Ciutadella consumeix anualment gairebé el 40 % de tota l’aigua de Menorca. La dada, procedent de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), situa el municipi molt per damunt de qualsevol altre punt de l’illa i confirma fins a quin punt el model territorial i turístic està pressionant els recursos hídrics.
Amb un 37,4 % del consum total insular, Ciutadella dobla pràcticament el consum de Maó, que representa un 18,2 %. Darrere apareixen es Mercadal amb un 14,2 % i Sant Lluís amb un 11,1 %.
El més rellevant és que la diferència no s’explica únicament per la població resident ni per la superfície del terme municipal. El factor determinant és un altre: el volum d’urbanitzacions turístiques i la intensitat del model vacacional associat.
Ciutadella i el pes de les urbanitzacions
Ciutadella concentra la major xarxa d’urbanitzacions turístiques de Menorca. El municipi compta amb grans nuclis com Cala Morell, Cala en Blanes, Cala en Brut, Cala Blanca, Santandria, Sa Caleta, Son Blanc, Son Xoriguer i Cala’n Bosch.
Aquest entramat urbanístic multiplica exponencialment la demanda d’aigua durant la temporada alta.
La comparativa amb altres municipis és reveladora. Sant Lluís, amb només 34,62 km² de superfície —gairebé sis vegades menys que Ciutadella— arriba a consumir un 11,1 % de tota l’aigua de Menorca gràcies al pes de set urbanitzacions de costa com Binibèquer, Punta Prima o S’Algar.
Es Mercadal, amb només quatre urbanitzacions principals, també presenta una despesa molt elevada en relació amb la seva població resident.
El patró es repeteix a tota l’illa: allà on hi ha concentració turística i urbanitzacions extensives, el consum d’aigua es dispara.
Maó té més densitat, però consumeix molt menys
La comparació amb Maó és especialment significativa.
Maó té una població empadronada pràcticament idèntica a la de Ciutadella. Fins i tot presenta una densitat de població superior: 204,98 habitants per km² davant els 127,43 de Ciutadella.
Però, malgrat això, el consum hídric de Maó queda molt per sota.
La diferència principal és estructural. Maó manté un model més urbà i compacte, mentre que Ciutadella combina una gran extensió territorial amb múltiples urbanitzacions disperses, piscines, jardins i habitatges vacacionals de fort consum estacional.
És aquí on apareix el gran desequilibri del model menorquí: el consum no depèn tant de la població estable com de la pressió flotant vinculada al turisme.
El cas extrem de Sant Lluís i Es Migjorn
Les dades de l’OBSAM mostren també dos exemples especialment il·lustratius.
Sant Lluís presenta una densitat total de població de 251 habitants per km², superior fins i tot a Maó, impulsada per la forta presència d’urbanitzacions turístiques. Segons les dades exposades pel GOB, les urbanitzacions representen prop del 90 % del consum d’aigua del municipi.
Per altra banda, es Migjorn Gran evidencia fins a quin punt una sola urbanització pot alterar completament l’equilibri d’un municipi petit. Amb només 32,41 km² i una població resident de poc més de 1.500 habitants, Santo Tomás concentra una pressió turística desproporcionada respecte a la dimensió real del terme municipal.
En aquests municipis, la població flotant arriba a modificar completament el comportament hídric anual.
Piscines, jardins i consum turístic
L’article elaborat pel GOB alerta que el consum als nuclis tradicionals tendeix a reduir-se gràcies a una major conscienciació ciutadana, mentre que la despesa a les urbanitzacions continua augmentant.
El fenomen està directament relacionat amb el model turístic de Menorca. Piscines privades, jardins amb gespa verda en ple estiu, habitatges vacacionals i l’augment continuat de visitants generen una demanda hídrica molt superior a la dels residents permanents.
Segons el GOB, Menorca té prop d’11.000 piscines, una de les ràtios més altes de l’Estat espanyol en relació amb la població.
A més, l’entitat ecologista calcula que només la neteja dels vehicles de lloguer podria consumir prop de 100 milions de litres durant els principals mesos d’estiu.
Consum, turisme i renda: la gran contradicció
La pressió hídrica també obre un altre debat menys visible: la relació entre consum de recursos i riquesa generada.
Segons les dades fiscals de l’Agència Tributària, Ciutadella presenta una renda bruta mitjana de prop de 29.800 euros per declaració, una xifra similar a altres municipis de Menorca i inferior a casos com Sant Lluís.
Aquest fet evidencia que el municipi concentra una enorme activitat turística i una gran despesa en infraestructures, residus, aigua i serveis, però això no implica necessàriament que la riquesa generada es tradueixi proporcionalment en una major renda disponible per a la població resident.
El debat sobre l’aigua ja no és només ambiental: també afecta el model econòmic i la manera com es reparteixen els beneficis del turisme.
En aquest context, cada vegada apareix amb més força una pregunta de fons: fins a quin punt el model turístic actual compensa el cost territorial i hídric que assumeixen municipis com Ciutadella?
Un debat inevitable
Menorca continua promocionant un model basat en el creixement turístic mentre els aqüífers pateixen una degradació progressiva, desapareixen fonts naturals i augmenta el risc de dependència estructural de dessaladores.
Ciutadella, pel seu pes demogràfic i turístic, s’ha convertit en el gran símbol d’aquesta contradicció.
El municipi lidera l’economia turística de Menorca, però també concentra la major pressió hídrica de tota l’illa.
I les dades de l’OBSAM deixen una pregunta difícil d’evitar: fins a quin punt és sostenible continuar augmentant la càrrega turística en una illa amb recursos hídrics limitats?
