Ara que escolto reticències a la peatonalització immediata de la plaça del Born o al trasllat dels autobusos a la Perimetral —per alguns mai és el moment adequat, sempre és millor deixar-ho per més endavant— em venen a la memòria vells records d’aquells anys en què, des d’un govern municipal progressista, vam apostar per peatonalitzar i transformar Ciutadella.
Recordo perfectament les veus d’alerta d’aquells que predeien el desastre quan es va eliminar el trànsit del nucli antic. Alguns comerciants auguraven la fi del món i dels seus negocis si els cotxes no circulaven pels seus carrers. Però la història ens ha demostrat que res de tot això va succeir.
Qui dubta avui de l’èxit que va suposar la peatonalització del centre històric de Ciutadella i de les seves places més emblemàtiques? Avui, dècades després, Ciutadella compta amb un centre amable, viu i de gran atractiu turístic. Aquella aposta valenta ha donat fruits, i ara només queda culminar-la: el Born és la peça que encaixa definitivament el model de ciutat iniciat fa més de trenta anys.
Una resistència històrica als canvis
Ciutadella ha estat tradicionalment una ciutat conservadora, on els canvis urbanístics i de mobilitat han estat difícils d’implantar. A diferència de Maó, on s’han construït diversos aparcaments subterranis, a Ciutadella no se n’ha fet cap.
Un dels períodes amb més transformacions va ser entre 1983 i 1991, durant els mandats d’Antoni Orell i posteriorment el meu. Aquells vuit anys van ser clau per a la modernització de la ciutat.
Els primers passos cap a una ciutat més accessible
La peatonalització es va impulsar seguint el projecte inicial de l’arquitecte Josep Martorell, amb l’objectiu de transformar l’eix entre la plaça de les Palmeres i el Born. El procés es va desenvolupar en diverses fases i no es va completar fins als anys 1986-87.
Abans de la reforma, la plaça de la Catedral i la plaça Nova eren aparcaments a l’aire lliure, amb trànsit constant de vehicles. Tot i l’oposició inicial d’alguns sectors, el temps ha demostrat que la decisió va beneficiar el comerç i la qualitat urbana.
De la polèmica al triomf
La reforma de la plaça d’Artrutx o la implantació de la zona blava a la Contramurada van generar resistències similars. Avui ningú en qüestiona la utilitat i fins i tot es considera necessari ampliar aquestes mesures.
La por al canvi paralitza la política actual
Malgrat l’èxit d’aquestes actuacions, els darrers quinze anys han estat marcats per la por a continuar aplicant el pla de mobilitat existent. Evitar decisions valentes és, en si mateix, una decisió errònia.
Cap a una mobilitat més sostenible
El trasllat de l’estació d’autobusos a la Perimetral és una mesura necessària. No té sentit que autocars travessin carrers estrets generant situacions de risc. Situar l’estació a la zona perimetral milloraria l’intercanvi de línies i fomentaria l’ús del transport públic.
La peatonalització del Born és imprescindible. Amb un simple decret d’alcaldia, demà mateix podria ser una realitat. El que falta és fermesa política.
Fa trenta anys, un govern progressista va transformar Ciutadella. Ara, un altre govern d’esquerres hauria d’apuntalar la mobilitat per a les pròximes dècades.
Per Antoni Salvador Caules
Març de 2025
