VELL

Un dia caminant per les contrades
del camp  vaig veure un vell;
portava un feix molt feixuc
a sobre seu. Em va contar
la història trista del seu nét,
infantó malat, que era greu.
Caminava el vell molt a poc poc.
Jo em vaig aturar a escriure
un llarg poema
d'aquell avi i el seu nét.
El vell portava el seu feix
molt poc a poc;
i jo, assegut, n'escrivia la història
d'un viure tan bell.
Vaig aixecar-me cap-al-tard,
i, resseguint el meu camí,
a l'entrada de la vila 
vaig trobar, encara, el vell i el seu feix,
i les campanes de l'església
anunciant la mort del nét.


anys 70 del segle XX