Trescents cinquanta exemplars venuts de la primera novel·la d’una escriptora de 82 anys mereixen una entrevista. El passat 27 de desembre, l’escriptor Joan Pons va presentar a Ferreries el llibre Solatges, escrit per Conxa Pons, una obra que retrata la vida quotidiana del segle XX a través de diversos personatges —sobretot dones—, entre elles la prostituta més coneguda de Menorca.
La nombrosa assistència de públic va desbordar les previsions i moltes persones van haver de seguir l’acte dretes. La primera edició, de 200 exemplars, es va esgotar en només una setmana.
En paraules del llibreter de Ferreries, Pere Al·lès, “ha estat el llibre més venut de l’any”. El secret, segons explica, rau en què “és la crònica novel·lada de personatges coneguts i reconeixibles. Molta gent ha agraït la dignificació de personatges com na Fina, així com el reconeixement al món femení d’aquell temps. I sobretot perquè està molt ben escrit”.
— Per què vas decidir escriure aquesta novel·la?
Ha estat un no-m’ho-pens. El llibre ha anat sorgint com una feina d’un petit taller d’escriptura.
— De què tracta?
És una passejada pel segle passat i un agraïment a les dones de Ferreries, en especial a tres que vaig estimar molt.
— Què significa per a tu ser una escriptora?
No me consider una escriptora. No crec que haver publicat un llibre em doni aquest dret. En tot cas, una aprenent d’escriptora.
— Què ha suposat per a tu publicar un llibre?
L’escriptura, com la música o la pintura, permet expressar i denunciar allò que et fa mal a l’ànima. Escriure és un alliberament, una teràpia.
— Quines qualitats ha de tenir un escriptor?
No fa gaire vaig llegir que el millor mestre de l’escriptor és el fracàs. I si algun dia ets bo, no t’ho creguis. La supèrbia i l’enveja ens fan mesquins. Sempre hi haurà escriptors millors que nosaltres. Hem de ser humils.
— Què t’ha resultat més difícil del procés d’escriure?
Tot i disposar avui de correctors i de la intel·ligència artificial, reconec humilment que no domin prou els aspectes ortogràfics de la nostra llengua.
— I la part més fàcil?
La fantasia i la imaginació formen part del meu ADN. El meu cap no s’atura mai.
— Hi ha hagut canvis respecte a la idea inicial?
Volia parlar de la vida dels meus pares, però amb el temps la memòria va florir. Hi ha una part d’autoficció: tot el que s’hi explica ha passat o podria haver passat.
— Has après alguna cosa inesperada?
El dia que vaig descobrir que el que havia escrit no m’agradava, em van dir que era una bona senyal: “ara pots començar”.
— Com és el teu procés d’escriptura?
Som molt desorganitzada. Escric a qualsevol lloc i moment. L’important és tenir sempre una llibreta a prop per no perdre les idees.
— Què és per a tu un bon llibre?
És un amic que m’espera al vespre. Els llibres m’han de qüestionar, remoure l’ànima i fer-me pensar. No m’hi basta passar una bona estona.
— Podrem gaudir de més publicacions?
Escrits en tenc més i continuaré escrivint. Publicar, però, és una altra història.
