El proper 6 de març, Ca’n Saura acollirà un acte organitzat per “Fem-ho en català” per reivindicar la figura i el llegat de Pilar Vinent, durant quaranta anys vinculada a la política lingüística del Consell Insular de Menorca. La convocatòria arriba en un moment en què el Reglament d’Usos Lingüístics es troba en procés de modificació i ha reobert el debat públic sobre el model lingüístic institucional.
L’acte comptarà amb la participació de l’activista cultural Moritz i de la normalitzadora lingüística Eva Florit, en una conversa que vol posar en perspectiva una trajectòria professional que ha marcat diverses dècades de desplegament normatiu i pedagògic entorn del català a l’administració insular.
Quatre dècades de feina sostinguda
Pilar Vinent va ser una de les figures clau en la consolidació de la política lingüística del Consell Insular des dels primers anys de desplegament de l’autogovern. La seva tasca es va centrar en l’establiment de criteris d’ús institucional, la formació del personal públic, l’assessorament tècnic als departaments i el suport als centres educatius i entitats socials.
Durant dècades, la normalització lingüística a Menorca es va construir des d’una perspectiva tècnica i progressiva, basada en la incorporació efectiva del català a l’administració, sense estridències i amb voluntat de consens. En una entrevista publicada el 2013, Vinent defensava que la normalització no era una imposició, sinó una eina de cohesió, i que la llengua pròpia havia de poder exercir amb naturalitat el seu paper institucional.
Una veu que també ha presentat al·legacions
El reconeixement coincideix amb la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics impulsada pel Partit Popular al Consell Insular. El nou text ha generat un ampli moviment d’al·legacions per part d’entitats culturals, professionals i particulars. Entre les persones que han presentat observacions hi figura la plataforma Fem-ho en català, que veu en la modificació un clar retrocés del català, i fins i tot la mateixa Pilar Vinent.
La seva intervenció en aquest procés no és menor: representa la mirada d’algú que va contribuir decisivament a dissenyar el model anterior i que ara considera necessari revisar alguns dels canvis proposats. El debat actual, per tant, no es produeix en el buit, sinó sobre una arquitectura normativa que es va anar construint al llarg de dècades.
Memòria institucional i present
L’acte del 6 de març no és només un homenatge personal. És també una manera de revisar una etapa concreta de la política lingüística insular, marcada per la consolidació del català com a llengua d’ús ordinari a l’administració i per la voluntat d’integrar-lo amb criteris de professionalitat i seguretat jurídica.
La figura de Pilar Vinent simbolitza aquest període de desplegament pacient i sostingut. En un moment en què la normativa es redefineix, pot ser per interessos més polítics i no pas tècnics, i les al·legacions acumulen arguments jurídics, recuperar aquesta trajectòria aporta context i perspectiva a un debat que torna a ocupar el centre de la vida institucional menorquina.
