L’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans arriba aquest 2026 a Menorca amb una participació institucional molt reduïda i sense el suport directe del Consell Insular. Lluny de l’etapa en què l’encesa era un projecte de caràcter insular, amb desenes de punts activats arreu del territori, enguany només tres municipis —Ciutadella, Maó i Es Mercadal— s’hi han sumat oficialment. Tots tres estan governats per forces d’esquerra.
L’acte, coordinat actualment pel Fons Menorquí de Cooperació, se celebrarà el pròxim 31 de gener amb tres punts d’encesa: al Castell de Sant Antoni de Fornells i al Pont de Sant Roc de Maó a les 13.00 hores, i al Castell de Sant Nicolau de Ciutadella a les 18.30 hores. A cada espai s’hi encendran bengales de fum i de llum i es llegirà un breu manifest en defensa dels drets humans i de la dignitat de totes les persones.
De 32 talaiots i talaies activats arreu de l’illa a només tres punts d’encesa: la dimensió de l’acte s’ha reduït de manera dràstica en només cinc anys.
La fotografia actual contrasta amb la dimensió que havia assolit la iniciativa en anys anteriors. El 2021, amb el Consell de Menorca governat per PSOE, Més per Menorca i Podem, la institució insular va assumir la coordinació directa de l’Encesa, amb la participació de 32 talaiots i talaies i més d’una vintena d’entitats socials, culturals i veïnals de l’illa.
Aquella edició incloïa un acte central a Torre d’en Galmés i vinculava explícitament la defensa dels drets humans amb la posada en valor del patrimoni talaiòtic, en el marc de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. L’Encesa es plantejava aleshores com una acció transversal, amb voluntat educativa, cultural i de sensibilització social.
El canvi es produeix a partir de 2023, amb l’arribada del Partit Popular al govern del Consell Insular, en minoria i amb el suport d’una consellera posteriorment expulsada de Vox. La nova majoria va optar per desmarcar-se de l’organització d’un acte que el PP ja havia qüestionat quan es trobava a l’oposició, fet que va suposar la fi del lideratge institucional del Consell en una convocatòria de caràcter solidari i reivindicatiu.
Des d’aleshores, l’organització de l’Encesa ha passat a mans del Fons Menorquí de Cooperació, una entitat sense ànim de lucre integrada pels vuit ajuntaments de Menorca, el mateix Consell Insular i el Govern de les Illes Balears, encarregada de gestionar els recursos públics destinats a la cooperació internacional i la solidaritat.
Tot i aquest relleu, la retirada del Consell com a impulsor directe ha anat acompanyada d’una reducció progressiva de l’abast de l’esdeveniment. L’any passat, l’encesa a Menorca es va limitar a dos punts. Enguany, tot i el lleuger increment, la participació continua lluny del que havia estat una iniciativa de caràcter insular.
A diferència de Mallorca, on s’encendran més de 80 torres i talaies, Menorca hi participa amb una presència simbòlica i territorialment molt acotada. Un contrast que posa de manifest la manca de consens polític al voltant d’un acte que pretén reivindicar els drets humans i denunciar el drama migratori a la Mediterrània.
La coincidència que només ajuntaments governats per l’esquerra s’hagin adherit a l’Encesa torna a obrir el debat sobre el paper de les institucions públiques menorquines en la defensa activa d’aquests valors i sobre fins a quin punt han deixat de ser una prioritat compartida a escala insular.
