el més llarg aplaudiment de la nit i va fer present, un cop més, la figura tan estimada del poeta. Després d’un final intensament ovacionat, encara hi hagué temps per als bisos: «Àncora / arrels», cant a la festa ciutadellenca i al cor santjoaner de Joan López, i finalment «Romanç de l’autonomia», que va tancar la vetllada sota un cel enfosquit on semblava espurnejar, com una flama agraïda, l’estel del record.
Que el llegat del nostre poeta ens sobrevisqui i que la veu melosa de la seua cosina cantant continuï ressonant molts anys més.
