Hi ha projectes que defineixen una ciutat. I després hi ha projectes que defineixen la seva incapacitat crònica per executar-los. L’estació d’autobusos de Ciutadella pertany, malauradament, al segon grup.
Vint anys parlant del mateix
El gener de 2008, fa gairebé vint anys, ASCOME es reunia amb el batle Llorenç Brondo per parlar, entre altres qüestions d’actualitat, de la “futura estació d’autobusos”. Ja era llavors un tema central. Ja era urgent. Ja era “imminent”. Han passat dues dècades llargues. I gairebé vint-i-cinc anys des que el debat va començar a aparèixer amb força en programes electorals.
I avui, el 2026, continuam parlant de la “futura” estació.
Ubicacions, acords i replantejaments
En aquest temps hi ha hagut de tot: propostes a la plaça de la Pau, ubicacions al costat del cementeri vell, alternatives a Dalt des Penyals i a l’antiga estació marítima, opcions a Sant Agustí de la Florida o la sempre present Plaça de la Pau. Finalment, la ubicació consensuada a la Via Perimetral – Av Josep Mascaró Pasarius es va incorporar a l’Avanç del PGOU el 2017 i es va aprovar inicialment. Nou anys després, el Pla General continua sense culminar-se.
Durant la legislatura 2015-2019 es va adoptar per acord plenari per fixar definitivament aquesta ubicació i incloure-la en el nou planejament urbanístic. Aquella havia de ser la decisió que tancava el debat. Aquell havia de ser el punt final. Però el punt final mai no arriba.
Del provisional estructural a l’avantprojecte etern
Ja el 2014 s’instal·laven les primeres marquesines a la Via Perimetral com a intercanviador provisional. Una solució temporal que amb els anys s’ha anat consolidant amb millores successives. El provisional s’ha fet estructural. I la infraestructura definitiva continua en fase d’avantprojecte.
Fa alguns mesos el Consell de Menorca finalitzava un nou estudi de dimensions i disseny: l’avantprojecte amb la estació darrere els cinemes i la Sala Multifuncional, amb aparcament subterrani de dues plantes. Nova partida pressupostària. Nova escenificació institucional. Nova voluntat compartida.
Matisos tècnics, més temps
Però ara, l’Ajuntament emet una nota reafirmant, sempre primer, la seva col·laboració amb el Consell, però advertint de limitacions tècniques en l’accés previst, massa proper als cinemes municipals i amb dificultats de maniobrabilitat per als vehicles pesants. Caldria més terreny, més ajustos, més tràmits.
Tot raonable. Tot tècnicament justificable. Però també un nou episodi en la llarga cadena de matisos, advertiments i replantejaments que any rere any acaben traduint-se en el mateix resultat: més temps.
Una responsabilitat compartida
Han governat PP, PSOE, PSM, Gent x Ciutadella i diferents coalicions. Han canviat consellers, batles i regidors. Han passat set batles diferents i 4 presidents del Consell. S’han defensat ubicacions amb convicció i després s’han abandonat per consens. S’han anunciat inversions. S’han inclòs partides als pressupostos. Però l’estació no existeix.
El més preocupant ja no és el retard. És la normalització del retard. La sensació que el projecte sempre està a punt de començar però mai no comença del tot. Que sempre falta un informe, una cessió, una expropiació, una al·legació o una adaptació tècnica.
De la indignació a l’escepticisme
I mentre les administracions “continuen treballant-hi”, els ciutadans han deixat de sorprendre’s. La indignació ha donat pas a l’escepticisme.
Ciutadella necessita una estació moderna, funcional i ben connectada amb el centre si no vol que el dia que s’inauguri neixi ja amb problemes estructurals. Perquè una infraestructura mal integrada pot convertir-se en una oportunitat perduda.
Vint-i-cinc anys després, ningú s’atreveix a posar una data d’obertura. Ningú vol assumir un calendari tancat. Tots hi treballen. Però encara no s’ha construït.
Les infraestructures no es fan amb notes de premsa. Es fan amb decisions, terminis i responsabilitats. I en aquest tema, Ciutadella fa massa anys que espera.
