Es Born ja respira sense cotxes 30 anys després

Crec que va ser en un d’aquells espais de ciutadania que vam fer durant la legislatura 2015-2019. O potser en una xerrada sobre mobilitat al Cercle Artístic, cap a finals de 2022. Ja no ho recordo. Però sí que recordo el tema: es tornava a parlar de fer de la plaça del Born un espai sense cotxes i per als vianants.

Aquest és un tema que, per la seva complexitat, genera debat i opinions diverses entre la ciutadania. De sobte, una intervenció del públic ho va deixar tot clar. I va fer evident que el consens mai seria total: “Jo estic d’acord en peatonalitzar el Born, però primer hauríem de fer un aparcament de 4 plantes i llevar l’escola del Born. Ja fa anys que es va dir de traslladar-la per ampliar l’Ajuntament. I ara seria un espai ideal per a un aparcament.”

El debat etern

És a dir, gairebé trenta anys després que tots els partits polítics, elecció rere elecció, incloguin la peatonalització del Born als seus programes, el debat seguia al mateix punt que als anys 90. Hi ha qui no veu malament tenir una plaça sense cotxes… si tenim tots els cotxes guardats al costat. Però no és això. El model no pot ser aquest. El que cal fer és evitar l’accés del tràfic rodat a les zones del centre i per això crear un aparcament al mig del poble condemna Ciutadella a viure patint per sempre la contaminació, embussos i molèsties de centenars de vehicles entrant i sortint del cor de la nostra ciutat. És un model obsolet. Al PMUS, en aprovació inicial, un document fet per tècnics especialistes i basat en dades, queda molt clar. I és evident que tothom pot dir la seva, però haurem d’escoltar més atentament als que en saben. Els cotxes, ni els busos ni cap vehicle, haurien d’entrar al nucli antic de Ciutadella. La ciutat no dona per a més. Els models europeus aposten per restringir els centres. Sí als aparcaments per a residents, sí als accessos per a veïns i serveis, però poca cosa més.

Una decisió valenta

Després de 30 anys, un equip de govern ha fet una passa endavant. Ha retirat l’aparcament de la plaça del Born. Ha posat fi al caos circulatori de cada estiu. I no, no s’han resolt tots els altres problemes de mobilitat. Però s’ha fet la primera passa. Una passa imprescindible per mirar endavant. L’altra opció era seguir posant-ho al programa cada quatre anys i no fer res. I això no és governar. Ciutadella té massa temes pendents per seguir ajornant decisions.

No fer res no és una opció

És clar que es podia haver fet d’una altra manera. Tothom ho sap. Però la política no pot agradar a tothom ni pot evitar totes les molèsties. I molt menys a curt termini. I també cal dir-ho als qui protesten —sempre legítim— que els polítics no actuen per complicar la vida a ningú, sinó per transformar-la. No fer res, aquest sí que és el perill.

Fer és millor que prometre

A mi, el Born sense cotxes m’agrada. També crec que es podien haver fet moltes coses millor i abans. Però els que hem estat regidors sabem que una cosa és el que volem, una altra el que cal fer i una altra el que es pot fer. Tornam al punt essencial: governar és transformar, no sobreviure.

El 2027 no ha de ser un punt final

El 2027 haurem de valorar què s’ha fet i què s’ha deixat de fer. Donem temps. No fem demagògia parlant de consens impossible. Governar és prendre decisions. Ara toca remodelar físicament la plaça, connectar-la amb el port amb un ascensor, regular l’estacionament i avançar cap a un model de mobilitat del segle XXI.

No és el final: és la primera pedra

Aquesta decisió és només el començament d’una transformació més profunda. Cal valentia, visió i un full de ruta. I és evident que només l’esquerra la defensarà.

Un debat que encara és viu

La distància entre la Perimetral i el centre és mínima. Uns 10 minuts caminant. No hi ha cap necessitat estructural d’entrar-hi amb vehicle. El que cal és millorar els accessos, fer carrers amables, voreres més amples. La ubicació a la Perimetral va ser consensuada per gairebé tots els partits. I sí: la gran aposta havia de ser l’ascensor públic a Sa Quintana i un altre al Born. Continuo pensant que és la millor opció.

Per una política que transforma

Jo confio en qui és capaç de fer coses i assumir riscos. No en qui només posa pals a les rodes. Enhorabona a PSOE i PSM per ser coherents amb el programa i amb la visió de ciutat treballada durant tants anys. Ara toca seguir. Sense por i amb la mirada posada en el futur de Ciutadella. — Article d’opinió de Sergi Servera