Els grans incendis forestals que aquest estiu afecten les províncies d’Àvila, Madrid i Toledo han superat les 77.000 hectàrees cremades, convertint-se en el conjunt d’incendis més extens registrat mai a Espanya. Les flames han obligat a evacuar o confinar desenes de milers de persones, han destruït habitatges i explotacions agràries i han mobilitzat un dispositiu extraordinari integrat per bombers, brigades forestals, unitats militars i nombrosos mitjans aeris. Més enllà de la seva excepcionalitat, aquest episodi exemplifica fins a quin punt els grans incendis forestals han canviat de dimensió durant les darreres dècades i planteja una pregunta inevitable: podria un escenari similar afectar algun dia Menorca?
La resposta exigeix matisos. Les característiques geogràfiques de l’illa són diferents de les grans masses forestals del centre peninsular i un incendi que cremés tota la superfície de Menorca és un escenari extraordinàriament improbable. Tanmateix, la comparació continua sent útil perquè permet comprendre la magnitud del que està succeint aquests dies i, sobretot, perquè evidencia que els factors que expliquen aquests grans incendis també són presents, en major o menor mesura, a bona part de la conca mediterrània.
Quan les xifres necessiten una referència
Parlar de 77.000 hectàrees resulta difícil d’assimilar. Les dimensions són tan grans que el número acaba perdent significat per a la majoria de ciutadans. Per aquest motiu, una de les formes més gràfiques d’entendre l’abast dels incendis és comparar aquesta superfície amb un territori conegut.
Menorca té una extensió de 694,76 quilòmetres quadrats, l’equivalent a unes 69.476 hectàrees. Això significa que la superfície afectada pels grans incendis declarats entre Àvila, Madrid i Toledo ja supera tota la superfície de l’illa.
La comparació no pretén plantejar un escenari realista, sinó oferir una referència visual. Imaginar una extensió equivalent a tota Menorca afectada pel foc permet entendre la dimensió territorial d’una emergència que va molt més enllà d’un incendi convencional i que obliga a desplegar recursos extraordinaris durant diversos dies seguits.
Les conseqüències d’un episodi d’aquestes característiques són molt diverses. A més de la destrucció directa de massa forestal, aquests incendis afecten explotacions agrícoles, infraestructures, xarxes elèctriques, carreteres, espais naturals protegits i habitatges dispersos. També obliguen a gestionar evacuacions massives, garantir l’abastiment dels municipis afectats i mantenir durant dies un complex dispositiu de coordinació entre administracions.
En els incendis que aquests dies afecten el centre de la Península, les dimensions assolides han obligat fins i tot a replantejar les estratègies d’extinció. En determinats moments, diversos focus han acabat funcionant pràcticament com un únic gran incendi, amb un comportament condicionat tant per la meteorologia com per l’enorme energia alliberada pel mateix foc.
Els incendis forestals han canviat
La principal diferència respecte als grans incendis registrats fa trenta o quaranta anys és que avui els serveis d’emergència s’enfronten a fenòmens molt més complexos. L’increment de les temperatures, les sequeres més prolongades, la disminució de la humitat ambiental i l’acumulació de combustible vegetal han modificat profundament el comportament dels incendis forestals a tota la Mediterrània.
Els especialistes utilitzen cada vegada amb més freqüència el concepte d’incendis de sisena generació per descriure aquells episodis capaços de desenvolupar un comportament extrem. Es tracta d’incendis que generen una energia extraordinària, poden crear corrents d’aire propis, modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn i evolucionar d’una manera molt més imprevisible que els focs convencionals.
Aquesta realitat obliga sovint els responsables dels operatius a modificar les prioritats. En determinades situacions, l’objectiu deixa de ser apagar completament el foc en les primeres hores per concentrar els esforços en la protecció de les persones, dels habitatges i de les infraestructures estratègiques fins que les condicions meteorològiques permetin reprendre les tasques d’extinció amb majors garanties.
És un canvi profund respecte als models de resposta tradicionals. Durant dècades, l’eficàcia dels serveis d’extinció es mesurava principalment per la rapidesa amb què s’aconseguia controlar un incendi. Avui, en canvi, molts dels grans focs superen temporalment la capacitat d’intervenció humana durant les fases de màxima intensitat, fet que obliga a prioritzar la gestió del risc abans que l’extinció immediata.
Aquesta evolució no respon a una única causa. Els experts assenyalen que és el resultat de la combinació de diversos factors: l’escalfament global, l’abandonament de determinats usos agrícoles i forestals, l’acumulació de vegetació durant dècades, la presència de masses forestals contínues i unes condicions meteorològiques cada vegada més extremes durant els mesos d’estiu.
En aquest context, la prevenció adquireix una importància molt superior a la que tenia fa només unes dècades. Les inversions en vigilància, manteniment forestal, gestió del combustible vegetal, punts d’aigua, accessos per als vehicles d’emergència i coordinació entre administracions formen part d’una estratègia que busca reduir el risc abans que es produeixi el primer focus.
Quin seria el risc real per a Menorca?
La comparació entre la superfície cremada a la Península i l’extensió de Menorca ajuda a dimensionar la magnitud dels grans incendis, però no implica que un escenari idèntic sigui traslladable a l’illa. La discontinuïtat del territori, la seva condició insular i la distribució de la massa forestal fan molt improbable que un únic incendi pugui arribar a afectar una superfície equivalent a tota Menorca. Tot i això, els especialistes coincideixen que l’illa no és aliena als nous riscos associats als grans incendis mediterranis.
Menorca comparteix bona part dels condicionants que avui preocupen els serveis d’emergència de tot el sud d’Europa. Els estius són cada vegada més llargs i calorosos, els períodes de sequera s’allarguen, la humitat relativa baixa durant nombroses jornades i els episodis de vent poden provocar canvis molt ràpids en la propagació d’un incendi. Aquest conjunt de factors incrementa el potencial de desenvolupament d’incendis d’alta intensitat.
A aquestes condicions meteorològiques s’hi afegeix un altre element determinant: l’evolució del paisatge. Durant les darreres dècades, l’abandonament de determinades activitats agrícoles ha afavorit el creixement de la massa forestal en moltes zones de l’illa. Això ha comportat un augment del combustible vegetal disponible, un dels factors que condicionen la intensitat amb què pot evolucionar un incendi.
La vulnerabilitat d’un territori habitat
El risc d’un incendi forestal no depèn únicament de la superfície que pugui arribar a cremar. També està condicionat pel territori que l’envolta. En aquest sentit, Menorca presenta una realitat especialment complexa per la presència d’urbanitzacions envoltades de pinar, habitatges disseminats, explotacions agràries, infraestructures estratègiques i una extensa interfície entre zones forestals i espais habitats.
Aquesta situació obliga els serveis d’emergència a planificar les intervencions amb una perspectiva molt més àmplia que la simple extinció del foc. En cas d’un incendi de grans dimensions, les prioritats passen per protegir les persones, garantir les vies d’evacuació, assegurar el subministrament dels serveis essencials i evitar que les flames arribin als nuclis habitats.
Aquesta realitat queda reflectida en la memòria del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), que identifica la interfície urbana-forestal, la dispersió dels habitatges i el fort increment estacional de població com alguns dels principals condicionants operatius. Durant els mesos d’estiu, l’illa pot incrementar la seva població en més d’un 130%, fet que multiplica la complexitat de qualsevol dispositiu d’emergència, especialment si cal organitzar evacuacions o restringir la mobilitat en zones turístiques.
El paper del SPEIS davant els nous incendis
En aquest escenari, el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament ha anat adaptant els seus recursos i la seva organització a una realitat cada vegada més exigent. La renovació de vehicles, la incorporació de nous equips, la formació especialitzada i la coordinació amb la resta dels serveis d’emergència formen part d’una estratègia que busca millorar la capacitat de resposta davant incidents d’alta complexitat.
La prevenció ocupa avui un paper tan important com l’extinció. El manteniment dels accessos forestals, la revisió dels punts d’aigua, la vigilància durant els episodis de risc extrem, la coordinació entre administracions i les campanyes d’informació dirigides a la ciutadania constitueixen una primera línia de defensa davant un fenomen que cada vegada és més difícil de controlar quan assoleix una gran intensitat.
Els grans incendis registrats aquest estiu a la Península també han evidenciat la importància de la coordinació institucional. Bombers, serveis forestals, Protecció Civil, forces i cossos de seguretat, serveis sanitaris i unitats especialitzades treballen sota un únic comandament operatiu. A Menorca, salvant les diferències d’escala, aquesta mateixa filosofia també forma part dels protocols d’actuació previstos per als episodis d’alt risc.
Tot plegat respon a una mateixa idea: davant els grans incendis forestals, la capacitat de resposta no depèn exclusivament del nombre d’efectius disponibles, sinó de la preparació prèvia del territori, de la rapidesa en la presa de decisions i del grau de coordinació entre totes les administracions implicades.
La memòria del foc també forma part de la història de Menorca
Tot i que Menorca no ha patit mai un incendi de les dimensions dels que aquests dies afecten el centre de la Península, la història recent de l’illa demostra que el risc no és una realitat desconeguda. Diversos episodis registrats durant les darreres dècades han posat a prova la capacitat de resposta dels serveis d’emergència i han evidenciat que, quan coincideixen temperatures elevades, baixa humitat i vent, qualsevol incendi pot evolucionar amb molta rapidesa.
Entre els episodis més recordats hi ha l’incendi que va afectar l’entorn de Cala Galdana, que va arribar a posar en risc una de les principals urbanitzacions turístiques de Menorca. També formen part de la memòria col·lectiva altres focs registrats a Binimel·là, als voltants des Mercadal o en diferents barrancs i zones forestals de l’illa. Encara que les superfícies cremades van ser molt inferiors a les dels actuals megaincendis, tots aquests episodis van deixar una mateixa conclusió: la rapidesa amb què un incendi pot canviar de comportament obliga a actuar amb la màxima anticipació.
Aquestes experiències també han contribuït a introduir millores en la planificació dels serveis d’emergència. La revisió dels plans d’autoprotecció, la millora dels accessos forestals, la instal·lació de nous punts d’aigua, la renovació de vehicles d’intervenció i l’actualització dels protocols de coordinació entre administracions són, en molts casos, conseqüència directa de les lliçons apreses després de cada gran incendi.
Una Reserva de la Biosfera davant un nou escenari climàtic
La declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO l’any 1993 va reconèixer l’equilibri entre l’activitat humana i un paisatge d’un alt valor ecològic i cultural. Boscos, barrancs, alzinars, ullastrars, zones agrícoles i murs de pedra seca formen part d’un patrimoni ambiental que constitueix una de les principals riqueses de l’illa.
Aquesta mateixa riquesa natural, però, també representa un repte en un context marcat pel canvi climàtic. La vegetació que caracteritza el paisatge menorquí és també combustible potencial quan coincideixen períodes prolongats de sequera, temperatures extremes i episodis de vent intens. La preservació d’aquest patrimoni exigeix, per tant, una política preventiva continuada que impliqui tant les administracions públiques com els propietaris forestals i la ciutadania.
Els experts insisteixen que la lluita contra els grans incendis no es limita als mesos d’estiu. La gestió forestal, el manteniment dels camins, la reducció del combustible vegetal, la conservació dels mosaics agrícoles i la recuperació d’espais tradicionalment cultivats són actuacions que contribueixen a disminuir la intensitat potencial dels incendis molt abans que aparegui el primer focus.
La prevenció continua sent la millor eina
Els grans incendis forestals registrats aquest estiu a Espanya han tornat a demostrar que l’extinció, per si sola, ja no és suficient davant fenòmens cada vegada més extrems. La capacitat tècnica dels serveis d’emergència continua augmentant, però també ho fa la intensitat dels incendis, fet que obliga a reforçar totes les polítiques de prevenció i adaptació.
En el cas de Menorca, aquesta realitat adquireix una dimensió especial. La concentració de població durant els mesos d’estiu, la presència de nombroses urbanitzacions en contacte amb zones forestals, l’elevat valor ambiental del territori i la dependència econòmica del paisatge converteixen la protecció dels espais naturals en una qüestió estratègica que va més enllà de l’àmbit estrictament ambiental.
Les imatges dels incendis d’Àvila, Madrid i Toledo no només mostren una tragèdia que afecta altres territoris. També ofereixen una oportunitat per reflexionar sobre els riscos que afronten totes les regions mediterrànies davant un escenari climàtic cada vegada més exigent. La pregunta no és si Menorca pot cremar com aquests dies ho fa una part del centre peninsular, sinó si el territori està prou preparat per afrontar incendis que, sense assolir aquella dimensió, poden ser igualment crítics per a una illa de poc menys de 700 quilòmetres quadrats.
La comparació entre les més de 77.000 hectàrees cremades a la Península i la superfície total de Menorca és, en definitiva, una eina per prendre consciència de l’escala del problema. No descriu un escenari probable per a l’illa, però sí recorda que els factors que expliquen aquests grans incendis —l’augment de les temperatures, la sequera, l’acumulació de combustible vegetal i la complexitat de protegir territoris habitats— també formen part de la realitat mediterrània. Davant aquest nou context, la millor resposta continua sent la mateixa: invertir en prevenció, planificar amb anticipació i reforçar la capacitat de resposta dels serveis d’emergència abans que les flames obliguin a actuar.
Document històric
El cineasta Antoni Salvador va recuperar aquestes imatges en Super 8 de l’incendi que el 31 d’agost de 1979 va afectar l’entorn de Macarella, Macarelleta i Cala Turqueta. El document constitueix un testimoni excepcional d’un dels episodis que formen part de la memòria forestal de Menorca.
Incendi de la costa sud de Ciutadella (31 d’agost de 1979). Les imatges mostren el foc que va afectar l’entorn de Macarella, Macarelleta i Cala Turqueta, en una època en què encara existien projectes d’urbanització en aquest sector del litoral. Segons les cròniques de l’època, l’incendi va destruir més de 15.000 pins, a més d’una extensa superfície de vegetació i fauna. Anys més tard, aquest espai acabaria sent objecte de protecció ambiental.
Poema i veu: Manel Soldevila.
Imatges en Super 8 i edició: Antoni Salvador.
