Fa uns anys, quan em vaig proposar de referir una ruta indiana per la Ciutadella de finals del segle denou, vaig començar per aquest edifici, no perquè tingués una relació directa amb un retornat, sinó perquè tenia i guardava relació directa amb els vents de canvi social de la dècada de 1860. Avui, doncs, deixem de costat l’arquitectura industrial i ens acostem a un edifici singular als afores de la Ciutadella històrica. Amb tot, amb el temps Ca sa Millonària quedaria lligada als tallers dels germans Seguí gairebé annexes a la casa.
Què la fa singular?
Tothom a Ciutadella sap on és ca sa Millonària, però pocs saben qui va ser aquesta dona arribada a Menorca a finals de la dècada dels cinquanta. Una casa singular és aquella que traspua l’ànima dels que hi van viure i l’essència d’un temps passat. Té forma, nom i té esperit, i aquest és un fet que no passava desapercebut en la societat del moment.
L’obligació dels que vivim en el present és deixar, llegar, el patrimoni del passat a les generacions futures, i a ser possible evitar que passin a ser hotels. Dit açò, avui parlarem de la Casa Botey de Ciutadella.
Qui era dona Botey?
M’agrada dir les coses pel seu nom, i és que la senyora Josefa Botey, sa Millonària per a la majoria dels ciutadellencs, és un personatge que malgrat els buits, aquests no resten el seu interès.
La seva condició femenina no va ser cap obstacle perquè es relacionés amb els homes que tenien inquietuds polítiques liberals i republicanes. No debades, el seu apoderat i home de confiança, Miquel Llopis, era un lliberal i republicà reconegut en els cercles de l’època.
Malgrat aquest esperit liberal, Josepa Botey era catòlica practicant. Aportà donatius a les obres caritatives i destacà per les donacions, tant a Ciutadella, Maó com a Barcelona, on va fer aportacions a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Participació política i social
Per tant, va ser un model de dona dedicada a ajudar als pobres i necessitats i alhora mantenia un interès per la política i el partit republicà que, a causa dels temps que va viure, la van deixar en un segon pla de l’escena.
El nom de dona Botey comença a sonar quan a ca seua congregà polítics lliberals i ajuda econòmicament al canonge Camilo Mojón després dels fets de 1867 que el condemnaven al desterrament a les illes Filipines.
També donà fons al partit abans i després de la revolta de 1868. Per tant, aquesta casa la podríem considerar un cau de lliberals i republicans ciutadellencs, i la seva situació extramurs demostra aquest tarannà, ja que en aquell temps qui tenia doblers i els volia lluir havia de tenir casa dins el nucli, i la senyora Botey, així com els comerciants Triay i Aviñó, no eren precisament conservadors.
Origen i influències de Josepa Botey
Sabem poques coses, però les que sabem ens parlen d’una dona que participà de la vida social i cultural de Ciutadella.
Josepa Botey Fité va néixer a Reus un 27 de maig de 1814. Sí, en certa manera seria vesina i coetània d’aquell general lliberal reusenc, Joan Prim.
A la seva mort a Ciutadella el 24 d’octubre de 1887 va despertar tot un núvol d’interès per la lectura del testament i qui serien els hereus afortunats. Potser era el testament més conegut i comentat de l’època, ja que la notícia va transcendir als mitjans peninsulars.
Família i misteris
Filla de Francesc Botey, natural de Sant Martí de Teià, i de la barcelonina Maria Fité.
Potser la incògnita de la seva xarxa familiar i de parentius la tenim en els seus padrins, sobretot en l’industrial de teixits de cotó Jeroni Bonaplata i sa germana Josepa Bonaplata.
Pel que hem pogut deduir, la seva família es desplaçà a Reus per motius de feina, però prest es muden. On? No ho sabem. La següent pista la tenim a Barcelona el 1842. Aquí ja ens consta com a propietària.
Pati interior de Ca sa Millonària, en l’actualitat.
Arribada a Menorca i establiment
Arribà a Menorca acompanyada del maonès Miquel Llopis, home que li portava els comptes, lligat al comerç i la marineria, i que tenia contactes polítics a Catalunya.
El 1863 consten inscrits al carrer Isabel II núm. 14. La data coincideix amb la construcció del casal extramurs de la ciutat que actualment coneixem com a ca sa Millonària.
Poc abans d’establir-se a l’illa va fer un donatiu de material sanitari i llençols als soldats metropolitans al Marroc. Fadrina, s’acompanyava d’una criada, na Maria Mas Vila, natural de Vilassar de Mar.
Inversions i fortuna
A partir de 1860 deixà els seus afers i inversions en mans del corredor reial de comerç i inversor Manuel Baixeras Roig, home que tenia sa casa en plena Plaça Catalunya.
No sabem l’origen de la seva fortuna, tot i que tenim indicis d’aportacions del seu germà establert a Cuba.
Així mateix, era accionista del Ferrocarril Barcelona-Saragossa amb 379 obligacions, tal com consta en una acta notarial de 1866. També comptava amb inversions immobiliàries a Catalunya i a Menorca.
A partir de 1879, cada any passava els mesos de juliol i agost al Principat, una dada que obtenim dels registres de sortides i entrades del port de Maó, on també era propietària d’una casa.
Testament i llegat
El seu testament va ser notícia als mitjans de Barcelona, Madrid, Palma i València, i també va generar polèmica entre els rotatius republicà i monàrquic menorquins.
El dia de la seva mort, els diaris menorquins afirmaven que mai oblidarien la seva bonhomia i filantropia, tot i que amb el temps el seu nom es dissipà.
Ca sa Millonària / Casa Botey amb els tallers de calçat de Can Seguí construïts en la dècada dels vint.
La casa
Concebut com un edifici aïllat, va ser construït el 1863 pel mestre d’obres Antoni Juaneda Pons, responsable també dels tallers de la Triay i Aviñó del mateix carrer, i republicà que evolucionà cap al federalisme.
Entre 1862 i 1864, Josepa adquirí diversos terrenys del carrer Isabel II. El casal ofereix una concepció clàssica amb jardí i cisterna a la part posterior.
Ornamentació i estructura
Destaquen els ornaments de ferro a la façana, l’enreixat d’accés i la balustrada del terrat. La semblança amb algunes torres catalanes i la presència posterior de palmeres va fer pensar en una construcció indiana.
Modificacions posteriors
Una balconada afegida a la façana principal va ser eliminada en la reforma de 1989, després que l’Ajuntament adquirís l’edifici el 1985.
L’interior conserva pintures murals d’aires classicistes, tot i que no podem assegurar que siguin originals.
Imatge de la façana del Camí de Maó el 1985, any que l’Ajuntament adquirí l’edifici.
Herència i propietaris posteriors
Després de Josepa Botey, la casa passà a mans de la seva criada, Maria Mas Vila, i de Miquel Llopis Riudavets, així com d’altres hereus i institucions assistencials.
Maria Mas Vila morí el 1892 i la casa restà inhabitada durant anys fins a l’arribada de Rodrigo Carrillo de Albornoz a principis del segle XX.
La casa en el segle XX
A partir de 1926, l’industrial Sebastià Seguí Sintes adquirí els terrenys adjacents i hi construí Can Seguí. En els anys quaranta s’hi instal·là una consulta mèdica.
Avui, la casa és un equipament municipal destinat a Serveis Socials, una picada d’ullet al llegat de Josepa Botey i Fité, dona de cultura, mecenes i benefactora de la gent pobra de Ciutadella.
