La paraula “woke” en anglès significa “despert”. En la dècada dels anys 30 als Estats Units, “woke” originàriament significava estar alerta als prejudicis i a la discriminació racial, especialment referida als afroamericans.
Evolució del terme
A partir dels anys 2010, el terme es va ampliar per referir-se a la presa de consciència sobre les desigualtats socials: la injustícia racial, el sexisme, la negació dels drets LGTBI i tot allò relacionat amb les anomenades polítiques identitàries. Sobretot el 2014, “woke” va agafar força arran dels activistes de Black Lives Matter, que cercaven conscienciar sobre les violències policials contra afroamericans.
Per polítiques identitàries s’entenen aquelles que defensen grups específics que pateixen discriminació o injustícia social. Prioritzen els interessos del grup per davant de qüestions més generals o ideològiques.
Àmbit d’actuació
L’activisme “woke” pot referir-se a qüestions tan diverses com l’equitat racial i social, el feminisme, el moviment LGTBI, la identitat de gènere, el multiculturalisme, l’activisme ecològic, el nacionalisme o el postcolonialisme.
L’etiqueta #Staywoke significa mantenir-se conscient de les injustícies, discriminacions i marginacions que pateixen determinats col·lectius, qüestionar les normes opressores i lluitar per l’empoderament dels grups vulnerats. Progressivament, “woke” va passar a identificar-se amb les polítiques d’esquerres o liberals.
Polarització política
Als Estats Units, aquestes polítiques s’associen habitualment al Partit Demòcrata de Joe Biden i a figures com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. En canvi, Donald Trump i l’ala més extrema del Partit Republicà consideren la ideologia “woke” una amenaça als valors tradicionals i fins i tot a la democràcia, que —afirmen— vol ser reemplaçada per una suposada “tirania woke”. Aquest xoc polític ha convertit el debat en una batalla cultural.
Els conservadors més radicals acusen el moviment “woke” d’emprar mètodes coercitius com l’assetjament o la “policia de la paraula”. També critiquen la cultura de la cancel·lació: el boicot públic a artistes o figures conegudes que expressen opinions percebudes per alguns grups com a misògines, homòfobes o racistes.
Wokisme i capitalisme
En els darrers anys, algunes empreses han incorporat polítiques o discursos alineats amb el discurs “woke”. Un cas conegut és el de Disney, que va escollir una actriu negra per protagonitzar la nova versió de La sireneta. La decisió va generar controvèrsia: mentre alguns la celebraven, altres la van considerar activisme “woke”. Alguns crítics fins i tot van denunciar-hi “woke-washing”, és a dir, un intent de millorar la imatge de la companyia a través de posicions progressistes.
El terme “capitalisme-woke” s’utilitza per descriure marques que adopten missatges progressistes per connectar amb un públic liberal.
Crítiques dins l’esquerra
Malgrat els èxits evidents en la lluita pels drets de col·lectius discriminats, diversos sectors de l’esquerra critiquen l’activisme “woke”. Afirmam que ha abandonat la perspectiva de classe pròpia de l’esquerra tradicional i ha substituït els plantejaments universalistes per reivindicacions identitàries.
Això fa que es prioritzin qüestions com l’orientació sexual, la identitat nacional o de gènere, per sobre d’aspectes estructurals com les desigualtats econòmiques, la distribució de la riquesa o l’accés igualitari a l’educació i la cultura.
Un debat obert
Alguns pensadors afirmen que, per a una part de l’esquerra actual, és més determinant formar part d’una minoria identitària que no pas d’una classe social explotada dins un sistema capitalista desigual. Amb això, el movime
