Com és de domini comú, la Guerra Civil Espanyola no va ser més que una primera etapa de la Segona Guerra Mundial; tant és així, que una fracció dels exiliats republicans espanyols van continuar lluitant des de fora d’Espanya contra el feixisme i el nazisme estès per tot Europa, ideologies de les que el falangisme i els sollevats comandats per Franco no eren sinó la versió espanyola d’aquests moviments.
Els republicans exiliats lluitaven, a més, amb l’esperança —il·lusòria, com es va demostrar després— que a la victòria dels aliats sobre els alemanys hi seguiria la derrota dels franquistes i la recuperació de la República perduda amb la Guerra Civil.
La Nueve, la companyia d’espanyols que va alliberar París
Un fet destacat d’aquest compromís dels republicans en la lluita contra l’Alemanya de Hitler va ser el reagrupament d’excombatents de l’exèrcit republicà entorn de La Nueve, la 9a Companyia integrada en la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, coneguda com la Divisió Leclerc.
Va ser la primera unitat en entrar a París per a l’alliberament i el restabliment de la República, fet que va suposar l’inici de la derrota de Hitler. Malgrat això, aquest episodi històric va ser ignorat durant molt de temps i només fa uns anys que França i Espanya han començat a saldar el deute de memòria amb diversos homenatges.
Paco Roca i una novel·la gràfica que recupera la memòria
Una admirable aproximació a la història de La Nueve l’ha feta el dibuixant valencià Paco Roca amb una novel·la gràfica plena d’humanitat, amb uns dibuixos que combinen reflexió històrica i acció pròpia d’una novel·la d’aventures, alhora heroica i tràgica.
Los surcos del azar, publicada per l’editorial Astiberri, dóna títol a aquest volum, que l’any 2022 ja acumulava onze edicions. Roca va comptar amb l’assessorament de l’historiador i hispanista nord-americà Robert Coale.
Dos nivells narratius i un protagonista anarquista
La història té com a protagonista Miguel Ruiz, un personatge fictici que podria representar qualsevol dels integrants de la companyia. El relat es construeix a partir de dos nivells narratius diferenciats també gràficament.
D’una banda, el present, amb Paco, un jove periodista que viatja fins a Baccarat, a la regió francesa de Lorena, per entrevistar Miguel, que ja té 97 anys. De l’altra, el passat: la veritable història de La Nueve, reconstruïda a partir dels records del protagonista.
L’odissea dels exiliats republicans
La narració s’inicia al port d’Alacant, el 28 de març de 1939, amb milers de republicans que fugen de l’exèrcit franquista. El vaixell Stanbrook aconsegueix embarcar prop de tres mil persones, mentre unes quinze mil queden enrere.
Arribats a Orà, a l’Algèria colonial francesa, els exiliats són retinguts i posteriorment enviats a camps de treball en condicions duríssimes, després que França reconegués el règim franquista mitjançant l’acord Bérard-Jordana.
De l’exili al front contra el nazisme
Amb el desembarcament aliat al Nord d’Àfrica el 1942, els camps són alliberats i molts republicans espanyols s’integren al Corps Francs d’Afrique per continuar combatent el feixisme.
Entre ells hi havia figures destacades com Amado Granell, Miguel Buiza o el belga Joseph Putz. El somni de combatre sota la bandera republicana, però, no es va fer realitat.
L’alliberament de París
Amb la reorganització de l’Exèrcit de la França Lliure sota el comandament de De Gaulle, els republicans espanyols passen a formar part de la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada, dirigida pel general Philippe Leclerc.
Després del desembarcament a Normandia i de diverses batalles contra l’exèrcit alemany, La Nueve rep l’ordre d’entrar a París el 23 d’agost de 1944. Aquella mateixa nit, els republicans espanyols són els primers a arribar a l’Ajuntament de París.
L’endemà, 24 d’agost, escorten De Gaulle en la desfilada triomfal pels Champs Élysées sota l’Arc de Triomf.
Una novel·la gràfica plena d’humanitat
Més enllà del relat històric, la novel·la destaca per la profunditat humana dels seus personatges: les seves esperances, decepcions, la sensació d’abandonament i el sentiment d’haver estat oblidats.
En aquest context, també hi té cabuda una petita història d’amor, com a contrapunt íntim a una epopeia col·lectiva marcada pel sacrifici i la lluita.
Una memòria necessària
Recuperar la memòria d’aquests lluitadors per la República i la democràcia hauria de servir-nos d’estímul per afrontar uns temps en què l’autoritarisme i els moviments ultres tornen a amenaçar drets que crèiem consolidats.
Andreu Bosch Mesquida
