El CC3 d’Alaior es va convertir dissabte vespre en una autèntica màquina del temps. Per unes hores, la sala va deixar de ser Menorca per transformar-se en Liverpool, gràcies a l’energia i la fidelitat sonora de The Beatless Tribute, que va fer reviure la beatlemania davant un públic entregat des del primer minut.
L’arrencada del concert va ser directa i elèctrica, amb un bloc inicial que va disparar l’eufòria col·lectiva. Can’t Buy Me Love, She Loves You i I Want To Hold Your Hand van sonar com un tret de sortida imparable, convertint la sala en un cor compartit. El CC3 va demostrar, una vegada més, la seva capacitat per crear atmosfera i complicitat entre escenari i públic.
La banda no va oblidar tampoc el vessant més cru i rock and roll dels primers Beatles. Versions com Roll Over Beethoven o Long Tall Sally van recuperar aquell pols salvatge dels inicis, recordant que abans de convertir-se en mite, el quartet de Liverpool era pur nervi i suor.
La segona part del concert va obrir la porta a una etapa més madura i emocional. Come Together i While My Guitar Gently Weeps van generar alguns dels moments més intensos de la nit, amb una comunió absoluta entre músics i assistents. Tot i un repertori carregat de clàssics, Hey Jude va ser l’escollida per al tancament: un final apoteòsic, cantat a ple pulmó, que va segellar el clímax del concert.
I quan semblava que tot havia acabat, el CC3 va tornar a reinventar-se. A partir de la una de la matinada, DJ Tommy J va prendre la cabina i va convertir la sala en una pista de ball, allargant la celebració fins ben entrada la nit.
Una vetllada on la nostàlgia no va mirar enrere, sinó que va bategar en present. I una nova demostració que el CC3 d’Alaior és molt més que un escenari: és un espai capaç de fer viatjar el públic sense sortir de l’illa.
