Els partits polítics de dretes que voten en contra de tota proposta de l’esquerra per protegir els drets humans, per garantir proteccions socials i afavorir una vida digna de la ciutadania, han presentat una proposta al Parlament Balear per prohibir el vel integral en espais públics o en espais privats susceptibles de tenir ús públic. Rallant en plata, volen prohibir el burca i el niqab, vestimenta utilitzada per algunes dones musulmanes quan van pel carrer.
Legislar un problema que gairebé no existeix
Normalment, les lleis solen anar més enrere que la societat. És a dir, no es legisla sense que abans hi hagi un conflicte sobre el qual s’ha de legislar o, com diuen en castellà “Las cosas de palacio, van despacio”. I jo no sé vosaltres, però jo només he vist dones amb vel integral quan he viatjat a països musulmans, a Balears, mai. Però, mira, resulta que VOX i PP han mostrat la poteta una mica més i han hagut de triar a veure a qui odien més, si als immigrants o a les dones, i han guanyat els primers. Dins la seva proposta de llei no hem de deixar passar que diu que un dels objectius de legislar l’ús del vel integral és “facilitar l’expulsió d’estrangers reincidents”, demostrant que el que podria semblar una mesura progressista en defensa de la integritat i igualtat de les dones, no és més que odi a qui és diferent.
Sortir de les trinxeres ideològiques
Però benvinguda sigui la proposta, i meditem-la de manera crítica i a consciència. No ens deixem endur per qui fa la proposta, com tantes vegades passa en política, per decidir si l’aprovem o la rebutgem.
I arribats a aquest punt, no voldria deixar de mencionar un llibre que crec que haurien de llegir tots els diputats i diputades abans de decidir la prohibició o no del vel integral. El llibre és Sempre han parlat per nosaltres, de l’escriptora i activista catalana Najat El Hachmi.
La condescendència com a nova forma de racisme
Al llibre, El Hachmi rebutja la regulació del vel integral des d’una perspectiva partidista (dreta/esquerra) o des del rebuig cultural a l’islam, en canvi, planteja el debat en termes de laïcitat, igualtat entre homes i dones, espai públic compartit i protecció dels drets individuals davant pressions comunitàries.
I crec que té tota la raó del món quan diu que la dreta proposa la prohibició per rebuig a la cultura islàmica i l’esquerra rebutja la prohibició perquè no vol recolzar-la amb el risc que pensem que els progressistes també estan en contra de l’islamisme. Però aquesta perspectiva esbiaixada és errònia, perquè els partits d’esquerra, que tant han fet legislant a favor del feminisme, defensant la igualtat i reconeguent la dona com un ésser humà de ple dret d’ençà fa més d’un segle, s’equivoquen dirigint aquest debat cap a una qüestió identitària o partidista, quan en realitat això és una altra forma de racisme: condescendència i paternalisme per l’“altre”.
La llibertat i els seus condicionants
També és important tenir present que el vel integral difícilment es pot entendre com una decisió exclusivament individual, presa en un buit social o cultural. Quan es planteja el debat únicament en termes de “lliure elecció”, sovint es corre el risc d’obviar que totes les persones prenem decisions dins d’uns marcs socials, culturals i simbòlics que condicionen —en major o menor mesura— allò que percebem com a possible, acceptable o desitjable.
Aquest condicionament existeix en molts àmbits de la vida, però esdevé especialment rellevant quan parlem del cos, la identitat i els rols de gènere.
És precisament aquesta idea la que desenvolupa Najat El Hachmi quan qüestiona una lectura simplista de la llibertat individual. Al seu llibre assenyala que moltes dones «remarquen per activa i per passiva que no les obliga ningú a tapar-se i obvien que les pressions sobre el cos es poden transmetre de formes molt subtils». Amb aquesta reflexió, l’autora no nega que hi pugui haver dones que manifestin viure aquesta pràctica com una decisió pròpia, però convida a ampliar la mirada i preguntar-nos en quines condicions socials es construeix aquesta elecció i quins mecanismes —familiars, comunitaris, religiosos o simbòlics— poden influir-hi sense necessitat d’imposicions explícites.
Diversitat sí, excepcions als drets no
Des d’aquesta perspectiva, el debat sobre la regulació del vel integral no s’hauria de reduir automàticament a una oposició entre llibertat i prohibició. El que planteja El Hachmi és una pregunta més profunda: com podem garantir que les decisions que afecten el cos i la presència de les dones a l’espai públic es prenguin realment en condicions d’autonomia i igualtat? En aquest sentit, regular determinades pràctiques no implicaria necessàriament limitar drets, sinó obrir una reflexió legítima sobre quines condicions socials fan possible una llibertat efectiva i no només formal.
Per tant, considero que aquest debat s’hauria de situar principalment en el terreny dels drets universals i no exclusivament en el de les identitats religioses o culturals. Si acceptem que la diversitat és un valor democràtic, també hem d’acceptar que aquesta diversitat no pot convertir-se en una excepció als principis d’igualtat, autonomia i llibertat que intentem garantir per a totes les persones.
En aquesta línia, Najat El Hachmi defensa que respectar realment la diversitat no significa renunciar a aquests principis en nom del relativisme cultural, sinó estendre els drets i les conquestes socials aconseguides —especialment en relació amb l’emancipació de les dones— a qualsevol context on encara existeixin limitacions o desigualtats naturalitzades.
La universalitat dels drets com a criteri
Des d’aquesta perspectiva, el criteri per reflexionar sobre la regulació del burca o del niqab no hauria de ser si es tracta d’una pràctica culturalment arrelada o religiosament legítima, sinó si és compatible amb unes condicions reals d’igualtat, reciprocitat i autonomia personal. El repte no és decidir quines cultures mereixen ser respectades i quines no, sinó preguntar-nos si som capaços d’aplicar els mateixos estàndards de drets i llibertats a tothom, independentment del seu origen o tradició.
En definitiva, una societat plural no es construeix renunciant als drets universals en nom de la diferència, sinó garantint que la diferència es pugui viure en condicions d’autèntica llibertat. Només així podem evitar caure tant en la imposició cultural com en un relativisme que, sota l’aparença de respecte, acabi deixant desprotegides aquelles persones que tenen menys capacitat real per decidir sobre la seva pròpia vida.
Personalment, crec que aquesta reflexió ens hauria de portar a regular l’ús del vel integral en aquells espais on entren en joc principis bàsics de convivència, identificació, igualtat i participació en l’espai públic. No perquè sigui una pràctica vinculada a una religió concreta ni perquè la proposi un determinat partit polític, sinó perquè considero que una societat democràtica ha de poder debatre críticament qualsevol pràctica cultural o religiosa quan aquesta entra en tensió amb drets i valors que aspirem a garantir de manera universal.
