La moció de censura és un recurs democràtic quasi tan antic com el propi parlamentarisme.
Els primers “impeachments” moderns, tal com es coneix aquest procés al món anglosaxó,
es remunten al segle XVIII al Regne Unit.
Una moció és, en essència, una proposta de destitució presentada i votada en una assemblea legislativa
com a forma de reprovació de l’acció de govern. En cas d’aprovar-se, comporta la dimissió
de la presidència i del seu gabinet amb l’objectiu que assumeixi la responsabilitat
un lideratge alternatiu. Es tracta, per tant, d’un mecanisme que cerca un canvi de rumb
en la direcció d’una comunitat política.
Arreu de les democràcies del món existeixen diferents models de moció de censura,
adaptats a la cultura política i a la història de cada societat.
A l’Estat espanyol, aquest procediment està recollit a l’article 113 de la Constitució,
desenvolupat posteriorment pels estatuts d’autonomia i, en l’àmbit local,
regulat també per la Llei Orgànica del Règim Electoral General.
El tret diferencial del model espanyol és el seu caràcter majoritari i constructiu.
A diferència d’altres sistemes, on una moció pot desembocar directament en eleccions anticipades,
a l’Estat espanyol és imprescindible proposar un cap d’executiu alternatiu
que assumeixi el govern en cas que la moció prosperi.
A més, per poder ser presentada i aprovada, una moció de censura requereix una majoria absoluta
de la cambra legislativa, és a dir, més de la meitat dels escons o regidories.
Aquest disseny respon a una voluntat clara de fomentar l’estabilitat i la governabilitat,
evitant escenaris d’inestabilitat política com els viscuts en altres etapes de la història recent.
En aquest sentit, una moció de censura hauria de respondre a un fet greu
que provoqui la deslegitimació d’un govern. L’exemple més clar a escala estatal
és el d’aquelles mocions motivades per processos judicials o per una pèrdua manifesta
de confiança social en l’executiu.
A nivell local, aquest rerefons no sempre és tan determinant,
però sí que sol prevaldre la voluntat de l’oposició de presentar un projecte de ciutat alternatiu.
En el cas de Ciutadella, tot i que l’actual alcaldia governa amb suports minoritaris,
l’oposició també va tenir en el seu moment l’oportunitat d’evitar aquest escenari.
Amb tot, només queda desitjar que la proposta que s’ha posat damunt la taula
contribueixi realment al progrés i al benestar de la ciutat.
Article d’opinió d’Assues López
