El relleu a la batlia de Ciutadella, que es farà efectiu aquest dissabte amb la presa de possessió de Maria Jesús Bagur (PSM Més per Menorca), arriba en un moment polític especialment delicat, marcat tant per condicionants locals com per un context estatal clarament advers per a l’esquerra.
Bagur assumeix l’alcaldia en virtut de l’acord de govern sorgit de la moció de censura presentada el juliol de 2024, fa un any i mig, pels grups del PSOE, PSM i Ciutadella Endavant, que va posar fi al govern en minoria del Partit Popular després del primer any de mandat. El relleu, previst des de l’inici del pacte, situa ara el PSM al capdavant de la institució en el tram final de la legislatura, ja sense el PSOE a la batlia i amb uns equilibris interns especialment sensibles.
Un context estatal que condiciona l’escenari local
Aquest canvi es produeix en un context de gir polític cap a la dreta a escala estatal, amb un PSOE que afronta hores baixes marcades pels escàndols de corrupció i per la pressió creixent de la dreta i la ultradreta. Tot i que els indicadors macroeconòmics —creixement, ocupació i dades que no apunten a un cicle econòmic esgotat— sostenen el govern de Pedro Sánchez i els seus socis, el clima polític és desfavorable i condiciona també les dinàmiques municipals.
El PSM, entre governar i marcar perfil propi
En aquest escenari, el PSM afronta la batlia amb un doble repte: garantir estabilitat institucional fins al 2027 i, alhora, marcar perfil propi i distàncies amb el seu soci natural, el PSOE, en un moment de desgast socialista a nivell estatal. El nacionalisme progressista sap que una excessiva identificació amb un PSOE en dificultats pot tenir costos polítics en un municipi especialment sensible als equilibris i a la credibilitat dels projectes a llarg termini.
Ciutadella Endavant i el risc de dilució
El tercer soci del pacte, Ciutadella Endavant, arriba a aquest final de mandat amb la necessitat de reivindicar-se políticament per no quedar diluït dins la gestió. L’associació d’electors, que es va presentar com a hereva de Podem i Gent x Ciutadella, no ha funcionat mai com una assemblea popular ni ha mantingut la visibilitat i la capacitat de mobilització que aquell espai va tenir durant els vuit anys anteriors. En els darrers mesos, a més, una part rellevant de l’antiga agrupació d’electors s’ha distanciat del projecte, evidenciant un desgast intern.
Grans projectes municipals encara encallats
Tot plegat es produeix amb diversos grans projectes municipals encara pendents de culminar o d’entrar en fase decisiva. Entre ells, l’aprovació definitiva i l’execució del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), llargament ajornada, o la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), un procés obert des de fa gairebé una dècada i que continua sense resoldre’s. Són dossiers estructurals que exigeixen consens polític, capacitat tècnica i estabilitat de govern.
Reordenació interna de l’equip de govern
Segons la nota oficial de l’Ajuntament, el relleu a la batlia comporta també una reordenació de diverses àrees de govern. Maria Jesús Bagur assumirà, a més de l’alcaldia, Cultura i Cementeris; Llorenç Ferrer passarà a gestionar Economia, Fires i Mercats i Esports; Pere Fiol assumirà Medi Ambient, Zones Verdes, Transparència i TIC, mentre que Miquel Ametller es farà càrrec de Manteniment, Aigües, Clavegueram i Camins. També es redefineixen les tinences de batlia i les portaveus municipals.
El PP ja pensa en el 2027
Mentrestant, el Partit Popular afronta aquest final de mandat des de l’oposició amb la mirada posada ja en la pròxima legislatura. La seva portaveu, Juana Maria Pons Torres, ha reiterat la voluntat de preparar el 2027 amb el mateix equip que va governar el primer any de mandat, reivindicant aquella etapa de govern en minoria com a model a repetir.
Així, el que s’obre ara a Ciutadella no és només un relleu institucional, sinó un final de mandat políticament obert. El govern progressista manté la majoria absoluta al Ple, però el context estatal, els precedents interns i l’encallament de projectes estructurals fan que la seva capacitat d’arribar cohesionats al 2027 sigui encara una incògnita.
