CREIXENT Desig, desigs, xafogor d'estiu, cambra solitària, música ardent. El vers esdevé conhort no abastat, camí que no arriba a port. Penses en una mar propera i en la noia ufanosa de la platja, al trencall del teu ponent. Mar, dona, vent: Èol! Aixecaràs la vela del teu cor a l'oratge de xaloc, que et porta records de deserts propers. No temis, però, el silenci, amic de tantes vetlles passades: hi trobaràs una pau i una solitud, que assadollarà el creixent de la lluna en nit de calma. Mar. 1 de juliol, 2018
