La moratòria aprovada per l’Ajuntament de Maó per suspendre durant un any les noves llicències de piscines ha reobert un debat que, a Ciutadella, fa temps que planeja sobre la taula: fins a quin punt és sostenible continuar augmentant el nombre de piscines en un municipi amb recursos hídrics limitats i en un context de sequera cada vegada més estructural.
La decisió de Maó com a detonant del debat
El ple de Maó ha acordat una moratòria temporal per a noves piscines que, segons va explicar el consistori, afecta actualment una desena d’expedients. Tot i el seu impacte immediat limitat, la decisió té una lectura política clara: per primera vegada un ajuntament de Menorca frena explícitament la concessió de noves piscines per poder revisar criteris i valorar-ne l’impacte sobre el consum d’aigua.
La pregunta que s’obre, però, no és només què farà Maó a partir d’ara, sinó què passa a municipis com Ciutadella, que concentren una part molt significativa del parc de piscines de l’illa.
Ciutadella: moltes piscines i un marc que ja preveu límits
Segons les dades de la Direcció General del Cadastre, a Ciutadella hi ha actualment 3.020 piscines registrades, la xifra més alta de Menorca en termes absoluts. L’any 2020, el nombre se situava al voltant de les 2.700, fet que indica un increment d’unes 300 piscines en només cinc anys.
Amb una població de 32.431 habitants, segons el padró oficial, Ciutadella presenta una ràtio de 93 piscines per cada 1.000 habitants. Tot i no ser el municipi amb la proporció més elevada, la magnitud del nombre absolut converteix Ciutadella en una peça clau del debat insular.
A diferència d’altres municipis, Ciutadella ja disposa d’un instrument que permet intervenir sobre aquesta realitat. El Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua (PGSA), aprovat pel ple municipal, estableix que el planejament urbanístic o l’ordenança municipal d’estalvi d’aigua poden incorporar mesures específiques per limitar la construcció de noves piscines i restringir l’ús d’aigua potable per al seu ompliment.
Què diu exactament el Pla de l’Aigua de Ciutadella
El PGSA no parla en termes genèrics. El document prohibeix el buidatge total de piscines públiques i privades, excepte per motius sanitaris o de reparació, i estableix que els buidatges parcials han de ser els mínims imprescindibles, evitant-ne l’abocament a la xarxa de clavegueram.
El pla identifica explícitament les piscines com un element rellevant dins els grans consums domèstics i turístics i obre la porta a limitar-ne la proliferació com a mesura de gestió de la demanda. És un marc normatiu que, sense decretar una moratòria, permet fer-ho si la situació hídrica ho exigeix.
De Ciutadella al conjunt de Menorca
El cas de Ciutadella no és una excepció. Les dades del Cadastre indiquen que Menorca acumula 10.506 piscines, de les quals només 38 són cobertes. El 99,6 % són piscines a l’aire lliure. Municipis com Sant Lluís arriben a ràtios pròximes a les 300 piscines per cada 1.000 habitants, mentre que Es Mercadal i Alaior també superen àmpliament el centenar.
Aquestes xifres situen Menorca entre els territoris amb més piscines per habitant de l’Estat, un fet que resulta paradoxal en una illa envoltada de mar però amb recursos d’aigua dolça molt limitats i sotmesos a una forta pressió estacional.
Un debat que va més enllà de les piscines
La moratòria de Maó i el marc previst pel PGSA de Ciutadella apunten cap a una mateixa qüestió de fons: el model urbanístic i residencial que s’ha anat consolidant a l’illa. Les piscines no són només un element recreatiu, sinó un indicador d’un tipus de creixement amb impacte directe sobre el consum d’aigua.
Amb dades oficials del Cadastre, el padró municipal i documents tècnics aprovats pels ajuntaments, el debat ja no és teòric. La pregunta que s’obre ara és si Ciutadella, com a municipi amb més piscines de Menorca, farà el pas de passar del marc previst a mesures concretes.
