TRES POEMES AMB ENDREÇA 
I

Antònia

Massa sovint he guaitat
als penya-segats de la nit
on una alenada de salobre
ens esmussa la gola.
Avui hi he tornat a guaitar.
L'ocell del gran parany
havia alçat de bell nou 
el seu vol: l'única veritat.

Més enllà de les llàgrimes
d'un infant desvalgut i orfe,
has tornat als orígens,
al corrent etern del panta rei,
fora del curt esdevenir
que ens dóna un nom,
un temps breu, una memòria
esquifida.
 Has retornat
a allò que eres, que som tots,
malgrat l'amor o el dolor:
espurnes inerts del Gran Tot.
Tu ja hi ets, hi serem tot d'una,
seguirem, anònims, el gran destí
còsmic.
 Però, mentre, instant breu,
conservarem el teu nom, 
Antònia.


8 de juny-1999