Ciutadella no només ha suspès en transparència. Ha deixat enrere una dècada d’esforços que la van convertir en un referent estatal. Així ho reflecteix la darrera actualització de Dyntra, la plataforma independent que avalua el grau de transparència de les administracions públiques, que atorga a l’Ajuntament de Ciutadella un 44,6% dels indicadors complerts, la pitjor qualificació registrada en els darrers deu anys.
La dada adquireix una dimensió especial quan es compara amb la situació de fa només uns anys. El 2019, Ciutadella assolia un 86,25% dels indicadors validats, liderava la classificació balear entre els municipis de més de 15.000 habitants i arribava a ocupar la sisena posició del rànquing estatal. Avui figura al voltant de la posició 159 del mateix rànquing, després d’haver perdut més de 150 llocs en només cinc anys.
La fotografia actual és especialment significativa perquè la transparència va ser una de les grans apostes institucionals de la passada dècada. No es tractava únicament d’obtenir una bona puntuació en un índex extern. L’objectiu era construir una cultura administrativa basada en la rendició de comptes, l’accés a la informació pública i la fiscalització ciutadana.
Aquella etapa va comportar la publicació sistemàtica de dades econòmiques, informació institucional, documentació política i indicadors que permetien als ciutadans seguir amb detall el funcionament de la seva administració local. La filosofia era clara: la informació pública no pertany als governs, sinó als ciutadans.
Del lideratge al suspens
La trajectòria dibuixada per Dyntra mostra una evolució difícil d’ignorar. Entre 2017 i 2019 l’Ajuntament va protagonitzar una de les progressions més destacades de l’Estat, passant d’un compliment proper al 50% a superar el 86% dels indicadors exigits.
Aquell esforç va permetre convertir Ciutadella en un referent de transparència institucional. La informació econòmica, organitzativa i política va guanyar presència al web municipal i es van implantar mecanismes que buscaven consolidar la rendició de comptes com una pràctica habitual de l’administració.
La situació actual és molt diferent. La puntuació ha caigut pràcticament a la meitat i bona part dels indicadors que anys enrere contribuïen a les bones qualificacions presenten mancances, deixen d’actualitzar-se o han perdut visibilitat.
Del 86% al 44% en cinc anys. La transparència institucional a Ciutadella ha retrocedit fins a nivells que no es veien des de principis de la passada dècada.
Informació que ja no és tan accessible
La davallada detectada per Dyntra no és una qüestió merament estadística. Darrere els indicadors hi ha informació concreta que anys enrere era accessible de manera habitual i que avui presenta mancances, no està actualitzada o ha deixat de ser fàcilment localitzable per a la ciutadania.
Entre els indicadors que presenten mancances o que han deixat d’estar actualitzats hi figuren aspectes relacionats amb les declaracions fiscals dels càrrecs electes, les aportacions econòmiques als grups municipals, les dietes i despeses de desplaçament dels regidors, les sentències judicials que afecten l’Ajuntament, el període mitjà de pagament a proveïdors i altra informació econòmica i institucional que anys enrere formava part de les polítiques actives de transparència del consistori.
També ha anat desapareixent del focus públic documentació política que durant anys va permetre seguir amb més profunditat la vida institucional. Les propostes íntegres dels plens, les mocions, els precs i preguntes de l’oposició o la documentació complementària dels expedients tenien una presència molt més visible en etapes anteriors.
La diferència és important perquè la transparència no consisteix únicament a informar del resultat final d’una votació o d’un acord. Consisteix a facilitar que qualsevol ciutadà pugui conèixer els antecedents, els arguments, els informes i les posicions polítiques que han conduït a aquella decisió.
La transparència no consisteix només a penjar documents a internet. Consisteix a facilitar que els ciutadans puguin trobar-los, entendre’ls i utilitzar-los per fiscalitzar l’activitat pública. Quan aquesta informació deixa d’estar disponible, esdevé incompleta o resulta difícil de localitzar, la capacitat de control ciutadà es debilita.
El cas de les declaracions de l’IRPF
Un dels exemples més visibles d’aquesta situació és el de les declaracions fiscals dels càrrecs electes. A finals de 2025, Ciutadella Digital va informar que setze dels vint-i-un regidors del consistori no havien publicat la declaració anual de l’IRPF corresponent a l’exercici anterior, malgrat que aquesta obligació havia estat aprovada pel mateix Ple municipal dins les mesures de transparència i bon govern.
La qüestió tenia una càrrega simbòlica evident. No es tractava d’una exigència externa, sinó d’una norma aprovada pels mateixos representants polítics. Mesos després, la situació continua sense haver-se corregit de manera significativa.
L’episodi posa de manifest una realitat més àmplia: les eines de transparència només són útils si existeix una voluntat constant de mantenir-les actualitzades i operatives.
Una responsabilitat que travessa governs
La davallada dels indicadors no es pot atribuir exclusivament a un únic govern municipal. La tendència descendent ha travessat diferents etapes polítiques. Es va iniciar després dels màxims assolits durant l’anterior mandat i no s’ha corregit ni durant el govern del Partit Popular ni després de la moció de censura que va retornar PSOE, PSM-Més per Menorca i Ciutadella Endavant a la responsabilitat de govern.
La paradoxa és que bona part de les forces polítiques que durant anys van reclamar més transparència, més informació pública i més mecanismes de control democràtic ho feien quan Ciutadella ocupava les primeres posicions dels rànquings estatals. Avui, quan els indicadors s’han reduït pràcticament a la meitat, el debat sobre aquesta qüestió ocupa un espai molt més discret dins la política municipal.
La transparència ha desaparegut progressivament del centre del debat polític local al mateix ritme que desapareixia dels rànquings. I això és especialment rellevant perquè bona part dels avenços assolits durant la passada dècada van néixer precisament de la pressió política i social exercida sobre les institucions.
El Codi de Bon Govern i una oportunitat perduda
Durant els anys de màxima puntuació, l’Ajuntament també va aprovar un Codi de Bon Govern amb l’objectiu d’evitar que la transparència depengués de la sensibilitat política del govern de torn. La intenció era incorporar aquests mecanismes al funcionament ordinari de la institució perquè es mantinguessin estables en el temps.
Aquella reflexió era especialment encertada. Els responsables municipals de l’època advertien que la transparència només seria realment efectiva si deixava de dependre de la voluntat d’un regidor concret i passava a formar part de la cultura interna de l’administració.
Les dades actuals indiquen que aquest objectiu no s’ha acabat consolidant. Perquè una administració transparent no és aquella que publica una nota de premsa quan li interessa o que compleix puntualment amb alguns indicadors. És aquella que facilita de manera sistemàtica, ordenada i actualitzada tota la informació que permet als ciutadans comprendre, seguir i fiscalitzar l’acció pública.
Més que una classificació
La importància d’aquestes dades va molt més enllà d’una nota atorgada per una plataforma especialitzada. La transparència constitueix una de les principals eines de control democràtic. Permet als ciutadans conèixer com es gestionen els recursos públics, seguir l’activitat institucional i exigir responsabilitats als seus representants.
No evita per si sola les males pràctiques, però l’opacitat gairebé mai no ajuda a prevenir-les. Per això les polítiques de transparència van adquirir tanta rellevància després de dècades marcades per escàndols de corrupció, clientelisme i una creixent desconfiança ciutadana cap a les institucions.
Mentrestant, la mateixa web municipal continua mostrant referències als excel·lents resultats assolits anys enrere, quan Ciutadella era presentada com un model de transparència. Una imatge que resumeix per si sola la situació actual: el record visible d’un lideratge que es va construir durant anys mentre les dades presents dibuixen una realitat molt diferent.
La qüestió no és si Dyntra dona un 44% o un 86%. La qüestió és si l’Ajuntament considera que la informació pública és un dret dels ciutadans o simplement una obligació administrativa a complir quan hi ha temps.
Perquè les institucions no es tornen transparents quan publiquen allò que els interessa. Es tornen transparents quan faciliten també allò que permet als ciutadans controlar-les. I és precisament aquí on Ciutadella sembla haver fet més passes enrere.
Consulta el darrer informe complet de Dyntra sobre l’Ajuntament de Ciutadella
aquí.
