Després d’escriure i publicar articles sobre la Casa de Ferro i la Casa Cabrisas i els seus propietaris, encara em sorprèn escoltar i llegir que la casa on Jeroni Cabrisas va viure i que va engrandir i modificar a Ciutadella va ser la Casa de Ferro. Evidentment, no va ser així, però, entre els dos propietaris, tenim alguns elements en comú. Ambdós eren emigrants retornats que compliren amb el rol social dels indians que tornaven a Espanya després de fer una petita o gran fortuna. Tot depèn.
No entraré a parlar d’aquest grup social que jugà un paper determinant en molts aspectes de la vida política i social espanyola. El seu estudi a escala local ens porta al rol del polític local, però, com sabem, en el segle denou per ser un ciutadà elegible havies de tenir certes capacitats que passaven per les propietats o les capacitats intel·lectuals.
Jeroni i Llorenç: dos personatges diferents
Anem, doncs, a parlar de Jeroni i Llorenç. Com hem dit, no tenen res a veure, llevat del cognom i la condició de ser considerats els “americanos”, aquell grup que trencà amb la idea de l’immobilisme social i de compartir l’escena política amb la noblesa més rància. Jeroni emigrà a Cuba en la dècada de 1830 i Llorenç, trenta anys més tard.
El primer treballà en el sector de la pelleteria, la consignació de mercaderies i lletres de canvi i el segon invertí també en lletres, accions de companyies de transport, patrimoni immobiliari i una fàbrica de sabó adquirida el 1870 en subhasta pública. Ambdós van viure a l’Havana i en èpoques totalment diferents van tornar a Ciutadella.
La Casa Cabrisas: transformacions i ús
La que podem considerar Casa Cabrisas al carrer d’Artrutx és un edifici que ha sofert modificacions al llarg de la seva història, ja que, de fet, aquest casal es construí entre 1860 i 1863 a partir de la compra de tres cases i la seva posterior reforma. Dues d’elles se situaven al carrer d’Artrutx i una tercera en el carrer de Castell Rupit. Tot plegat complia la finalitat de casa de senyor, per un home que, des que posà un peu a Ciutadella, allà pel 1857, es va dedicar a prestar diners i a la compra de propietats.
La manca de bancs feia que la gent busqués els préstecs privats i, evidentment, els retornats portaven diners frescs que calien d’inversions. En Carlos Salord (2019) en el seu llibre cerca en la data real de retorn a Jeroni l’inici efectiu de la indústria sabatera d’exportació a Menorca i dedica un temps a analitzar els padrons de la ciutat. Però, com he escrit en el llibre dels Industrials, Pelleters i Sabaters (2023), aquest fet és anecdòtic perquè la manufactura feia dècades que exportava calçats a ultramar.
Per altra banda, en Jeroni el consideram un home tan inquiet com el seu germà Antoni, pel fet que viatjava a Mèxic, Estats Units i Espanya. Així doncs, per què diem que el 1857 és la data que es va establir de forma definitiva a Menorca? El document clau, en aquest cas, són les actes notarials que refereixen la cèdula d’empadronament.
Jeroni Cabrisas i Caymaris: un fill il·lustre oblidat
Quan Jeroni mor l’octubre de 1904, la casa queda deshabitada, fins que el 1905 apareix la família de Josep Roca Lluch i la seva esposa Esperança Gorrias Sureda, que hi conviuen amb la resta de la família.
No hi van fer molt de temps fins que l’ajudant de marina i capità de port, Vicent Roig, es trasllada amb la seva família. Segons el padró de 1908, hi conviu amb la seva dona, fills i la família política. Vicent destacà per la persecució del contraban en la costa de Ciutadella, sent testimoni contra alguns mariners.
Després de la seva mort, el novembre de 1911, altre cop la casa restà deshabitada. Passaren els Bonet Oleo, després el vicecònsol francès Miquel Mir Gener i el sabater Cristòfol Moll. El 1923 s’hi instal·là el matrimoni Hernández Arguimbau, essent aquests els darrers propietaris.
La figura de Pere Hernández
Aquí, doncs, va tenir el seu despatx el doctor Pere Hernández, i així ho reconeix l’Ajuntament de Ciutadella en una placa de plàstic on podem llegir la raó de l’homenatge. En canvi, s’omet la figura del fill il·lustre, Jeroni Cabrisas i Caymaris.
Pere Hernández, amant de la cultura, havia estat batle de la II República i, com a polític, va haver de torejar una època difícil. Destacà com a metge dels pobres i dels obrers, així com per una política cultural que ens deixà com a senyera la primera escola pública a Ciutadella, l’Escola des Born.
L’altre personatge: Llorenç Cabrisas, l’indià enriquit
Llorenç Cabrisas era un indià enriquit a l’Havana amb el negoci de la consignació de mercaderies, inversions immobiliàries i transport, així com amb els sabons. El 1870 adquirí en subhasta pública la fàbrica de sabons La Estrella, fins aleshores propietat d’un infident.
A diferència de Jeroni i Antoni Cabrisas Caymaris, que tenien amistats en els grups independentistes cubans, Llorenç era més espanyolista, fet que el va beneficiar en els cercles econòmics en plena guerra llarga.
La construcció de la Casa de Ferro
Construí la casa més pomposa de l’època amb una destacada porxada amb columnata de ferro, element novell en l’arquitectura ciutadellenca. Aquest recurs es repetí posteriorment en el pont del port i la Plaça des Peix.
La Casa de Ferro va ser obra de Josep Moll, en Mollet, i seguia l’estil colonial, però amb un element innovador: el ferro, que resolia la columnata d’una graderia amb vistes excepcionals al passeig del Born.
Un llegat que s’esvaeix
En Carlos Salord (2019) refereix el tren de vida que portava Llorenç Cabrisas, propi d’un grup social que es feia amb la noblesa. Donà festes, allotjà personalitats i fou mecenes de la cultura, amb una biblioteca que cridava l’atenció als seus coetanis.
Després de la seva mort, la casa passà a la seva filla Isabel i posteriorment es convertí en residència de lloguer i seu d’entitats patronals, perdent progressivament la seva essència.
De la República a la Falange
El juliol de 1933 la Unió de Dretes Ciutadellenques adquirí l’edifici. Amb l’esclat de la guerra fou comissada per les autoritats republicanes i el 1939 passà a ser la seu de la Falange.
La transformació de la Casa de Ferro
El 1954 Correus i Telègrafs adquirí la propietat i el 1963 s’inaugurà un edifici nou, sobri i anodí, d’estil franquista, coronat per l’àguila imperial.
Dues cases, dues històries
Posem punt final a les dues cases Cabrisas de Ciutadella. La primera, la del carrer d’Artrutx, vinculada a un fill il·lustre i a la industrialització; la segona, símbol de l’indià enriquit que exhibí la seva fortuna. Ambdós contribuïren, cadascun a la seva manera, al caràcter de la Ciutadella contemporània.
