«En un món d’algoritmes, aprendre és conservar la capacitat de dubtar.»
De sobte, a ses aules de Menorca, sa intel·ligència artificial ha deixat de ser un concepte llunyà per convertir-se en una presència quotidiana. Adolescents que fa ben poc estudiaven amb llibres i apunts tradicionals, avui consulten ChatGPT amb sa mateixa naturalitat amb què abans cercaven en un diccionari.
Aquesta transformació me desperta una doble sensació: admiració i interrogants. Admiració per sa capacitat d’adaptació des joves, i interrogants sobre es sentit d’aprendre en un món saturat d’informació immediata.
Sa filosofia ens recorda que reconèixer el que no sabem és es primer pas per entendre. Sócrates ho expressava amb humilitat: «només sé que no sé res». Potser, davant s’aparició de sa IA, sa nostra actitud hauria de ser sa mateixa: aturar-nos, observar i preguntar-nos què volem conservar i què podem transformar.
Me deman si continuarem prioritzant sa memorització en una era on ses respostes són a un clic. I si sabrem transmetre als més joves que sa veritable saviesa no consisteix a acumular dades, sinó a saber discernir, qüestionar, crear. Com advertia Kant, educar és formar persones capaces de pensar per si mateixes.
Es gran repte és aprendre a conviure amb sa tecnologia sense perdre s’autonomia. Mantenir viva sa curiositat genuïna, es gust pes dubte, s’art de fer bones preguntes abans d’acceptar respostes fàcils, com defensava Hannah Arendt quan subratllava sa importància de pensar críticament en temps de canvi.
Menorca, amb es seu ritme propi i sa seva proximitat humana, podria ser un espai privilegiat per aquesta reflexió. No es tracta de córrer darrere de sa tecnologia, sinó d’aprendre a
Educar per evolucionar és, en essència, mantenir viva sa capacitat de fer preguntes, fins i tot en temps de màquines intel·ligents.
“Atreveix-te a saber” – Inmanuel Kant
