El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Ciutadella, encara en aprovació inicial i pendent des de fa gairebé dos anys, inclou una proposta específica per convertir es Born en zona de vianants · La seva tramitació i posterior execució poden permetre a l’Ajuntament corregir les mancances administratives assenyalades pel TSJIB i donar una cobertura jurídica més sòlida a la peatonalització
La plaça des Born tornarà a veure cotxes, aparcaments i zones de càrrega i descàrrega per imperatiu judicial. L’Ajuntament de Ciutadella ha anunciat que acatarà la resolució que obliga a restablir temporalment la situació anterior a la peatonalització de l’estiu de 2025, encara que manté la seva discrepància amb la decisió dels tribunals i defensa el projecte de recuperar aquest espai per a les persones.
La batalla, però, no acaba amb la reobertura del Born. La qüestió de fons continua pendent de resolució definitiva i l’Ajuntament manté oberta la via del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Mentrestant, hi ha una altra peça que pot resultar determinant per al futur de la plaça: el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Ciutadella (PMUS).
El PMUS es troba encara en aprovació inicial, després d’haver estat aprovat inicialment el setembre de 2024, i la seva tramitació continua pendent de culminar. El retard no és menor. El mateix instrument de planificació que hauria de definir bona part de la política de mobilitat del municipi porta gairebé dos anys sense arribar a la seva aprovació definitiva.
I, tanmateix, el PMUS ja conté una resposta molt concreta per al Born.
Una proposta específica per convertir es Born en zona de vianants
Dins les seves propostes, el document inclou la denominada P3, «Conversió a zona de vianants de la plaça des Born». No es tracta d’una referència genèrica a la necessitat de guanyar espai per als vianants, sinó d’una actuació específica que planteja la pacificació de la plaça i la seva conversió en zona de vianants.
La proposta parteix de la consideració del Born com un dels espais centrals de Ciutadella, tant per la seva connexió amb la plaça des Pins, el port i el nucli antic com pel seu valor urbà i monumental. El PMUS assenyala que l’actual presència de l’aparcament i el trànsit d’agitació redueixen les possibilitats de convertir la plaça en un espai públic de qualitat per a l’estada, els actes i la convivència.
Per això, planteja eliminar les places d’àrea blava existents a la plaça, limitar la circulació de vehicles i regular els accessos per garantir el pas de residents, serveis i distribució urbana de mercaderies. També preveu mantenir les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda i altres serveis necessaris als voltants de la plaça.
Els objectius que fixa el mateix Pla són també explícits: millorar l’accessibilitat als equipaments, incrementar la seguretat dels desplaçaments a peu i en bicicleta, afavorir la connexió entre el nucli antic i el port, reduir el trànsit associat a la recerca d’aparcament i recuperar un espai públic de qualitat per als ciutadans.
El més significatiu, en el context actual, és que el mateix PMUS afirma que aquesta proposta s’alinea amb el projecte de recuperació de la plaça des Born per a les persones vianants impulsat per l’Ajuntament de Ciutadella, un projecte que ja havia estat sotmès a un procés de participació ciutadana.
És a dir, la planificació municipal ja contempla exactament el model de plaça que ara els tribunals han obligat a revertir provisionalment.
El problema no és si l’Ajuntament pot peatonalitzar es Born, sinó com ho va tramitar
La qüestió és que el PMUS encara no ha completat la seva tramitació.
Això té una especial rellevància després de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que va qüestionar la cobertura administrativa amb què es va executar la peatonalització. El tribunal no va posar en dubte que l’Ajuntament tengui competències en matèria de regulació del trànsit i la mobilitat urbana. El problema es va situar en un altre terreny: la inexistència d’un acte administratiu concret i suficientment identificat o d’un expedient que culminàs formalment en la decisió de peatonalitzar la plaça.
Aquesta distinció és essencial.
El debat judicial no ha estat, en essència, si Ciutadella pot decidir que el Born sigui un espai per als vianants. El que ha quedat en qüestió és com es va instrumentar administrativament aquesta decisió.
I és precisament aquí on els 22 empresaris que varen impugnar la peatonalització han trobat l’escletxa jurídica que els ha permès obtenir el favor cautelar de la justícia i forçar el retorn provisional dels vehicles.
Una manca de pulcritud suficient en la tramitació administrativa ha acabat tenint conseqüències sobre una decisió política i urbanística de molt més abast: la transformació de la plaça des Born en un espai prioritari per als vianants.
La paradoxa és que el mateix Ajuntament disposa ja d’un instrument que descriu aquesta transformació amb considerable precisió, però que encara no ha estat aprovat definitivament.
El PMUS pot ser una peça clau per refer el procediment
La tramitació del PMUS haurà de continuar amb la resolució de les al·legacions presentades i amb la seva aprovació definitiva. Tant l’estimació o desestimació de les al·legacions com l’aprovació definitiva del Pla corresponen al Ple de l’Ajuntament de Ciutadella. Per tant, culminar aquest procés és també una decisió que depèn del mateix consistori.
I aquí apareix una possible via per refer el camí.
Una vegada aprovat definitivament el PMUS, l’Ajuntament haurà d’executar les disposicions administratives necessàries per materialitzar les determinacions del Pla. La diferència respecte del procediment seguit el 2025 seria substancial: la peatonalització del Born ja no descansaria únicament sobre decisions materials de regulació del trànsit, sinó que podria executar-se a partir d’un instrument de planificació de mobilitat definitivament aprovat que incorpora de manera expressa la conversió de la plaça en zona de vianants.
Això no significa que l’aprovació definitiva del PMUS, per si sola, resolgui automàticament totes les exigències jurídiques assenyalades pels tribunals. La planificació i l’execució són qüestions diferents. El que sí faria és proporcionar una cobertura de planificació molt més sòlida, que després hauria d’anar acompanyada de tots els actes administratius concrets necessaris per executar-la.
En altres paraules, l’Ajuntament tindria l’oportunitat de fer ara el que no va fer amb prou precisió en el primer procediment: deixar perfectament identificada la decisió, tramitar-la mitjançant els instruments corresponents, justificar-la tècnicament i adoptar els actes administratius necessaris perquè no quedi cap buit formal susceptible de ser utilitzat novament als tribunals.
Els cotxes tornen, però el projecte de ciutat continua
La situació actual té, per tant, una certa ironia. El mateix Pla de Mobilitat que l’Ajuntament encara té pendent d’aprovar ja dibuixa una plaça des Born sense cotxes. El projecte de peatonalització no ha desaparegut de la planificació municipal; el que ha fallat és la manera d’arribar-hi administrativament.
La resolució judicial ha posat de manifest aquesta feblesa. I els 22 recurrents l’han aprofitada.
Ara correspon al consistori decidir si aquella escletxa es manté oberta o si aprofita el retorn temporal dels vehicles per reconstruir el procediment amb totes les garanties. Si culmina la tramitació del PMUS, resol les al·legacions, aprova definitivament el Pla i executa després les actuacions administratives necessàries, podrà tornar a plantejar la recuperació del Born per als vianants amb una cobertura jurídica i administrativa molt més robusta.
Els cotxes tornaran ara a es Born per imperatiu judicial. Però el futur de la plaça no està necessàriament decidit. La mateixa planificació municipal que ha quedat aturada durant gairebé dos anys continua assenyalant el mateix camí: eliminar l’aparcament, pacificar la circulació i recuperar el Born com un espai públic per a les persones.
La diferència és que, aquesta vegada, el repte no serà només tenir la raó sobre el model de ciutat. Serà fer-ho amb tots els papers damunt la taula.
