L’habitatge s’ha convertit en el principal coll d’ampolla del creixement econòmic de Menorca. Tot i que l’illa ha tancat el tercer trimestre de 2025 amb una activitat molt intensa i indicadors globals positius, la manca d’habitatge principal i l’escalada sostinguda dels preus condicionen el mercat laboral, l’activitat empresarial i la capacitat de sostenir el model econòmic actual.
Aquesta és una de les conclusions centrals de l’Informe trimestral de Conjuntura Econòmica de Menorca – 3T 2025, publicat el passat 23 de desembre per l’OBSAM en el marc del projecte de Diagnosi Econòmica de Menorca. L’estudi descriu una economia robusta, però cada vegada més tensionada per factors estructurals que actuen com un sostre real al seu desenvolupament.
L’habitatge, el límit estructural del model
Segons l’informe, el desajust entre oferta i demanda residencial s’ha agreujat de manera notable els darrers anys. Tot i que el parc total d’habitatges a Menorca ha crescut un 43% entre 1991 i 2021, l’habitatge principal —el realment accessible per a la població resident— pràcticament s’ha estancat (+2% entre 2011 i 2021). En canvi, els habitatges no principals (segones residències, ús temporal o vinculat al turisme) han augmentat un 46%.
Actualment, només el 62% del parc d’habitatges de l’illa es destina a residència habitual, una proporció clarament inferior a la mitjana estatal. Aquesta realitat redueix l’oferta disponible i incrementa la pressió sobre els preus, especialment en municipis com Ciutadella.
Preus disparats i nova oferta insuficient
L’evolució dels preus reflecteix aquesta tensió estructural. Entre 2014 i 2025, el preu de l’habitatge a Menorca ha augmentat entre un 120% i un 160% a la majoria de municipis, amb increments especialment intensos a Ciutadella, Ferreries i Es Migjorn Gran. Aquestes xifres se situen molt per damunt de la mitjana de les Illes Balears (+106%) i de l’Estat (+38%).
Tot i l’augment de l’activitat constructiva —amb un increment del 15,8% en la superfície visada durant el tercer trimestre—, el nombre d’habitatges nous cau gairebé un 30% respecte a l’any anterior. L’informe assenyala que l’activitat se concentra sobretot en reformes, ampliacions i habitatge d’alta gamma, sense generar una oferta significativa d’habitatge assequible o de primera residència.
L’impacte directe sobre el mercat laboral
Aquest escenari residencial condiciona de manera directa el mercat de treball. Tot i que l’afiliació assoleix les 45.383 persones —la xifra més elevada registrada en un tercer trimestre— i l’atur baixa fins a 1.597 persones, Menorca opera molt a prop de la plena ocupació estructural.
La manca d’habitatge a preus assumibles limita l’arribada de nova mà d’obra i dificulta l’expansió de sectors intensius en personal com la construcció, l’hostaleria o els serveis. Aquesta rigidesa es reflecteix també en una menor rotació laboral, amb una reducció del nombre de contractes del 2,1% interanual.
Una economia a ple rendiment durant l’estiu
Malgrat aquests límits, l’economia menorquina ha funcionat a ple rendiment durant el tercer trimestre. La demanda elèctrica arriba als 173,3 GWh, la dada més elevada de la sèrie, amb un increment del 3,9% interanual i valors superiors als del 2019. La mobilitat interna i els fluxos de visitants també es mantenen en registres molt elevats, confirmant la intensitat de l’activitat durant la temporada alta.
Pel que fa als preus, l’IPC se situa en el 3% interanual, però amb una pressió persistent en béns essencials com l’habitatge, la restauració i els aliments, fet que manté tensionat el cost de vida de les llars.
Turisme rendible, però molt concentrat
La temporada turística del tercer trimestre confirma la fortalesa del sector, amb prop d’1,19 milions de viatgers i més de 981.000 turistes, així com una rendibilitat hotelera en màxims històrics. El RevPAR arriba als 184 euros i la tarifa mitjana (ADR) als 204 euros.
Tanmateix, l’informe constata que no hi ha avanços significatius en la desestacionalització. L’ocupació fora dels mesos punta es manté en nivells similars als de 2019, mentre que la Pressió Humana Diària supera els 175.000–180.000 habitants en dies punta, duplicant la població resident i intensificant les tensions territorials i socials.
Una economia forta, però amb sostre
Les conclusions de l’OBSAM dibuixen una Menorca econòmicament sòlida, amb un creixement anual previst entorn del 2,5%, però limitada per factors estructurals com l’habitatge, la manca de mà d’obra i l’estacionalitat. Sense una actuació decidida en aquests àmbits, l’informe adverteix que la capacitat de progrés futur quedarà condicionada.
L’estudi ha estat elaborat per Joan R. Sánchez Tuomala i David Serra Hidalgo, amb la coordinació de David Carreras Martí, director de l’OBSAM, dins el projecte de Diagnosi Econòmica de Menorca.
