Fa unes setmanes, Ciutadella ha recuperat un debat artificial i de poc recorregut: la possibilitat de fer un aparcament subterrani a la Plaça des Born. Aquesta idea ha tornat a sortir a la llum arran d’una proposta privada impulsada per quatre empresaris, i l’Ajuntament ha respost que s’avaluarà.
És una reacció natural. La institució ha de mostrar escolta activa, encara que només sigui per explicar als promotors i a la ciutadania per què aquesta proposta és totalment inviable i desencertada.
En aquest article exposaré, de manera sintètica, les raons per les quals considero que un aparcament subterrani al Born és un plantejament erroni, tant pel cost de la infraestructura com per la dificultat d’execució i, sobretot, per la concepció de la mobilitat que Ciutadella hauria de tenir.
No és una qüestió de places, sinó de gestió
Els anys en què vaig exercir com a regidor de mobilitat em van permetre treballar colze a colze amb Doymo, l’empresa redactora del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), actualment aprovat inicialment.
Ja en l’estudi preliminar va quedar clar el dèficit estructural d’estacionament: teòricament falten unes 3.500 places al municipi segons el cens, una xifra que probablement es queda curta si tenim en compte que moltes cotxeres del centre s’utilitzen com a espais annexos a l’habitatge.
Ara bé, el debat no és aquest. El debat és per què un aparcament subterrani al centre no és la solució.
- Impacte sobre el trànsit. Un aparcament de dues o tres plantes sota el Born podria generar unes 700 places, però també un flux constant d’entrada i sortida de vehicles al centre històric, sense connexió directa amb les rondes. El resultat seria el mateix embús actual després d’una obra milionària.
- Filosofia del PMUS. El Pla no aposta per crear més aparcaments al nucli urbà, sinó per gestionar millor els existents i reservar-los als residents. La solució passa pels aparcaments perifèrics, extensius o modulars, més econòmics i eficients.
- Impacte arqueològic. Qualsevol intervenció al Born implicaria aturades constants per troballes arqueològiques. L’obra podria allargar-se entre un i dos anys. Ciutadella pot permetre’s tenir la seva plaça més emblemàtica en obres durant tant de temps?
- Viabilitat econòmica. Només seria possible mitjançant una concessió privada a 30 o 40 anys. Qui assumiria el risc, amb marges ajustats i un model de mobilitat que precisament vol reduir l’entrada de vehicles al centre?
Epíleg: on sí tindria sentit un aparcament subterrani
El nou Pla General d’Ordenació Urbana, en redacció des de fa més de deu anys, contempla aparcaments subterranis, però el PMUS no els considera adequats per al centre històric.
Si a Ciutadella hi hagués una ubicació raonable per a una infraestructura d’aquest tipus, seria sota l’actual aparcament de Ports IB, a l’antiga terminal de viatgers. Allà seria viable construir dos o tres nivells, amb entrada pel camí de Sa Farola i sortida directa a peu cap al port.
Aquesta solució milloraria notablement la connexió entre Dalt Sa Quintana, el port i el nucli antic, una assignatura pendent des de fa dècades, i permetria avançar cap a una ciutat més amable, pensada per a les persones.
Potser l’exalcaldessa Juana Maria Pons Torres, que encara presideix el Consell d’Administració de Ports IB, podria ajudar a obrir aquest debat amb una mirada més realista i útil per a Ciutadella.
