Bones tardes. Bon vespre, bona gent.
Avui som aquí en cos i ànima. En cos, per fer visible la preocupació que fa temps que venim acumulant davant el camí que està agafant Menorca i que ens desvia de la ruta diferenciada que sempre havia tingut sa nostra illa.
Però també som aquí en ànima, per deixar clar que no ens quedarem de braços creuats si les institucions es mostren incapaces de reaccionar davant els problemes creixents que vivim, o si, com han fet aquests darrers dies, prenen decisions que signifiquen més desprotecció davant uns mercats que no entenen ni de límits ni d’ètica.
Menorca s’ha posat de moda. S’ha posat molt de moda. I sabeu quines coses són les que es valoren més de Menorca? Idò les mateixes coses que sempre es mostren a les fires i a les promocions turístiques: les platges verges, els amples paisatges sense construccions, el Camí de Cavalls, la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera.
Sí, amics i amigues. Els que promouen de manera ininterrompuda la massificació que tan està afectant Menorca no mostren mai les urbanitzacions, ni els hotels de Son Bou, ni les grans rotondes de les carreteres, ni l’aigua salmenca que ja surt a molts de pous. Mostren allò que hem sabut conservar aquells i aquelles que tantes vegades han sortit a defensar aquest territori que estimam.
Per això resulta molt xocant que, des de determinats àmbits, sempre ens vulguin qualificar d’antiturístics, quan precisament som la gent que ha sabut veure sempre el valor diferenciat de la conservació dels paratges, de la cultura i de la identitat menorquina.
Veient com la major part de la indústria turística es basa en mostrar aquests valors, ens hem de demanar si aquells que ens acusen d’anar en contra de l’economia no els convendria, tal vegada, fer qualque curset bàsic d’economia.
Sabeu que Balears ha triplicat el nombre de turistes però ha baixat espectacularment de renda per càpita? Sí, mentre rebem cada any més turistes i patim tots els inconvenients de la massificació, ens feim cada vegada més pobres. En trenta anys hem passat de ser la primera o la segona comunitat autònoma en renda per càpita a ser la número dotze, amb tres vegades més turistes.
Certament, els presumptes experts que ens diuen que no hi entenem d’economia s’ho hauran de fer mirar, perquè han perdut la credibilitat.
I també ens hem de demanar si aquells que ens acusen de ser antiturisme no s’haurien de reciclar una mica precisament en matèria turística. Perquè això que estem fent avui, aquesta demostració ciutadana de protesta contra la massificació, torna a ser una ajuda per al turisme ben entès.
Per a noltros, el turisme de qualitat no és el que té més doblers a la butxaca ni el que va amb un braçalet de tot inclòs. El turisme de qualitat és aquell que estima les característiques pròpies de l’illa, que respecta els àmbits on vivim habitualment els residents, que no intenta especular amb un territori que tant ha costat conservar i que repeteix visitant l’illa perquè s’ha enamorat d’aquest indret.
I la massificació —escolti bé, senyor president del Consell Insular i senyors prohoms del món turístic— fa fugir aquest turisme de qualitat. Per això els demanam, des d’aquesta plaça plena de gent, que siguin professionals amb les seves decisions, que aparquin els prejudicis i els falsos estereotips i que ens ajudin a frenar la massificació.
Menorca ha fet molt per conservar el litoral i l’interior, el paisatge i els valors naturals. Però ara qui està en seriós perill és el menorquí, la població resident. La gent que viu aquí tot l’any i sap que a l’estiu no pot anar a la majoria de platges.
Són les persones que veuen com molts preus es posen a l’alçada d’aquest malentès turisme, convertint bars, restaurants i comerços en una oferta elitista o buida de realitat.
També estan en perill els joves que han sortit de l’illa per formar-se i que després no poden tornar perquè aquí no es generen professions qualificades. Joves que, si tenen la sort de tornar, es troben amb uns preus de l’habitatge absolutament inabastables i han de compartir pis com quan eren estudiants. Com volen que ens creguem que aquest és el camí del benestar?
La campanya que emmarca aquesta mobilització l’hem anomenada Via Menorca, perquè creim que és imprescindible tornar a trobar un camí diferenciat que aporti una vida digna als habitants de l’illa i ens ajudi a conservar allò que estimam.
No és només una campanya de protesta, sinó una llista de propostes que, sumades, poden ajudar a reorientar el rumb equivocat que hem pres fa temps.
Aquesta mobilització no és la primera acció. El 2021 el GOB ja va publicar vídeos amb indicadors preocupants de saturació de platges, congestió nàutica i consum excessiu d’aigua. El 2022 es van fer actes reivindicatius amb la campanya La Menorca Insostenible.
L’any passat es va iniciar el cicle Menorca a la Deriva, que va permetre obrir debats i recollir propostes que han nodrit aquesta iniciativa.
Enguany, però, era necessari augmentar l’altaveu davant les mesures anunciades pel Govern Balear i el Consell Insular, que agreugen la situació.
Per tot això som avui aquí, en cos i ànima. Avui hem convertit per un dia la Plaça Biosfera en Cala Biosfereta, per demostrar que també sabem organitzar-nos, reivindicar i no rendir-nos.
Dedicarem temps i energia a combatre la massificació turística, a recuperar el dret a l’habitatge, a impulsar un ús racional de l’aigua i a promoure la diversificació econòmica de l’illa.
Moltes gràcies a tota la gent que ha col·laborat per fer possible aquesta concentració. Cala Biosfereta s’ha omplert avui d’esperança per una Menorca millor.
Mos tornarem a trobar. Gràcies.
