El PSM Més per Menorca ha fet pública una nota de premsa en què qüestiona els criteris de solvència tècnica establerts pel Consell Insular de Menorca per encarregar a Maria Auxiliadora Pons Sabater, exregidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Ciutadella, diversos treballs relacionats amb la declaració del menorquí i l’article salat com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM).
Segons explica el partit en la nota de premsa, Pons Sabater ha estat contractada mitjançant un contracte menor per elaborar continguts i fitxes annexes sobre el menorquí i l’article salat, una tasca que també inclou l’elaboració d’un informe filològic.
El PSM demana quins requisits es varen establir
El PSM demana al Consell que expliqui quin perfil professional i quins requisits de solvència tècnica va establir el departament del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, per adjudicar aquests treballs. La formació considera especialment necessari aclarir com es va determinar la capacitat tècnica requerida per elaborar un informe de caràcter filològic.
En la seva nota, el PSM també critica que l’informe s’hagi encarregat al marge del Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell i sense consultar, segons denuncia la formació, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) ni la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El PSM defensa la unitat de la llengua catalana
El partit menorquinista vincula aquesta qüestió amb el debat sobre la declaració del menorquí i l’article salat com a BICIM. El PSM defensa que el menorquí forma part de la llengua catalana i considera que la protecció de les particularitats lingüístiques de Menorca no és incompatible amb la unitat de la llengua.
«El menorquí forma part de la llengua catalana i defensar la modalitat lingüística no és incompatible amb la unitat de la llengua», afirma el coordinador general del PSM Més per Menorca, Pepe Mascaró, en la nota de premsa.
Mascaró reclama al Consell que respecti el marc científic i institucional i que compti amb el criteri dels organismes competents abans d’impulsar una iniciativa d’aquest abast. El dirigent menorquinista acusa el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, de polititzar la qüestió lingüística i afirma que «una cosa és protegir el menorquí i l’altra voler separar-lo del català».
Maria Auxiliadora Pons Sabater, exregidora del PP i funcionària de l’Ajuntament
La persona encarregada dels treballs és Maria Auxiliadora Pons Sabater, que va ser regidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Ciutadella i que actualment és funcionària administrativa de l’Ajuntament de Ciutadella. Durant el mandat anterior va impartir cursos de menorquí i també ha guanyat diversos certàmens poètics.
El PSM posa precisament el focus en els requisits professionals que el Consell va establir per a l’encàrrec i demana que s’expliqui com es va acreditar la solvència tècnica necessària per assumir els treballs, especialment pel que fa a l’informe filològic.
La formació menorquinista també assenyala en la seva nota de premsa la relació anterior de Pons Torres amb Sa Fundació Jaume III. Recorda que el conseller de Cultura figura en la seva declaració d’activitats de juliol de 2023 com a «director de Sa Fundació en excedència» i assenyala que aquesta entitat s’ha pronunciat en diverses ocasions a favor de la política lingüística impulsada per Pons Torres.
El PSM reclama explicacions sobre el contracte
El PSM Més per Menorca considera que el Consell ha d’explicar quins criteris va utilitzar per determinar el perfil professional necessari per desenvolupar els treballs i quina solvència tècnica es va exigir en el procediment de contractació.
La formació insisteix que la defensa del menorquí i de les seves particularitats lingüístiques és compatible amb el reconeixement del català com a llengua pròpia i reclama que qualsevol iniciativa de protecció patrimonial es desenvolupi amb el suport dels organismes científics i lingüístics de referència.
«Per damunt de la legislació patrimonial hi ha l’Estatut d’Autonomia de les Balears», afirma Mascaró, que recorda que l’Estatut estableix que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català i defineix els parlars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a modalitats insulars del català.
El PSM conclou la seva nota de premsa assegurant que continuarà defensant la unitat de la llengua i la cultura pròpies davant qualsevol intent de dividir-les.
