Ciutadella afronta un estiu especialment delicat pel que fa als seus recursos hídrics. La massa d’aigua subterrània del municipi es troba sotmesa a una pressió que ja supera els recursos que el Pla Hidrològic li assigna, mentre una part important de la capacitat de la dessaladora continua sense utilitzar i la xarxa municipal perd un de cada quatre litres d’aigua.
És la fotografia que deixa el nou informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua, que situa Ciutadella entre els casos més preocupants de l’arxipèlag. Segons l’informe, la massa d’aigua subterrània de Ciutadella extreu 2,01 hectòmetres cúbics més dels que té assignats pel Pla Hidrològic vigent.
La dada necessita una explicació perquè el concepte de «massa d’aigua» i les diferents categories d’ús poden resultar poc intuïtius. El Pla Hidrològic assigna a la massa subterrània de Ciutadella 3,26 hm³ anuals per al conjunt dels usos, mentre que l’informe de l’Aliança calcula una extracció total de la massa que arriba als 5,27 hm³. És d’aquí d’on surt l’excés de 2,01 hm³.
Però encara hi ha una dada més significativa: només l’extracció destinada al proveïment urbà arriba als 3,60 hm³, una quantitat que ja supera per si sola els 3,26 hm³ assignats a tota la massa per a tots els usos.
Això no significa que els ciutadans de Ciutadella consumeixin directament 3,60 hm³ d’aigua a les seves llars. El concepte de proveïment urbà fa referència a l’aigua destinada al sistema d’abastament urbà i engloba diferents demandes connectades a aquesta xarxa.
El mateix Govern balear explica que el proveïment urbà inclou el subministrament d’aigua potable a través de les xarxes urbanes, des de la captació i el tractament fins a la distribució i el consum. I el Pla Hidrològic assenyala que, a les Illes Balears, la demanda urbana està fortament condicionada per la població flotant i l’activitat turística: hotels, piscines, instal·lacions recreatives, serveis i restauració formen part de la pressió sobre la demanda d’aigua.
Per tant, els 3,60 hm³ atribuïts al proveïment urbà de Ciutadella no permeten saber quants litres corresponen al consum domèstic, quants als hotels, a les piscines, a la restauració o a altres activitats connectades a la xarxa. L’informe de l’Aliança no ofereix aquest desglossament municipal. El que sí posa de manifest és que el volum extret per al conjunt de la demanda urbana supera tota l’assignació de la massa subterrània.
Un de cada quatre litres es perd per la xarxa
L’altre gran problema és la xarxa de distribució.
Segons l’informe, Ciutadella registra un 25,1 % de pèrdues en la xarxa de subministrament. En termes senzills, aproximadament un de cada quatre litres que entren en el sistema no acaba comptabilitzat com a consum efectiu.
La xifra queda per damunt del 17 % que el Pla Hidrològic estableix com a objectiu per al 2027, segons l’anàlisi de l’Aliança per l’Aigua. El mateix PHIB estableix, en la seva normativa, que l’objectiu general és que el percentatge màxim de pèrdues admissibles en els proveïments urbans no superi el 30 % del volum subministrat.
La diferència entre les dues xifres és important: el 25,1 % de Ciutadella no supera el límit normatiu general del 30 %, però sí que queda lluny de l’objectiu més exigent del 17 % que el Pla fixa per al 2027 i que utilitza l’Aliança per avaluar l’estat de les xarxes.
En un municipi que extreu aigua subterrània per damunt de l’assignació de la seva massa, reduir les pèrdues de la xarxa no és una qüestió menor. Cada litre que no es perd és també un litre que no cal produir ni extreure.
Una dessaladora infrautilitzada
La situació resulta encara més significativa quan es posa damunt la taula la dessaladora de Ciutadella.
L’informe assenyala que la instal·lació, l’única font d’aigua dessalada de tota Menorca, va produir 1,29 hm³ durant el 2025, només el 38,5 % de la seva capacitat. Això significa que van quedar 2,06 hm³ de capacitat sense produir.
La contradicció és difícil d’ignorar: mentre la massa subterrània de Ciutadella presenta un excés d’extracció de 2,01 hm³ respecte de la seva assignació, la infraestructura de dessalació disposa de més de dos hectòmetres cúbics de capacitat que no es van arribar a produir el 2025.
L’Aliança per l’Aigua reclama precisament que Mallorca i Menorca maximitzin l’aprofitament de les dessaladores existents abans de plantejar noves instal·lacions, juntament amb la renovació de les xarxes i l’increment de la reutilització de les aigües depurades.
L’aqüífer també empitjora en qualitat
La preocupació no és només per la quantitat d’aigua disponible.
L’informe classifica la massa d’aigua subterrània de Ciutadella en estat «Dolent» per clorur i nitrat. És una dada especialment rellevant perquè significa que el problema de la massa no es limita a quantificar quanta aigua s’hi extreu, sinó també al seu estat qualitatiu.
En el conjunt de Menorca, l’Aliança assenyala que el 26,1 % de les analítiques d’aigua de consum de 2025 no varen ser aptes, amb 22.705 persones afectades a Maó, es Castell i Ciutadella.
No significa que tota l’aigua de Ciutadella sigui no apta per al consum. El que mostra el document és que la massa subterrània del municipi presenta un estat dolent per clorur i nitrat i que, a escala insular, existeix un problema sanitari que afecta diferents zones de subministrament.
L’Ajuntament activa les mesures de prealerta
La situació coincideix amb l’activació per part de l’Ajuntament de Ciutadella de les mesures previstes en el seu Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua i Emergència Sequera.
L’alcaldessa, Maria Jesús Bagur Benejam, ha signat el 17 d’agost un Ban d’Alcaldia que activa les mesures corresponents a l’estat de prealerta per sequera de la Unitat de Demanda A – Menorca.
El ban recorda que la Direcció General de Recursos Hídrics situa Menorca en prealerta, amb un índex de sequera d’aproximadament 0,35, i assenyala que la massa d’aigua de Ciutadella es trobava en el 56 % en la darrera mesura disponible, corresponent al juny de 2026, amb una tendència descendent.
La situació ja havia estat abordada per l’Ajuntament: el passat 14 d’agost es va reunir la Comissió de Seguiment del Pla de Sequera, on es varen informar i debatre les mesures previstes per a l’escenari de prealerta. Posteriorment, el Decret d’Alcaldia número 246, de 17 d’agost, n’ha activat formalment l’aplicació.
Entre les mesures hi ha la limitació del reg de jardins i zones verdes, evitant el reg entre les 8 i les 20 hores; la recomanació d’utilitzar vegetació autòctona o de baixa demanda hídrica i sistemes de baix consum com el degoteig; i el requeriment als propietaris d’habitatges aïllats amb pou propi perquè redueixin un 10 % el consum d’aigua.
L’Ajuntament també mantindrà les actuacions de reducció de la pressió de la xarxa durant l’horari nocturn, alhora que demana als particulars que redueixin la pressió dels seus equips d’elevació.
El ban estableix, a més, que la neteja de vehicles amb aigua només es podrà fer en instal·lacions que disposin de sistemes de recuperació d’aigua, amb les excepcions previstes per als vehicles de transport d’aliments, animals, serveis sanitaris i residus.
També queda prohibit l’ús d’aigua potable en fonts ornamentals i altres elements estètics de l’aigua, tant públics com privats.
Els grans consumidors que encara no hagin presentat el seu pla d’usos eficients de l’aigua hauran de fer-ho i registrar-lo davant l’Ajuntament, mentre que també queda prohibida la utilització d’aigua potable per a la neteja de carrers i espais públics, per als quals es recomana utilitzar aigua procedent de fonts no potables.
Les mesures són temporals i es mantindran mentre duri l’estat de prealerta de la Unitat de Demanda A – Menorca.
Menorca, al 34 % i amb Maó també per damunt de l’assignació
El problema de Ciutadella no és aïllat.
Les reserves hídriques subterrànies de Menorca es trobaven al 34 % el juliol de 2026, el mateix nivell que havia marcat el mínim històric de l’agost de 2025, però enguany aquest nivell s’ha assolit un mes abans.
A escala de masses d’aigua, les tres masses menorquines analitzades en l’informe extreuen més del que tenen assignat. Maó supera la seva assignació en 2,35 hm³ i Ciutadella en 2,01 hm³.
El patró insular també és significatiu: el proveïment públic representa el 64,9 % de tota l’extracció subterrània de Menorca, mentre que l’ús agrari representa només el 14,5 % i continua reduint-se. En conjunt, l’illa extreu un 35,5 % més d’aigua subterrània de la que té assignada pel Pla Hidrològic.
El problema va molt més enllà de Menorca
L’informe de l’Aliança per l’Aigua dibuixa una situació generalitzada a les Illes Balears. Cap de les quatre illes es manté dins la seva assignació d’extraccions subterrànies: Mallorca la supera en un 8,5 %, Eivissa en un 15,4 %, Menorca en un 35,5 % i Formentera en un 70,8 %.
En total, l’entitat calcula que el proveïment urbà i el consum residencial dispers en sòl rústic extreuen 22 hm³ per damunt de les assignacions del Pla Hidrològic, mentre que l’ús agrari es troba globalment per sota de la seva assignació.
El mateix Govern balear reconeix que les aigües subterrànies continuen essent la principal font d’aigua de les Illes i que els problemes d’explotació dels aqüífers tenen conseqüències tant quantitatives —sobreexplotació— com qualitatives —intrusió marina i nitrats—.
En el cas de Ciutadella, però, els números permeten concretar el problema: 2,01 hm³ d’excés d’extracció a la massa subterrània, 3,60 hm³ extrets només per al proveïment urbà, un 25,1 % d’aigua no comptabilitzada a la xarxa i una dessaladora que el 2025 va produir només el 38,5 % de la seva capacitat.
L’Ajuntament ja ha activat les primeres mesures de prealerta. El repte, a partir d’ara, és reduir la pressió sobre l’aqüífer, disminuir les pèrdues de la xarxa i aprofitar millor els recursos alternatius disponibles. Perquè el problema de l’aigua a Ciutadella no és només que plogui poc: és quanta aigua s’extreu del subsòl, quanta es perd pel camí i quanta capacitat alternativa encara queda sense aprofitar.
