La polèmica oberta a Ciutadella arran de la nova taxa de recollida i tractament de residus ha reobert un debat que va més enllà del cost del servei. La decisió de l’equip de govern PSM-MES, PSOE I CE de desistir de l’aprovació definitiva de l’ordenança, després d’haver-la aprovada inicialment al Ple, ha tornat a situar al centre de la discussió la manera com es financen els serveis públics municipals i com es reparteix aquesta càrrega entre la ciutadania.
Segons ha explicat l’Ajuntament en un comunicat oficial, la modificació de la taxa respon a l’obligació legal d’adaptar el sistema de finançament del servei de residus a la normativa vigent, que estableix que aquest tipus de serveis han de cobrir el seu cost real mitjançant taxes específiques. Actualment, el servei genera un dèficit aproximat d’un milió d’euros anuals a les arques municipals, una situació que el consistori considera insostenible a llarg termini.
Una ordenança retirada abans de l’aprovació definitiva
La proposta que s’havia tramitat inicialment partia d’un estudi tècnic encarregat per l’Ajuntament i preveia calcular la taxa dels habitatges en funció del valor cadastral de l’immoble, un criteri similar al que s’utilitza per a l’Impost de Béns Immobles. L’objectiu declarat era introduir un sistema més proporcional i adaptar la taxa al cost real del servei.
Durant el període d’exposició pública, però, el govern municipal ha optat finalment per retirar aquella proposta inicial i iniciar un nou procés de tramitació per reformular el model. Segons el consistori, aquesta decisió respon a la voluntat de millorar el sistema i garantir la màxima seguretat jurídica abans de l’aprovació definitiva de la nova ordenança.
Crítiques de l’oposició i resposta del govern
La decisió ha estat criticada pel Partit Popular de Ciutadella, que considera que la retirada de l’ordenança respon a càlculs electorals i acusa l’equip de govern de no haver afrontat la reforma amb la previsió necessària. La seva portaveu ha advertit que mantenir el sistema actual pot agreujar el desequilibri financer del servei.
Els partits que formen el govern municipal —PSM Més per Menorca, PSOE i Ciutadella Endavant— han respost amb un comunicat conjunt en què rebutgen aquestes acusacions i defensen que la decisió respon a criteris de responsabilitat institucional. Segons el govern, iniciar una nova tramitació permetrà ajustar millor el model i fer-lo més just.
El debat sobre el criteri de càlcul
Més enllà de la confrontació política immediata, la proposta inicial havia obert també un debat de fons sobre el criteri utilitzat per calcular la taxa. Vincular el pagament al valor cadastral de l’habitatge implicava que el cost del servei no es determinaria tant per la quantitat real de residus generats com pel valor de la propietat.
Això podia donar lloc a situacions paradoxals: una persona sola o una parella que viu en una casa gran podia acabar pagant més que una família nombrosa que viu en un pis, tot i que aquesta darrera generi potencialment més residus.
El debat adquireix encara més rellevància en un municipi com Ciutadella, on el cadastre arrossega des de fa més d’una dècada un desajust notable entre els valors cadastrals i el valor real del mercat immobiliari. Sense una revisió cadastral integral que actualitzi aquests valors, utilitzar el cadastre com a base per calcular una taxa pot generar distorsions i desigualtats difícils de justificar.
Un acord del Ple que reapareix en el debat
En aquest context, la polèmica actual ha fet reapareixer també un acord del Ple que sovint passa desapercebut. El març de 2021, el consistori va aprovar una proposta impulsada pel grup municipal d’Unides Podem – Gent per Ciutadella que plantejava revisar progressivament les ordenances fiscals municipals incorporant criteris de capacitat econòmica dels contribuents.
La iniciativa partia d’un principi recollit tant a la Constitució com a la legislació d’hisendes locals: que els tributs, incloses les taxes, poden modular-se tenint en compte la capacitat econòmica dels ciutadans. L’objectiu era avançar cap a un sistema fiscal municipal més progressiu, en què el cost dels serveis públics es repartís d’una manera més equitativa.
Aquella proposta va ser aprovada amb els vots favorables dels grups d’esquerra presents en aquell moment al consistori —PSM Més per Menorca, PSOE i Unides Podem – Gent per Ciutadella— mentre que el Partit Popular es va abstenir.
Quatre anys després, sense aplicació efectiva
El grup municipal que va impulsar aquella iniciativa ja no forma part avui del consistori. Tanmateix, alguns dels actors polítics que hi van donar suport continuen presents en l’actual govern municipal, entre ells els grups del PSM i el PSOE, així com la regidora Carla Gener, que en aquell moment formava part del grup d’Unides Podem i que actualment representa la nova agrupació Ciutadella Endavant.
Quatre anys després de l’aprovació d’aquell acord plenari, però, la revisió de les ordenances fiscals segons criteris de capacitat econòmica no s’ha arribat a desenvolupar ni aplicar de manera efectiva.
“El debat sobre la taxa de fems no és només una qüestió de costos del servei, sinó també de com es reparteix la càrrega fiscal entre els ciutadans.”
Un debat fiscal encara obert
La discussió actual sobre la taxa de residus torna a posar sobre la taula aquesta qüestió de fons: si les taxes municipals han de limitar-se a cobrir el cost dels serveis o si, a més, han d’incorporar criteris de progressivitat que tenguin en compte la situació econòmica dels contribuents.
En plena revisió del sistema de finançament del servei de residus, aquell acord del Ple de 2021 reapareix així com una peça oblidada del debat fiscal a Ciutadella. Una proposta que plantejava un camí diferent per abordar la reforma de les taxes municipals i que, quatre anys després, continua sense haver-se traduït en cap canvi real en les ordenances fiscals del municipi.
