Sa plaça des Peix és molt més que un mercat. Entre les parades de peix, les carnisseries, els porxos i les estructures de ferro hi ha la memòria d’un dels episodis polítics més importants del segle XIX. La plaça que avui forma part de la vida quotidiana de Ciutadella va néixer en el context d’una revolució que va enderrocar Isabel II, va obrir un període de profundes transformacions polítiques i va arribar també a Menorca.
El pròxim 25 d’octubre farà 158 anys que es va posar la primera pedra de la plaça de la Llibertat. La data ens convida a mirar amb uns altres ulls un espai que coneixem sobretot pels seus usos comercials i socials, però que conserva un vincle directe amb aquella revolució.
Per entendre per què una plaça de Ciutadella va rebre el nom de la Llibertat, cal tornar a la tardor de 1868 i a una Espanya que començava a deixar enrere el règim d’Isabel II.
Una revolució que va fer caure una reina
La Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, va començar amb un aixecament militar a Cadis el 18 de setembre, impulsat per l’almirall Juan Bautista Topete i els generals Juan Prim i Francisco Serrano. El moviment es va estendre per la península i va culminar amb la derrota de les forces lleials a la reina a la batalla d’Alcolea, el 28 de setembre. Isabel II, que es trobava a Sant Sebastià, va marxar a l’exili a França.
Però La Gloriosa no va ser únicament un canvi de monarca. Va qüestionar un sistema polític marcat pel predomini de les forces moderades, les pràctiques electorals restrictives i una monarquia cada vegada més desprestigiada. Els revolucionaris reclamaven llibertats, una participació política més àmplia i unes Corts constituents que definissin un nou marc institucional.
El procés va conduir a la Constitució de 1869, que va reconèixer la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i un ampli conjunt de drets individuals. Espanya continuava essent una monarquia, però el poder de la Corona quedava emmarcat en un sistema constitucional. El període, conegut com el Sexenni Democràtic, també inclouria el regnat d’Amadeu I i la Primera República.
La revolució, tanmateix, no es pot entendre només a través dels generals i dels canvis de govern. Hi havia demandes que afectaven directament la vida de les classes populars, com l’oposició als impostos sobre el consum i al reclutament militar obligatori. I aquestes reivindicacions també apareixen en la reconstrucció dels esdeveniments de Ciutadella.
L’1 d’octubre: la revolució entra a Ciutadella
Segons la reconstrucció de l’historiador F. Xavier Pardo, publicada a Es Diari – Menorca el 31 d’agost de 2018 dins la sèrie «Hierro en la Menorca contemporánea», els esdeveniments revolucionaris varen arribar a Ciutadella la nit de l’1 d’octubre de 1868.
La ciutat encara estava emmurallada i la població vivia sota el toc de queda nocturn. Aquella nit, però, els carrers varen ser escenari d’una manifestació en què es varen combinar el rebuig polític a Isabel II i el malestar per qüestions que afectaven la vida quotidiana.
Pardo descriu una mobilització amb petards, crits i una banda de música. Entre els participants hi havia liberals contraris al règim isabelí, però també persones descontentes amb els anomenats consums i les quintes del servei militar.
Els consums eren impostos indirectes que gravaven determinats productes de consum i que repercutien en l’economia domèstica. Les quintes, per la seva banda, estaven vinculades al sistema de reclutament militar obligatori. Eren qüestions que podien generar un fort malestar social, més enllà de les disputes entre les diferents famílies polítiques.
Aquesta coincidència de motivacions ajuda a entendre la dimensió local de la revolució: la protesta contra el règim es trobava amb reivindicacions relacionades amb els impostos, el servei militar i les condicions de vida.
No tots els participants havien de compartir necessàriament un mateix projecte polític. El que ens mostra el relat de Pardo és que aquella mobilització va reunir sectors diferents al voltant del rebuig a l’ordre existent.
La vara d’alcalde i la Junta de Salvació
La manifestació no es va quedar al carrer. Segons Pardo, els participants varen entrar a l’Ajuntament i es varen fer amb la vara de l’alcalde d’aleshores, Tomàs J. de Salort i Salort. A continuació, es va constituir una Junta de Salvació i Govern Municipal.
La presa de l’Ajuntament és un dels episodis més significatius de la seqüència local. La revolució havia arribat a la institució que governava la ciutat i s’hi establia una nova autoritat municipal, en consonància amb les juntes revolucionàries que es varen formar en altres poblacions arran de la caiguda d’Isabel II.
Per a Ciutadella, per tant, La Gloriosa no va ser un esdeveniment llunyà que simplement es va conèixer a través de les notícies arribades de la península. Va tenir una expressió pròpia als carrers i a les institucions locals.
La reconstrucció de Pardo permet identificar aquesta nit com un moment de ruptura política. Ara bé, per conèixer amb més detall la composició de la Junta, les decisions que va prendre i la durada exacta de la seva actuació, caldria contrastar el relat amb les actes municipals i altres documents de l’època.
El que sí que sabem és que aquella nova autoritat municipal va tenir un paper directe en un projecte que encara avui forma part del paisatge de Ciutadella: la construcció del mercat.
Del solar conventual a la plaça de la Llibertat
El 25 d’octubre de 1868, només 24 dies després dels esdeveniments revolucionaris de Ciutadella, es va posar la primera pedra de la plaça de la Llibertat. La data i el nom vinculen el naixement del nou espai amb el context polític obert per La Gloriosa.
Però la plaça no va aparèixer de cop ni es va construir sobre un solar sense història.
L’espai estava relacionat amb l’antic claustre de l’Oratori de Sant Onofre, abandonat al segle XVIII i afectat per la desamortització de 1836. Segons les dades recollides per Pardo, el solar, d’uns 900 metres quadrats, havia acabat convertit en hort particular.
Abans de la construcció de les instal·lacions del mercat, cap al 1866 ja s’hi havien edificat 18 habitatges que formaven una plaça porticada en forma d’U. Sota els porxos es venien verdures, una activitat que connecta aquell primer espai comercial amb els usos que encara avui manté la plaça.
La construcció del mercat es va desenvolupar, per tant, al llarg de diverses fases. La primera pedra de 1868 no marca l’inici d’un projecte que es completàs immediatament, sinó l’inici d’una transformació que s’allargaria durant dècades.
La plaça de la Llibertat va néixer en una Ciutadella que començava a modificar la seva estructura urbana. L’enderrocament progressiu de les muralles, la transformació dels antics espais conventuals i l’obertura de nous espais de circulació formaven part d’un procés de canvi que alteraria l’organització interior de la ciutat.
La revolució política i la transformació urbana coincidien en un mateix espai.
Ramon Cavaller i les primeres casetes del mercat
La Junta de Salvació i Govern Municipal va encarregar a Ramon Cavaller Gelabert els plànols de les noves instal·lacions destinades a la venda de carn i peix.
Segons les dades publicades per F. Xavier Pardo, el projecte preveia 20 casetes, amb set llocs de venda de carn i dotze de peix. La distribució indicada per l’historiador no suma les vint casetes previstes, una discrepància que convindria aclarir mitjançant la documentació municipal original.
Les casetes es varen situar al peu dels contraforts de l’antic convent dels agustins, disposades linealment i protegides per una marquesina sostinguda per onze columnes de ferro forjat. Les instal·lacions es varen inaugurar el 24 de desembre de 1869.
Ramon Cavaller Gelabert (1831-1883) va desenvolupar una trajectòria artística vinculada també a altres espais emblemàtics de Ciutadella. Pardo el descriu com a escultor i pintor, a més d’haver estat primer flautista del Liceu. Entre les obres que li atribueix hi ha la desapareguda Casa Cabrises, a la plaça des Born, la façana del palau del comte de Torre Saura i el projecte del Teatre des Born, inaugurat el 1875.
La seva intervenció en el mercat s’inscriu en una etapa en què Ciutadella incorporava noves solucions constructives i transformava els espais de comerç i de convivència.
El 1895, el ferro es va convertir en protagonista
La imatge actual de sa plaça des Peix es va completar amb una intervenció posterior. El 1895 es va construir la pescaderia central, una estructura rectangular de ferro destinada a protegir els taulells de venda de peix.
D’acord amb la informació publicada per Pardo, l’edifici disposava de dotze columnes de ferro de fosa, un lluernari central i una coberta de teules de terracota vidriada. El projecte seguia les formes del Mercat del Born de Barcelona.
Les obres es varen entregar el 27 de juny de 1895 i varen costar 12.577 pessetes.
Aquesta estructura metàl·lica constitueix un dels elements més singulars del conjunt. L’arquitectura del ferro, vinculada a les transformacions tècniques i urbanes del segle XIX, va permetre crear espais comercials coberts i funcionals. En el cas de Ciutadella, el conjunt conservat és un testimoni destacat d’aquella etapa.
Així, entre la primera pedra de 1868 i la pescaderia de 1895, la plaça va passar per diferents fases de construcció fins a adquirir bona part de la configuració que avui reconeixem.
Una placa per recordar d’on ve el nom
La història encara es pot llegir al mateix mercat. Una placa de marbre situada a la paret de l’antic convent dels agustins recorda la plaça de la Llibertat i la data del 25 d’octubre de 1868, vinculada a la col·locació de la primera pedra.
Aquest element patrimonial és una de les connexions més directes entre el present i els esdeveniments d’aquell any. El nom oficial no és una denominació posada a posteriori sense relació amb el lloc: forma part de la memòria política amb què es va concebre la nova plaça.
Amb el pas del temps, però, l’ús quotidià ha consolidat altres noms. Per a molts ciutadellencs és sa plaça des Peix, sa plaça des Mercat o, simplement, sa Plaça. Aquestes denominacions populars descriuen la funció comercial i social que l’espai ha mantingut durant generacions.
No són noms incompatibles. Un explica la memòria política del lloc; els altres, la manera com la ciutat l’ha incorporat a la seva vida diària.
158 anys després, la plaça continua viva
Avui, la plaça de la Llibertat és un espai de comerç, trobada i activitat quotidiana. Les parades de peix, les carnisseries, els porxos i els establiments de l’entorn conviuen amb les parades del Mercat Agrari, que els dimecres i els dissabtes acosten productes del camp a la ciutat.
El conjunt manté una funció que ve de lluny, encara que els usos i les activitats s’hagin adaptat al pas del temps. La plaça continua essent un punt de referència per al comerç i la vida social de Ciutadella, i alhora conserva elements arquitectònics que permeten explicar la transformació urbana del segle XIX.
El pròxim 25 d’octubre farà 158 anys de la primera pedra. La data arriba després del 158è aniversari de la batalla d’Alcolea, que el 28 de setembre de 1868 va precipitar la caiguda d’Isabel II, i ens recorda que aquells esdeveniments varen tenir una conseqüència concreta a Ciutadella.
La revolució va arribar a la ciutat l’1 d’octubre. La mobilització va entrar a l’Ajuntament i va donar pas a una Junta de Salvació i Govern Municipal. Unes setmanes després, es posava la primera pedra d’un espai que acabaria convertint-se en un dels mercats més característics de la ciutat.
Sa plaça des Peix va néixer en el temps d’una revolució, però la seva història no es va aturar amb aquella revolució. La plaça es va construir, es va transformar i va continuar formant part de la vida de Ciutadella.
Avui, quan passam entre les parades o ens aturam sota els porxos, potser no pensam en Isabel II, en Alcolea o en aquella nit d’octubre. Però el nom oficial continua allà, recordant-nos que la història també s’amaga en els espais que trepitjam cada dia.
Nosaltres li deim sa plaça des Peix. Però fa 158 anys, Ciutadella va decidir que es digués plaça de la Llibertat.
