Ciutadella viu una contradicció cada vegada més evident: mentre centenars de residents tenen dificultats reals per trobar un habitatge digne, milers de pisos no es destinen a residència habitual. La tensió ja no és només una estadística. És una realitat que ja es pot veure als carrers.
Treballadors que no troben lloguer anual, joves que no poden emancipar-se, famílies obligades a compartir habitatge o persones que opten per solucions provisionals convertides en permanents formen part d’un mateix problema estructural: l’accés a l’habitatge.
Segons l’estudi El repte social de l’habitatge a Menorca, elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’Institut Menorquí d’Estudis, Ciutadella tenia 1.927 habitatges buits l’any 2021, una xifra que representa el 10,8% del parc residencial del municipi.
Prop de 2.000 habitatges buits en una ciutat amb dificultats per viure-hi
L’informe, que analitza el conjunt del mercat residencial menorquí, defineix l’habitatge com un dels principals reptes socials actuals de l’illa i alerta de les dificultats creixents per accedir tant a la compra com al lloguer.
«A Menorca no es donen unes condicions assequibles d’accés a l’habitatge»
Una de les conclusions més clares és que l’augment d’habitatges no ha suposat una millora de l’accés residencial. Entre 2011 i 2021 el parc d’habitatges de Menorca va créixer un 15%, mentre que els habitatges principals només ho van fer un 1,8%.
A Ciutadella, el percentatge d’habitatges destinats a residència habitual també ha baixat del 70% al 66,7%, fet que confirma que una part creixent del parc immobiliari queda fora del mercat residencial estable.
Ciutadella concentra el pes del mercat turístic residencial
Un dels indicadors més significatius és el pes del lloguer turístic. Segons l’estudi, el 38,9% dels anuncis d’habitatges de Menorca a Airbnb es troben a Ciutadella, el percentatge més alt de tota l’illa.
Aquest fenomen, juntament amb les segones residències i els habitatges buits, ajuda a explicar la reducció del parc disponible per a residents.
«Més habitatges no implica necessàriament més habitatges per viure-hi»
L’informe també apunta a l’efecte de la turistificació i de la pressió inversora com a factors que contribueixen a tensionar el mercat residencial.
El preu de l’habitatge s’ha disparat
Les dades confirmen també un increment important dels preus. Segons els registres notarials analitzats, el preu de compra a Ciutadella ha augmentat prop d’un 59% entre 2020 i 2025.
El lloguer segueix la mateixa tendència. El preu mitjà dels habitatges plurifamiliars ha passat de 350 euros mensuals el 2015 a 535 euros el 2023, un increment superior al 50%.
A més, l’oferta disponible és limitada i sovint orientada al lloguer temporal, un fet que redueix encara més les opcions de residència estable.
Una crisi amb impacte social visible
L’estudi també alerta de les conseqüències socials d’aquesta situació: risc d’exclusió residencial, dificultat per fixar població, gentrificació i canvis en la cohesió social.
Un escenari que a Ciutadella ja es tradueix en situacions que fa uns anys eren excepcionals i que avui comencen a ser cada vegada més habituals.
Persones que opten per vehicles adaptats com a residència, convivència forçada en habitatges petits o dificultats per trobar allotjament per a treballadors essencials són alguns dels símptomes d’aquesta tensió.
«La crisi de l’habitatge té implicacions socials, econòmiques i també sobre el model d’illa»
Habitatge públic insuficient
L’informe també posa de manifest la manca d’habitatge públic. Menorca disposa de 333 habitatges públics, menys de l’1% del parc total, mentre que les sol·licituds han augmentat de manera significativa els darrers anys.
Aquesta situació evidencia el desajust entre les necessitats socials existents i la capacitat de resposta pública.
Un problema estructural a tota Menorca
Més enllà del cas de Ciutadella, l’estudi dibuixa una tendència clara a nivell insular: increment sostingut de preus, major esforç econòmic per accedir a l’habitatge, oferta de lloguer escassa i creixement dels usos no residencials.
El document conclou que l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors de desigualtat social a l’illa i planteja interrogants sobre el model territorial i econòmic de futur.
Perquè la qüestió ja no és només quants habitatges es construeixen.
La qüestió és quants serveixen realment per viure-hi.
