El Consell Insular de Menorca ha decidit entrar directament dins el mercat immobiliari. Per primera vegada, la institució comprarà edificis plurifamiliars ja construïts per incorporar-los al futur parc públic d’habitatge social i assequible. La iniciativa, presentada aquesta setmana pel president Adolfo Vilafranca, obre un nou escenari en la política d’habitatge insular: el de l’administració competint dins un mercat residencial extraordinàriament tensionat.
El mecanisme és aparentment senzill. El Consell ha habilitat un formulari perquè propietaris d’immobles plurifamiliars desocupats presentin ofertes fins al pròxim 31 de maig. La voluntat política és clara: augmentar parc públic de manera més ràpida que amb les tradicionals promocions d’obra nova, que acostumen a requerir anys de tramitació urbanística, construcció i desenvolupament.
Una via ràpida davant una emergència residencial
La decisió arriba en un context especialment delicat per a Menorca. El preu del lloguer continua disparat, l’accés a l’habitatge és cada vegada més difícil per a residents i treballadors locals, i molts municipis pateixen problemes creixents per retenir població jove o cobrir llocs de feina essencials durant la temporada turística.
En aquest escenari, diferents experts en polítiques públiques d’habitatge fa anys que defensen la necessitat que les administracions augmentin parc públic permanent. A Espanya existeixen precedents similars: ajuntaments i comunitats autònomes han comprat habitatges ja construïts, han adquirit promocions inacabades o han incorporat pisos buits per destinar-los a lloguer assequible.
La principal virtut d’aquesta fórmula és la rapidesa. Construir habitatge públic nou pot requerir una dècada entre planejament, compra de sòl, llicències i execució. Comprar immobles ja existents permetria incorporar habitatges en molt menys temps.
Pot el Consell competir amb el mercat immobiliari menorquí?
Aquí apareixen també els grans interrogants de l’operació. Menorca no és un mercat qualsevol. La pressió turística, la segona residència, l’escassetat d’oferta i la capacitat d’inversió privada han convertit l’habitatge en un dels principals actius econòmics de l’illa.
La mateixa convocatòria del Consell limita molt els immobles susceptibles de ser adquirits: edificis complets, plurifamiliars, amb un mínim de dos habitatges i desocupats. Diversos professionals del sector immobiliari consultats aquests darrers anys coincideixen que aquest tipus d’actiu no és especialment abundant a Menorca, especialment als nuclis amb més demanda residencial.
A més, existeix un altre factor determinant: el preu. L’administració haurà de competir amb un mercat privat que sovint pot assumir operacions més ràpides, amb menys condicionants administratius i amb expectatives de rendibilitat elevades.
Per això, una de les claus serà conèixer quants habitatges reals acabarà incorporant el Consell i quin cost tindrà finalment l’operació. La institució encara no ha concretat pressupost global i ha explicat que el finançament es farà a través de romanents i futures modificacions pressupostàries.
Una aposta nova… suficient per si sola?
Tot i les dificultats, la iniciativa representa un canvi important dins la política d’habitatge menorquina. Històricament, el Consell havia tengut un paper molt limitat en aquest àmbit, tradicionalment liderat per l’IBAVI i els ajuntaments. Ara la institució insular intenta assumir un paper més actiu davant una problemàtica que s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials de l’illa.
Durant la presentació, Vilafranca va recordar també altres actuacions impulsades durant el mandat: la compra de sòl a Es Mercadal, Ferreries i Alaior, la participació en l’operació del solar de Catisa a Maó o l’obertura de l’Oficina Insular de l’Habitatge.
La qüestió de fons, però, continua essent si aquestes mesures podran alterar de manera significativa la dinàmica estructural del mercat menorquí. Economistes i especialistes en habitatge fa temps que adverteixen que l’encariment residencial a les illes respon a múltiples factors simultanis: pressió turística, escassetat de sòl, habitatge vacacional, inversió especulativa i desequilibri entre salaris locals i preus immobiliaris.
Per això, més enllà de l’impacte polític immediat de l’anunci, el veritable èxit de la iniciativa es mesurarà en una dada molt concreta: quants habitatges assequibles reals acabarà incorporant el Consell Insular durant els pròxims anys.
