La batalla judicial sobre la peatonalització de la plaça des Born entra en una nova fase. Després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ordenés, com a mesura cautelar, restituir la circulació anterior a la plaça, l’Ajuntament de Ciutadella ha presentat l’escrit de preparació del recurs de cassació, que ja ha superat el filtre inicial del TSJIB i ha estat remès al Tribunal Suprem, que ara n’haurà de decidir l’admissió a tràmit.
El document, de catorze pàgines, no pretén debatre si el Born ha de ser un espai per als vianants o per als vehicles. El seu objectiu és un altre: convèncer el Tribunal Suprem que la sentència del TSJIB ha interpretat de manera incorrecta diverses normes estatals i que aquesta qüestió presenta un interès jurídic suficient perquè el recurs sigui admès i, posteriorment, es pugui fixar doctrina aplicable a tots els municipis de l’Estat.
El recurs centra el debat en una qüestió estrictament jurídica: determinar quina cobertura legal necessita un ajuntament per reorganitzar el trànsit i l’espai públic.
El debat no és si el Born és millor amb cotxes o sense
El primer argument és, probablement, el més rellevant de tot el recurs.
El TSJIB considera que l’Ajuntament va actuar per via de fet, és a dir, executant una actuació material sense un títol jurídic suficient.
El consistori sosté exactament el contrari. Defensa que existia cobertura legal perquè la regulació del trànsit forma part de les competències pròpies dels municipis i perquè hi havia diverses normes municipals que emparaven aquesta actuació.
Segons l’Ajuntament, el tribunal balear ha exigit un requisit que la legislació no imposa: l’aprovació d’un acte administratiu singular específic per a aquesta peatonalització.
Per aquest motiu demana al Tribunal Suprem que determini si realment és imprescindible aquest acte individualitzat quan ja existeixen ordenances municipals i instruments urbanístics que permeten adoptar aquest tipus de mesures.
Per al consistori, aquesta és la qüestió jurídica central del procediment.
Cinc títols jurídics per avalar la peatonalització
Un dels aspectes més destacats del recurs és que intenta demostrar que la decisió no descansava sobre un únic document, sinó sobre diversos fonaments jurídics.
Concretament, l’Ajuntament identifica cinc elements que, segons la seva tesi, donaven cobertura legal a la peatonalització:
- Les competències municipals reconegudes per la legislació estatal.
- L’Ordenança municipal de trànsit.
- L’Ordenança d’ocupació de la via pública.
- El Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric (PEPCHA).
- La resolució d’Alcaldia que va respondre al requeriment formulat pels demandants.
Amb aquesta argumentació, el consistori intenta desmuntar la conclusió del TSJIB que actués sense cobertura jurídica suficient.
El Tribunal Suprem no decidirà si el Born ha d’estar tancat al trànsit
El recurs insisteix també en una qüestió processal que considera essencial.
L’Ajuntament recorda que, si el Tribunal Suprem admet finalment el recurs, no haurà de valorar si la peatonalització és una decisió encertada des del punt de vista polític o urbanístic. La seva funció serà exclusivament determinar si la interpretació jurídica efectuada pel TSJIB és correcta.
Per això una part important de l’escrit es dedica a justificar l’anomenat interès casacional objectiu, és a dir, que el cas transcendeix Ciutadella perquè pot afectar la manera com la resta de municipis regulen els seus espais públics.
La defensa municipal intenta convertir el cas del Born en un precedent jurídic per a futurs conflictes similars arreu de l’Estat.
El consistori considera que el TSJIB va anar massa lluny
El quart gran argument és de naturalesa processal.
Segons el recurs, el Tribunal Superior va resoldre una peça de mesures cautelars com si estigués resolent el procediment principal.
L’Ajuntament defensa que, en aquesta fase, el tribunal només podia efectuar una valoració provisional dels fets i no concloure de manera definitiva que existia una via de fet, ja que aquesta és precisament la qüestió que encara s’haurà de resoldre durant el judici.
Si el Tribunal Suprem comparteix aquesta interpretació, podria establir límits més estrictes sobre l’abast de les mesures cautelars adoptades pels tribunals.
També qüestiona la ponderació de l’interès general
Entre els motius del recurs, el consistori també critica que el TSJIB ordenés restituir immediatament la situació anterior sense valorar de manera suficient les conseqüències pràctiques de la decisió.
L’Ajuntament sosté que la resolució judicial no va ponderar adequadament aspectes com el cost econòmic de revertir les actuacions executades, els efectes sobre la mobilitat, la seguretat viària o els drets de tercers afectats per la nova configuració de la plaça.
Aquest constitueix el segon dels quatre motius principals de cassació plantejats davant el Tribunal Suprem.
I ara què?
El primer pas serà que la Secció d’Admissió del Tribunal Suprem decideixi si el recurs compleix els requisits perquè sigui admès a tràmit.
Només si aprecia l’existència d’un interès casacional objectiu entrarà a examinar el fons dels arguments jurídics exposats per l’Ajuntament. Si no l’admet, la interlocutòria del TSJIB que va donar per preparat el recurs no tindrà més recorregut i la resolució impugnada esdevindrà ferma en aquesta via.
En qualsevol cas, el document evidencia que l’estratègia jurídica municipal pretén traslladar el debat més enllà del cas concret del Born i convertir-lo en una discussió sobre fins on arriba l’autonomia dels ajuntaments per reorganitzar l’espai públic sense necessitat d’aprovar un acte administratiu específic per a cada actuació.
