body {
font-family: ‘Montserrat’, sans-serif;
line-height: 1.6;
margin: 0;
padding: 20px;
background-color: #fff;
}
.article {
margin: 0 auto;
max-width: 800px;
padding: 20px;
}
.author {
font-weight: bold;
font-size: 1.2em;
margin-bottom: 10px;
}
.signature {
font-size: 0.9em;
margin-bottom: 20px;
}
h1 {
font-size: 2em;
margin-bottom: 20px;
}
h2 {
font-size: 1.5em;
margin-top: 30px;
margin-bottom: 10px;
}
p {
text-align: justify;
font-size: 1.1em;
}
img {
width: 100%;
height: auto;
margin: 20px 0;
}
table {
width: 100%;
border-collapse: collapse;
margin-top: 20px;
}
table th, table td {
border: 1px solid #ddd;
padding: 12px;
text-align: left;
}
table th {
background-color: #f2f2f2;
}
table td:nth-child(1) {
text-align: center;
}
La transparència a les institucions menorquines viu un retrocés preocupant. Després de dues legislatures en què
les administracions locals van fer avenços significatius per adaptar-se a la Llei de Transparència de 2015,
l’escenari ha canviat radicalment. Els portals municipals de transparència, que abans garantien el dret dels
ciutadans a la informació pública, avui són un reflex del passat, oferint dades desactualitzades i incompletes.
Un exemple clar d’aquesta apatia és la dificultat per accedir a informació tan bàsica com els sous anuals dels
càrrecs públics. A dia d’avui, en alguns municipis com Es Mercadal i Maó, aquestes dades ni tan sols estan
disponibles als seus webs, mentre que altres, com Ferreries, Alaior o Sant Lluís, només hi remeten amb referències
genèriques al BOIB.
Només Ciutadella i Es Castell presenten informació més clara i accessible sobre les retribucions dels seus representants.
Així, el ciutadà que vulgui conèixer els sous actuals de polítics a Menorca no té més opció que consultar directament
el Butlletí Oficial de les Illes Balears, escanejant les aprovacions de retribucions publicades al principi de cada legislatura.
Aquest desordre deixa un panorama singular a l’illa, amb grans diferències entre els sous dels alcaldes, que no sempre
guarden relació amb la mida o importància dels municipis que governen. Sorprèn que els batlles de Maó i Ciutadella,
caps dels municipis més grans de Menorca, percebin retribucions inferiors a les d’Alaior o Sant Lluís, i que, fins i tot,
estiguin relativament a prop de municipis més petits com Es Mercadal i Ferreries.
És només un exemple, però per conèixer una informació bàsica, com ara quin salari perceben els nostres batles, un ciutadà difícilment ho pot saber consultant les pàgines web dels ajuntaments. En el millor dels casos, l’adreçaran a llegir o cercar la informació al BOIB oficial. En altres casos, ni tan sols es farà menció. I, fins i tot, hi ha ajuntaments que encara tenen publicada informació de la legislatura anterior.
Fa quatre anys, aquesta informació era habitual a les webs dels ajuntaments. El mateix passava amb les dades sobre dietes, IRPF i patrimonis dels nostres representants polítics. Ens preguntem: Per què hem retrocedit en transparència?
Retribucions a Menorca: el rànquing de 2024
| # | Càrrec | Municipi/Organisme | Retribució anual (bruta) |
|---|---|---|---|
| 1 | Adolfo Vilafranca | Consell de Menorca | 60.054 € |
| 2 | José Luis Benejam | Alaior | 52.272 € |
| 3 | Maria Dolores Tronch Folgado | Sant Lluís | 49.000 € |
| 4 | Héctor Riudavets Pons | Maó | 46.187 € |
| 5 | Llorenç Ferrer Monjo | Ciutadella | 44.519 € |
| 6 | Joan Palliser | Es Mercadal | 42.000 € |
| 7 | Pedro Pons Huguet | Ferreries | 42.000 € |
| 8 | José Luis Camps (parcial) | Es Castell | 35.420 € |
