La plaça des Born tornarà a tenir cotxes. I no és només una mala notícia per a la mobilitat sostenible de Ciutadella. És també el resultat d’un fracàs polític i administratiu: el d’un Ajuntament que no ha sabut convertir en decisions prou clares, concretes i jurídicament sòlides un model de mobilitat que el mateix consistori defensa i que ja està recollit, en bona part, dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Un document (PMUS) que roman en aprovació inicial, incomprensiblement, quan és probablement l’eina jurídica que blinda i dona sentit a tot. Sense aquest document, totes les mesures preses pel consistori tenen un elevat perill de ser impugnades davant qualsevol ciutadà o col·lectiu que opti per fer política per la via judicial. És així.
No defensaré en aquesta opinió l’actual equip de govern progressista de Ciutadella. En el retorn dels cotxes a es Born hi té una part important de responsabilitat. L’Ajuntament, com a institució i com a administració que ha de garantir la legalitat dels seus actes, ha fallat. I aquesta és una qüestió que mereix una reflexió molt més profunda que la simple discussió sobre si els cotxes han de tornar o no a la plaça.
Els 22 empresaris i particulars que varen impugnar la peatonalització han sabut trobar el punt feble de l’actuació municipal. Han utilitzat legítimament la via judicial i han aconseguit que els tribunals posassin en qüestió la manera com es va instrumentar administrativament una decisió que, en canvi, forma part de les competències municipals en matèria de mobilitat. És una victòria judicial legítima, però també és una derrota política i administrativa del consistori.
Quan una decisió política no queda ben escrita, la justícia acaba decidint
El més significatiu de la resolució judicial és precisament això: el debat no se situa en si Ciutadella pot regular la mobilitat o si l’Ajuntament pot defensar una plaça des Born destinada prioritàriament als vianants. La qüestió és com es va fer. La sentència posa el focus en la cobertura administrativa de la decisió, en la manca d’un acte suficientment identificat i d’un expedient que deixàs perfectament determinada la decisió de peatonalitzar la plaça. I això és greu, perquè governar no és només tenir una idea, defensar-la políticament i executar-la. Quan es governa una administració pública, cal deixar constància exacta de què es decideix, amb quin instrument, amb quins informes i mitjançant quin procediment.
De vegades, en política, cal ser clar i català. Dir les coses pel seu nom. Explicar exactament com ha de quedar una plaça, aprovar-ho formalment i deixar damunt la taula tots els informes que ho justifiquen. La manca de concreció, l’ambigüitat i una tramitació insuficient poden acabar creant monstres. I es Born n’és un exemple.
Es Born només era la punta de llança
Però seria un error quedar-nos només amb es Born. La peatonalització de la plaça era, en realitat, la punta de llança d’un canvi molt més profund en el model de mobilitat de Ciutadella, i aquí és on el debat actual hauria de fer una passa més. El PMUS no parla només d’es Born. Inclou una estratègia molt més àmplia per transformar la mobilitat del municipi: més espai i seguretat per als vianants, millores per a la bicicleta, una reducció de la dependència del vehicle privat, una nova política d’aparcament, millores dels accessos i una millor connexió entre el nucli antic i el port.
Es Born és una de les peces més visibles d’aquest model. Però no és el model en si mateix. El model és tota una ciutat: una ciutat on les voreres siguin accessibles, on arribar a peu o en bicicleta sigui més segur, on els accessos estiguin millor resolts i on l’aparcament deixi de ser simplement una qüestió de trobar un forat per deixar el cotxe. També és necessari plantejar un sistema d’aparcament que prioritzi qui viu a Ciutadella: aparcament gratuït per als veïns del barri, tarifes reduïdes per als residents del municipi i una regulació més exigent i costosa per als vehicles no empadronats a Ciutadella.
No es tracta de castigar ningú. Es tracta d’ordenar l’espai públic i donar prioritat a qui hi viu. I això és molt diferent de limitar-se a llevar els cotxes d’una plaça.
El PMUS és la peça que falta
El més paradoxal és que Ciutadella ja té damunt la taula una part important d’aquest full de ruta. El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible va ser aprovat inicialment el setembre de 2024 i, gairebé dos anys després, continua pendent d’aprovació definitiva. Dos anys. El document ja contempla específicament la conversió d’es Born en zona de vianants, però també moltes altres actuacions que haurien de definir la mobilitat de Ciutadella durant els pròxims anys.
La pregunta és inevitable: per què continua aturat? Segurament perquè ningú no vol, no sap o no ha volgut assumir la responsabilitat política de donar resposta a les centenars d’al·legacions presentades. Entre aquestes al·legacions n’hi ha d’acceptables i d’altres que, al meu entendre, responen més a una determinada estratègia política d’obstrucció que a una voluntat real de millorar el Pla.
El Partit Popular també hi ha jugat el seu paper, presentant un volum molt elevat d’al·legacions. Algunes poden ser perfectament legítimes i útils. D’altres, difícilment poden justificar que un instrument tan important per al futur de Ciutadella continuï bloquejat durant gairebé dos anys. I aquí també hi ha una responsabilitat política.
Aprovar definitivament el PMUS hauria de ser una prioritat
Perquè el PMUS no és un document decoratiu. És el full de ruta que hauria de permetre ordenar la mobilitat de Ciutadella amb una visió global i no a través d’actuacions improvisades o decisions aïllades. I, en el cas d’es Born, pot ser també una peça essencial per reforçar la cobertura jurídica del model.
L’aprovació definitiva del PMUS no significa que qualsevol actuació posterior quedi automàticament blindada davant els tribunals. Però sí que proporciona un marc de planificació molt més sòlid per justificar les transformacions de mobilitat, sempre que aquestes es desenvolupin després mitjançant els actes administratius, els informes tècnics i les aprovacions corresponents. És precisament això el que ha faltat a es Born.
No necessàriament una raó política per voler convertir-lo en zona de vianants, sinó un paper prou clar que digués exactament què es volia fer, com havia de quedar la plaça i amb quina cobertura administrativa es feia. El PMUS podia haver estat —i encara pot ser— una de les peces importants d’aquesta arquitectura jurídica.
La ciutat del futur no es construeix només a es Born
Aquesta és la qüestió que, al meu entendre, hauríem de començar a discutir. Quin model de ciutat volem? Perquè Ciutadella necessita molt més que una plaça sense cotxes. Necessita resoldre els problemes del Camí de Maó, els accessos, les voreres, la bicicleta, la connexió amb el port, l’aparcament i la circulació. Necessita un sistema d’aparcament que prioritzi els residents, una mobilitat més racional i una planificació que no obligui cada govern a començar de zero.
I necessita que aquesta planificació sigui aprovada, executada i jurídicament defensable. Es Born era només la punta de llança. El PMUS és molt més ambiciós. Per això, convertir tota la discussió en una batalla entre “cotxes sí” o “cotxes no” és una simplificació que no ajuda Ciutadella. El que està en joc és quin model de ciutat volem construir.
I ara què?
El retorn dels cotxes a es Born pot acabar sent, paradoxalment, una oportunitat. Una oportunitat perquè l’Ajuntament faci allò que no va fer prou bé la primera vegada: culminar la tramitació del PMUS, resoldre les al·legacions, aprovar-lo definitivament i, a partir d’aquí, executar les seves determinacions amb totes les garanties. També les relatives a es Born.
Si el model que defensa el Govern és recuperar la plaça per als vianants, que ho faci amb tota la planificació damunt la taula, amb tots els informes, amb tots els actes administratius necessaris i sense deixar escletxes formals que permetin tornar a qüestionar-lo judicialment. Perquè els 22 recurrents han trobat el botó. Han trobat l’escletxa. I l’han premut.
Ara la responsabilitat és de l’Ajuntament. No només de tornar a llevar els cotxes algun dia d’es Born, sinó de demostrar que és capaç de construir i executar un model de mobilitat sostenible que resisteixi políticament, administrativament i jurídicament.
El més trist és que, al final, qui perd és Ciutadella. Perden les persones que volen una ciutat més accessible. Perd la mobilitat sostenible. Perd la planificació. I, probablement, guanyen els partits. Perquè es Born pot convertir-se ara en una magnífica arma electoral de cara a 2027: uns prometran tornar-lo a obrir, altres prometran tornar-lo a tancar i tots tindran arguments per mobilitzar els seus.
Una altra vegada. Com l’Escola de Música. Com el PGOU. Com la nova estació d’autobusos. Projectes que es converteixen massa sovint en promeses, símbols i munició electoral mentre la ciutat continua esperant. La política de mobilitat, però, no hauria de servir per mobilitzar blocs polítics. Hauria de servir per ordenar una ciutat.
Es Born torna ara a tenir cotxes per imperatiu judicial. És una derrota per a la mobilitat sostenible i una mostra de la feblesa administrativa del consistori. Però el veritable fracàs seria quedar-nos aquí.
La pregunta no hauria de ser només quan tornaran a desaparèixer els cotxes d’es Born. La pregunta és molt més important: quin model de ciutat volem construir i quan començarem, finalment, a aprovar-lo i executar-lo amb totes les garanties?
Perquè es Born pot ser la punta de llança.
Però el PMUS hauria de ser el full de ruta.
