La setena proposta del cartell del 52è Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella ja es preveia sorprenent tant per la formació com pel repertori escollit pel duet Cebrián & Mateo, flauta i guitarra, i així va quedar confirmat en un Claustre del Seminari on la xafogor dels darrers dies també va fer acte de presència.
El recital s’inicià sense preàmbuls amb la Sonatina opus 205 per a guitarra i flauta del compositor italià Mario Castelnuovo-Tedesco, una obra d’arrel clàssica amb incursions contemporànies marcades per la influència nord-americana de l’autor, considerat un dels precursors de la música per a cinema, tal com indicaren els intèrprets.
Els tres moviments contrastants de la peça van funcionar com una clara declaració d’intencions sobre el rumb que prendria el concert, establint des del primer moment el caràcter narratiu i viatger del programa.
De l’Elegía a El peixet
Seguidament fou el torn de l’Elegía por Cintio Vitier del guitarrista cubà Leo Brouwer, una peça concebuda com una cadença continuada que va permetre el lluïment individual de cadascun dels músics.
La peça central del concert, El peixet de Bloomington del compositor català Feliu Gasull, va oferir una incursió al flamenc en forma de buleria, definint amb més precisió el viatge musical cartografiat pels mars i oceans que estructura el projecte discogràfic del duet.
Aquest treball, de recent estrena i amb una molt bona acollida crítica, ha estat seleccionat com a millor àlbum de música clàssica als premis Latin Grammy, posant en valor un recorregut que reivindica músiques populars ancestrals a través de la delicadesa sonora de la flauta i el toc refinat de la guitarra.
La mar que uneix i separa
La tònica del recital va ser la compenetració constant entre André Cebrián i Pedro Mateo, amb una afinació impecable i un domini clar dels rols dins del duet, fet que permeté una lectura cohesionada i equilibrada de tot el programa.
Tal com explicaren els intèrprets, la mar és alhora element d’unió i de separació de cultures, una paradoxa que no ha impedit l’intercanvi cultural i musical al llarg de la història, idea que donava pas a la segona part del viatge sonor.
La sorpresa arribà amb Toward the Sea, obra del compositor japonès Toru Takemitsu encarregada per Greenpeace, en què Cebrián incorporà la flauta alta per recrear amb precisió els sons de balenes i les textures pròpies de la flauta japonesa presents als tres moviments de la peça.
Un final captivador
A Menorca, com a illa, el missatge de l’obra ressona amb força, tant pel vincle amb la mar com per la consciència sobre la fragilitat dels recursos naturals, una reflexió que es traduí en una sensació col·lectiva de calma i serenor entre el públic.
Ni la xafogor ni l’afluència de gent als carrers semblaven existir mentre les melodies de la flauta travessera de Cebrián i l’acompanyament versàtil de la guitarra de Mateo creaven una atmosfera de brisa estiuenca.
El concert es va tancar amb Histoire du Tango d’Astor Piazzolla, una invitació directa al gaudi amb els seus quatre moviments ambientats en diferents èpoques i espais —Bordel 1900, Café 1930, Nightclub 1960 i Concert d’aujourd’hui— que van provocar una resposta entusiasta del públic.
Com a regal final, el duet va interpretar una adaptació de l’Havanera de Ravel, arrodonint un viatge transoceànic que va confirmar la solidesa artística i la complicitat musical de Cebrián i Mateo.
En ple mes d’agost, el festival encara ofereix dues aturades més, propostes que prometen nous espais de calma i contemplació dins del bullici estival, recordant que l’estiu també pot ser un temps per deixar-se portar i trobar serenor a través de la música.
