El problema de l’habitatge a Menorca sagna. I, mentre sagna, les administracions es fan la foto. El Consell Insular ha anunciat recentment la compra de nous terrenys per construir habitatge protegit. Un milió d’euros per un solar a Es Mercadal, i un altre milió per Alaior i Ferreries. Però la realitat és tossuda: les promocions no estaran enllestides abans del 2029 o 2030. És a dir, d’aquí cinc anys, si tot va bé.
Una crisi que expulsa
Quantes famílies hauran hagut de deixar l’illa abans que aquestes claus arribin a les seves mans? Quants treballadors no hauran pogut acceptar una feina aquí per manca d’un lloguer assequible? Com esperen que vinguin mestres, policies, sanitaris, si no poden ni trobar un lloc digne on viure? És una crisi que expulsa, lentament però implacablement, a qui no juga la lliga dels sous alts i les herències.
Focs d’artifici i maquillatge
Fer anuncis sobre adquisicions de sòl públic pot tenir valor com a política a llarg termini, però avui per avui són focs d’artifici. Una manera de maquillar un drama que afecta el dia a dia dels menorquins. La veritable solució passa per mesures més valentes i immediates: regulació estricta dels preus, bonificacions potents per als residents, limitació de la compra de propietats per part de no residents, i una política fiscal que prioritzi l’ús residencial per sobre de l’especulatiu.
Protegir Menorca
Menorca no és una urbanització. No pot ser-ho. I els seus pobles no poden seguir jugant una partida perduda contra els lloguers turístics. Protegir els residents hauria de ser l’objectiu comú i prioritari de tots els partits polítics de l’illa.
Construir habitatge públic està bé. Fer-ho a temps i amb equitat, és imprescindible.
Comprar solars, cedir-los a l’IBAVI, fer-se la foto… i ja veurem el 2030. L’operació ha anat bé, però madona és morta.
Només als municipis «amics»
Els darrers anuncis d’adquisició de sòl públic per part del Consell Insular s’han concentrat exclusivament en municipis governats pel mateix color polític: Es Mercadal, Alaior i Ferreries. Altres localitats, on el PP no governa, resten de moment òrfenes d’aquest tipus d’inversions, fet que ha alimentat el creixent escepticisme.
En tot cas, es tracta de projectes que, en el millor dels escenaris, no seran una realitat abans del final de la legislatura. I per llavors, l’aigua ja haurà arribat al coll de molts joves que hauran renunciat a formar un projecte de vida a la seva terra.
