Vivim en un temps paradoxal: mai havíem estat tan connectats i, alhora, mai ens havíem sentit tan sols. Els adolescents són les principals víctimes d’aquesta contradicció.
El problema no és només la tecnologia, sinó com l’hem combinada amb una educació feble. Els hem fet créixer pensant que tot són drets i cap obligació. Els mimam massa, els concedim privilegis sense responsabilitats, i el resultat és una generació que sovint no sap assumir límits ni frustracions.
Tenim adolescents hiperconnectats, però emocionalment buits.
Les conseqüències ja són visibles: amistats fràgils, relacions superficials, pressió per mostrar una imatge perfecta i un augment preocupant de l’ansietat i la depressió. Tenim adolescents hiperconnectats, però emocionalment buits. I el més greu no és només perdre aquesta generació, sinó imaginar el futur que ens espera quan siguin adults.
Una societat cada vegada més freda
Abans, fins i tot en la part més fosca de la societat, hi havia un cert codi ètic. Els lladres podien delinquir, però difícilment traspassaven determinats límits: hi havia respecte cap a la gent gran, cap als més vulnerables. Avui, aquesta frontera sembla esborrada. Si fins i tot en el delicte es perd el mínim de valors, què podem esperar de la resta?
És urgent actuar. La família, l’escola i les institucions han de recuperar el seu paper i apostar per l’educació emocional i social. Els joves necessiten aprendre a dialogar, a respectar i a estimar de manera sana. Sense això, no hi haurà futur cohesionador, sinó una societat cada vegada més freda i deshumanitzada.
El vertader perill no és la tecnologia, sinó la indiferència davant el buit que deixa dins les persones.
Perquè el vertader perill no és la tecnologia, sinó la indiferència davant el buit que deixa dins les persones.
