Fa algunes setmanes es va dur a terme una iniciativa tan bonica com necessària a Ciutadella. Sota el nom d’“Activitats extramurs”, la biblioteca municipal va sortir de les seves parets per portar històries als qui més ho agraeixen: els nostres majors. De la mà de na Raquel de Manuel, es van compartir àlbums il·lustrats amb els residents del geriàtric, demostrant que la màgia de la narració no entén d’edats.
Sí, sí, pot sonar estrany. Potser algú pensi que els àlbums il·lustrats són només per infants, però res més lluny de la realitat. Aquest gènere és una eina poderosa de comunicació i estimulació cognitiva, capaç de captivar des dels més petits fins als més grans.
La combinació d’imatge i text no només facilita la comprensió, sinó que també activa la memòria, reforça el llenguatge i fomenta l’atenció.
El denominador comú és la narració gràfica, que té un fort component comunicatiu i contribueix a estimular diferents funcions cognitives. Però el que fa realment especial aquesta iniciativa és el seu impacte emocional i social.
Els contes desperten records, generen converses i provoquen somriures. En un entorn on la solitud pot ser una realitat, compartir històries es converteix en una finestra a altres mons, en un fil de connexió amb el passat i amb els altres.
És per açò que rebre aquestes iniciatives a l’edat adulta té beneficis que van més enllà de la memòria, el llenguatge i l’atenció. També ajuden a evocar records, afavoreixen la comunicació i generen emocions positives, creant espais de benestar afectiu.
Aquesta estimulació contribueix a la connexió social i a l’intercanvi, i diferents estudis han demostrat que tot açò té un impacte positiu tant en la salut mental com física.
Des d’una perspectiva logopèdica, aquest tipus d’activitats són essencials. Sempre pensem en la importància de la prevenció i la teràpia en infants, però la logopèdia no té edat.
Treballar el llenguatge i la comunicació a la tercera edat no només ajuda a mantenir les funcions cognitives, sinó que també millora la qualitat de vida i el benestar emocional.
És fonamental continuar impulsant aquest tipus d’iniciatives dins i fora dels geriàtrics, dins i fora de les cases. Ajudar els nostres majors és, en el fons, ajudar-nos a nosaltres mateixos.
Perquè les històries no només s’expliquen, també es viuen.
