Feminisme i religió han estat sovint presentats com a camins oposats. El debat sobre l’avortament, la llibertat sexual o la violència de gènere ha reforçat aquesta percepció en les darreres dècades. Però cada vegada són més les dones creients que rebutgen aquesta dicotomia i defensen que fe i lluita per la igualtat no només són compatibles, sinó mútuament coherents.
En aquest context, l’associació menorquina Alcem la Veu celebra aquest dissabte a Ciutadella una trobada de zona que reunirà dones de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L’acte central serà la xerrada-col·loqui de Pepa Moleón, una de les veus actives del moviment Revuelta de Mujeres en la Iglesia.
De Menorca al moviment internacional
Alcem la Veu Menorca va néixer a finals de 2020 arran de la polèmica decisió del Bisbat de vetar una catequista casada civilment amb la seva parella. Aquell episodi va generar desconcert i indignació en sectors parroquials i va activar un grup de persones que van decidir organitzar-se per treballar per una Església «més justa, igualitària i dialogant».
El col·lectiu defensa una moral sexual no excloent, el reconeixement de la diversitat familiar i la plena participació de les dones en tots els àmbits de la vida eclesial. El seu lema resumeix aquesta aspiració: «Fins que la igualtat sigui un costum».
Sinodalitat i corresponsabilitat real
La trobada d’aquest dissabte se centra en la sinodalitat, el procés impulsat pel papa Francesc amb la voluntat d’escoltar tot el “poble de Déu”. La qüestió que plantegen és directa: aquesta escolta inclourà realment les dones en els espais de decisió?
«La desigualtat entre homes i dones dins l’Església no és sostenible per més temps», ha afirmat Pepa Moleón en diferents intervencions públiques. Segons explica, la Revuelta de Mujeres en la Iglesia és hereva d’un llarg recorregut de col·lectius feministes cristians que des dels anys 70 i 80 treballen per la renovació eclesial.
Feminista i creient
Moleón es defineix com a «dona feminista i creient». Pedagoga de formació i funcionària del Servei Públic d’Ocupació Estatal, ha crescut en col·lectius com Somos Iglesia, Mujeres y Teología i Redes Cristianas. Actualment presideix la Fundació Luz Casanova i milita en el moviment social per un sistema públic de pensions.
La seva trajectòria vincula espiritualitat i compromís social. «Em preocupa i ocupa la desigualtat entre gèneres, classes i països», afirma. I pel que fa a l’Església, denuncia «l’absència de les dones en la reflexió, l’experiència compartida i la presa de decisions».
Què diu realment l’Evangeli?
Una de les línies centrals del feminisme cristià contemporani és la relectura dels textos bíblics. Diverses teòlogues defensen que el Nou Testament mostra un protagonisme femení que no sempre s’ha reflectit en l’estructura institucional posterior.
Figures com Maria Magdalena —considerada per molts estudis una de les primeres testimonis de la resurrecció i peça clau del cristianisme primitiu— han estat durant segles relegades a un segon pla. Les veus feministes argumenten que Jesús tracta les dones amb respecte, les escolta i es deixa interpel·lar per elles, en contrast amb la rigidesa jeràrquica posterior.
Aquesta línia de pensament sosté que la contradicció no es troba tant en l’Evangeli com en determinades formulacions doctrinals i estructures de poder desenvolupades amb el pas del temps.
Un debat que incomoda
Les impulsores del moviment són conscients que generen desconfiança tant en sectors eclesials com en alguns àmbits feministes laics. No obstant això, insisteixen que la seva aposta no és abandonar l’Església, sinó transformar-la des de dins.
Diversos estudis sobre dones, espiritualitat i feminismes apunten que moltes creients no perceben contradicció entre fe i igualtat, sinó que entenen la defensa dels drets com una conseqüència directa del missatge evangèlic de dignitat i justícia.
La trobada de Ciutadella s’inscriu en aquest corrent més ampli que qüestiona si la sinodalitat serà un exercici simbòlic o si comportarà canvis reals en la cultura eclesial.
Per a Alcem la Veu, la pregunta no és si el feminisme té cabuda dins l’Església, sinó si l’Església pot permetre’s ignorar per més temps la veu de les seves dones.
